Crònica i recomanacions parcials i personals del III Congreso Nacional de Archivo y Documento Electrónico (cnADe)

18 juliol, 2022 - Pilar Campos (Arxivera de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona i vocal de comunicació de l’AAC-GD)

El passat 14 i 15 de juny es va celebrar a Leganés la tercera edició del Congreso Nacional de Archivo y Documento Electrónico (cnADe). Aquest esdeveniment biennal és l’únic a nivell de l’estat espanyol centrat al voltant d’aquesta temàtica

El passat 14 i 15 de juny es va celebrar a Leganés la tercera edició del Congreso Nacional de Archivo y Documento Electrónico (cnADe). Aquest esdeveniment biennal és l’únic a nivell de l’estat espanyol centrat al voltant d’aquesta temàtica.

El Congrés l’organitza l’Ajuntament de Leganés i el Club d’Innovación Pública (CIP) i hi col·laboren tant institucions públiques (com la FEMP i el Ministerior de Cultura y Deporte), empreses privades i un seguit d’associacions professionals com la nostra. Nosaltres no podíem faltar a la convocatòria.

En aquests moments ja sabem que el millor del congressos són els assistents i on es mou el debat és als passadissos i comentaris després de les ponències. El cnADe d’enguany va ser especial per la retrobada després de dos anys on amb la majoria de professionals de l’arxivística només ens hem vist només per pantalla. Dels congressos és d’on surten projectes, col·laboracions i idees i, de fet, la iniciativa que més va destacar aquests dies és fruit d’una llavor plantada fa dos anys: la Comunitat de Pràctica “Valora”. Aquesta CoP, coordinada per l’Associació d’Arxivers d’Andalusia, uneix a un seguit de professionals a títol personal per treballar comparant les diverses polítiques d’avaluació documental de les comunitats autònomes i per reflexionar sobre els conceptes i metodologies. Ells ho expliquen millor a la seva presentació que us animo a veure.

Valorar cada ponència seria fer un article dens i interminable. El Congrés durava dos dies i hi havia tres sales amb sessions paral·leles matí i tarda, on es van explicar experiències, casos d’èxit, projectes de futur, comentaris a la legislació, presentacions d’empreses, etc. Destacar l’encert del comitè científic de buscar la diversitat d’institucions tant per dependències (arxius militars, judicials, estatals, autonòmics o municipals) com per mides i reptes. Per tant, el més recomanable és veure del programa quina ponència us resulta més interessant. Totes les ponències es troben disponibles a YouTube, aquí només us enllaçarem algunes de destacades.

Per exemple, vam iniciar la primera jornada amb la ponència inaugural i motivacional a càrrec de Sonia Crespo, arxivera de l’Ajuntament de Las Rozas. A continuació, si us interessen els arxius militars, destacar la ponència sobre el futur dels arxius del Ministerio de Defensa (amb Francisco José Valentín de Odilo i Margarita García del Ministerio de Defensa) però especialment interessant fou la taula rodona sobre la llei de secrets oficials amb Antonio González, arxiver de l’Estat, Miguel Ángel Blanes, tècnic jurídic i Henar Alonso, arxivera de l’Arxiu General Militar d’Àvila.

Sobre administració electrònica sempre aporta escoltar les aportacions de José Antonio Eusamio, assessor de la Secretaria General de l’Administració Digital, sobre l’estat de la interoperabilitat a la taula “Intermediación de datos. Aquí vam poder veure els indicadors d’augment d’ús de les plataformes i informar-nos de nous serveis de consulta de dades disponibles. Repeteix el missatge d’altres anys: no només hem de ser consumidors de dades, també hem de posar-les a disposició.

Aterrant en les solucions autonòmiques al “archivo único” va ser interessant seguir la taula de “Soluciones reales de documentos  electrónicos y archivos” https://www.youtube.com/watch?v=Z-hpNqnFiR0 amb les eines i estratègies que han adoptat de la Junta de Andalucía, Govern Vasc, el Ministerio d’Asuntos Económicos y Transformación Digital i el Consorci AOC.

Sobre les ponències que van generar molt d’interès van ser les relacionades amb la ciberseguretat amb una ponència, un taller i una taula rodona amb l’actualització de l’Esquema Nacional de Seguridad. Un altre tema estrella fou la Intel·ligència Artificial i també la part normativa. La sala estava plena a la taula sobre el RD 203/2021 i la còpia autèntica. Al final la sensació és més preguntes que respostes, però és interessant qüestionar-nos les pràctiques.

Sobre projectes internacionals destacar l’aportació de Lluís Esteve Caselles presentant el projecte Interpares Trust. Els que vau tenir l’oportunitat de sentir-lo al cafè d’arxiu del divendres 3 de juny us sonarà, però si no, aprofiteu per escoltar la introducció al projecte, els recursos oberts disponibles i les formes de col·laborar-hi.

Com Associació de Professionals de l’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya vam ser presents a tres moments:

– Ponència: “Los archivos y el fomento de la interoperabilidad en el marco de las políticas GLAM: Traducción de la norma ISO 21127, ontología de patrimonio cultural” pel vocal de recerca i innovació Júlio Quílez, presentant el projectede traducció de la ISO 21127 que impulsa l’AAC.

– Ponència Datasets en los archivos” per Pilar Campos, vocal de comunicació, presentant el nou Textos “Directrius per al tractament de datasets als arxius” que vam publicar al juny.

– Participació en la taula rodona Asociacionismo, retos y oportunidades, amb Mercè Aymerich, vocal de relacions institucionals.

Va tancar el congrés un homenatge a arxivers que ens han deixat aquests dos darrers anys i que van marcar la professió i el congrés en  edicions anteriors, i vam tenir un record per la nostra companya Marta Munuera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *