Crònica i conclusions no oficials del VIII Congreso de Archivos de Castilla y León

20 maig, 2021 - Pilar Campos. Arxivera de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona i vocal de comunicacions de l’AAC-GD

El lema “documents d’arxiu a la era de les dades” i la temàtica similar al congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya farà d’aquesta primavera la d’aprofundir en la governança d’informació

El VIII Congreso de Archivos de Castilla y León es va celebrar del 14 al 16 de maig i com tots els esdeveniments professionals va ser en línia. Aquesta situació va fer perdre un dels grans actius que té aquella associació d’arxivers, la trobada amb els professionals i el vessant social. Per altra banda va permetre l’assistència de ponents i participants que d’altra manera no hagués sigut possible, arribant a aplegar uns 200 professionals relacionats amb la gestió documental i l’arxivística, que van poder escoltar les ponències que es van repartir el matí i tarda dels tres dies.

Finalitzat el congrés es van treure moltes reflexions, i aquí en faig esment d’algunes de les conclusions:

El rol dels professionals de l’arxivística i gestió documental s’ha d’adaptar i es pot adaptar als nous entorns. Un exemple va ser la ponència de Jordi Serra on va exposar l’estratègia del canvi de model on es passa d’un no-sistema, a un sistema datacèntric, la visió per procediment, la necessària comprensió de l’organització i l’arquitectura de sistemes. Es parla de l’accés als objectes d’informació, siguin o no documents estructurats.

La necessitat de considerar les particularitats de nous formats documentals, especialment orientats en explotació de dades com és el llenguatge BIM i les seves representacions. I com això obliga a replantejar-se els catàlegs d’estàndards de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat. Lligat amb aquest punt va ser molt interessant la ponència del Doctor Ignacio Alamillo que va acostar la tecnologia Blockchain a la gestió documental, sobretot en el vessant de les dades com evidència jurídica, mostrant les oportunitats i els reptes. La reflexió sobre que la cadena de blocs és un sistema de documents i, per tant, incideix directament en la professió l’estudi de com preservar aquests objectes digitals.

La rellevància de les dades obertes, agafant com a mostra els entorns científics, els àmbits de transparència i rendició de comptes. I com aquests entorns demostren que cal vincular els portals amb la producció de les dades i implicar als arxivers per determinar polítiques de conservació que en molts casos, com és l’entorn FAIR, no s’ha contemplat. Pel que fa al desenvolupament de vocabularis de metadades i llenguatges d’intercanvi, Laia Bota va presentar el projecte que s’està fent a la Comissió Europea sobre la interoperabilitat d’evidències electròniques i va generar el debat sobre com caldrà adaptar els vocabularis propis com l’ENI una vegada s’aprovin.

L’arxiu social va tenir també una comunicació, una experiència de “la Digitalizadora de la memoria colectiva”, un projecte on s’han implicat arxivers, professionals dels formats audiovisuals i comunitats per tal d’evitar la pèrdua de documents en cintes de vídeo. Van mostrar la recuperació d’unes cintes en format súper-8 d’uns campaments dels 70, una feina d’arxiu que va anar més enllà de la preservació i canvi de suport si no que va implicar als protagonistes d’aquelles cintes.

Fou realment interessant la ponència de Javier Requejo i Ana López on van exposar el model NEDA, passant d’un model de descripció arxivístic molt jeràrquic (ISAD-G) a un model entitat- relació – atribut, per tant, es dona als objectes descrits moltes més dimensions: ja no és el document i el seu context, sinó que el context passa a ser igual d’important, ja que és qui marca les relacions… i una reflexió per als arxius “no estamos tan mal, pero hay margen de mejora”.

També es va parlar de les oportunitats que ofereixen les lleis de transparència, en el cas de Castilla y León acabada d’aprovar, on el rol dels arxivers és cabdal, ja sigui com Delegats de Protecció de Dades o dins el procediment donant accés de forma activa.

Les entitats locals van tenir espai de debat, evidenciant que el repte de donar informació de qualitat a tots els ciutadans i adaptat a cadascuna de les realitats. Igualment, per poder donar resposta als reptes de la preservació i la transformació digital és important incorporar nous perfils professionals als arxius.

La ponència final per Adrian Cunningham va ser un recorregut dels fracassos i èxits que han viscut a Austràlia referents a la gestió documental, i després de llistar els reptes als quals els professionals s’han d’enfrontar en els pròxims anys va animar a seguir treballant “els èxits mereixen l’esforç, perquè la lluita és de vital importància”. Al cap i a la fi, el que està en joc és la nostra informació.

Finalment felicitar a l’ACAL pel congrés, la bona organització de les sessions en línia i l’encert en la creació dels espais “after” on fora les formalitats d’un congrés i obert a tothom ens vam poder trobar i debatre sobre els temes que havien anat sortint durant el dia i d’altres que no havien pogut sortir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *