Crònica de la 1a Jornada d’Arxius i Associacionisme

9 octubre, 2019 - Oriol Escuté i Zamora (Tècnic d'arxiu al CEDOC de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana)

El 28 de setembre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des de les Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme i la Direcció General de Patrimoni Cultural va organitzar la 1a Jornada d’Arxius i Associacionisme

Aquesta jornada pretén esdevenir un punt de trobada entre arxius i associacions sense ànim de lucre que disposen de fons documentals d’alt interès històric, cultural o patrimonial i tenen la voluntat de millorar-ne el seu tractament, conservació i difusió

En una primera intervenció, els representants de la Generalitat de Catalunya, na Verònica Guarch i l’Enric Cobo van intervenir per tal d’exposar l’estat de la qüestió, la metodologia emprada per fer una diagnosi de les entitats catalanes amb fons patrimonials i l’anàlisi de les dades extretes de l’estudi. A destacar com a mostra, que en un 70% de les entitats de Catalunya no hi ha ningú que s’encarregui dels seus fons documentals, un 20% tenen algú de l’entitat que vetlla mínimament per la conservació i la custodia de la documentació i només un 5% tenen un arxiver o personal validat que apliquen un tractament professional dels fons documentals.

A continuació, en David Vilarrúbias, en Marcos Yañez i en Xavier Pedrals, arxivers i personal del Departament de Cultura, van fer la presentació del Protocol de suport als arxius d’entitats i associacions culturals de Catalunya. Un interessant projecte que pretén acompanyar, assessorar i donar suport a les entitats que tinguin interès en fer un tractament bàsic dels seus fons documentals i no tinguin recursos per contractar personal qualificat. En aquest sentit, es va posar en valor en primer lloc la pressa de consciència de les entitats i associacions de la importància de la gestió dels seus fons documentals, així com el servei per part de l’administració de proporcionar unes nocions i conceptes bàsics d’arxivística. Entre les eines més rellevants del Protocol de suport als arxius d’entitats i associacions culturals de Catalunya, hi destaca la proposta de Quadre de Classificació per a associacions i entitat culturals, que de manera estandarditzada es aplicable a la documentació de qualsevol entitat d’aquest tipus. Properament es farà públic aquest document a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

La resta de la #AAJornada va seguir amb les comunicacions d’algunes entitats que van centrar la seva exposició en el tractament, la conservació i la difusió dels seus fons. Tant Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansairescom Jesús Ventura de Músics per la cobla, van explicar de quina manera miren de preservar i difondre el seu patrimoni documental mitjançant els recursos que tenen al seu abast. Per altra banda, en Salvador Cabré de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp i en Miquel Pérez de l’Arxiu Nacional de Catalunya van seguir amb una comunicació de cas, on per exemple es va explicar la relació i la casuística del fet casteller i els arxius o com la campanya de salvament d’arxius d’associacions en temps de crisi de l’ANC (2008-2018) va ser cabdal per tal de preservar un patrimoni documental únic del teixit associatiu català. 

Seguidament, va donar-se lloc una taula rodona moderada per na Mari Luz Retuerta de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat que partia sobre l’eix de les bones pràctiques i experiències en la matèria de diverses entitats i associacions. Hi van intervenir na Neus Ribes del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Oriol Vicente del Centre d’Estudis Castellar del Vallès – Arxiu Històric, na Marta Grassot del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), i l’Alfons Tiñena de la Federació d’Ateneus de Catalunya. La diversitat de casos pràctics, d’experiències en el tractament de la documentació o la relació amb l’administració o institucions arxivístiques va ser la tònica dels ponents, on es va poder comparar recursos, tècniques i idees entre les diferents entitats. A destacar, l’estreta col·laboració entre el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Arxiu Comarcal, el conflicte i casuística del Centre d’Estudis Castellar del Vallès – Arxiu Històric i l’Ajuntament de Castellar del Vallès, l’Arxiu Digital del CEDOC en el marc del projecte Palau Digital, o el projecte Metarxiu de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

A tall de conclusió, la #AAJornada ha servit per prendre consciència per part de les associacions i entitats culturals de Catalunya sobre la importància de la gestió dels seus fons documentals, la manifestació de falta de recursos i infraestructures per tal d’aplicar un tractament bàsic a la documentació que conserven i generen, la necessitat d’innovar i reinventar-se des d’un punt de vista d’aprofitar i explotar el patrimoni documental que tenen i donar-li un valor afegit, tant social com cultural, i per part de les administracions i els arxius, repensar estratègies per tal d’arribar i col·laborar més estretament amb el teixit associatiu de Catalunya.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *