De Congrés en Congrés, l’arxiu al CNIS 2019

25 març, 2019 - Dolors González Reche, cap de la Secció d’Arxiu de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Els darrers 26 i 27 de febrer va tenir lloc el IX Congreso Nacional de Innovación y Servicios Públicos, s’hi va parlar de l’arxiu?

Ja s’ha convocat el proper Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, el XVII. Serà els dies 9, 10, 11 i 12 de maig a Sant Feliu de Guíxols. Bon lloc. Tinc la maleta gairebé preparada, ja que els darrers 26 i 27 de febrer vaig anar al IX Congreso Nacional de Innovación y Servicios Públicos, a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de Madrid, i potser només hauré d’afegir el vestit de bany, si fa bon temps.

Com en anys anteriors, va ser una trobada de nombroses administracions públiques i empreses privades del sector tecnològic principalment. Tothom ben disposat a escoltar y parlar sobre els avenços de l’Administració en l’era digital, amb la Innovació com a melodia principal en totes les intervencions. El lema d’aquesta edició va ser Construimos las administraciones del futuro, i a mi em va portar al cap aquell d’ El futur és ara que va liderar l’anterior congrés d’Arxivística, el 2017 a Reus. Sembla que el futur no és tan a prop com dèiem o, al menys, no per a totes les administracions de l’estat. Portem diferents velocitats, això també es va comentar el 13 de març en la taula del Pla d’Arxius de Granollers.

Així ho considera el poder legislatiu, que ha ajornat el termini d’entrada en vigor de la Llei 39/2015 fins a l’octubre de 2020. En la sessió inaugural del CNIS, Fernando de Pablo[1] va dedicar bona part de la seva intervenció a explicar les raons que han fet necessària aquesta pròrroga. Un dels punts crítics ajornats és l’obligació de tenir l’arxiu electrònic únic.

Amb aquest panorama, gosaria dir que l’arxiu és una mica el Wally de les administracions, perquè totes sabem que hi és en algun lloc, però no totes l’hem trobat encara. Per aquest motiu, en moltes de les ponències, taules i debats, van sortir les paraules “arxiu” i “gestió de documents” tot i que el tema principal fos un altre. Ara bé, m’hi jugaria alguna cosa que la paraula dita més vegades va ser “dades”. Recordem el lema del 10è Laboratori d’Arxius Municipals? La revolució de les dades. Molt encertat. Quan parlem de dades, parlem d’arxius i a l’inrevés.  Crec que, per fi, tant les administracions com les empreses subministradores de programari tenim clar que l’arxiu és la clau de volta de la nostra vida informacional.

Tanmateix, cal arribar-hi. Tothom. En aquest sentit, vaig trobar molt significatius els títols de les dues taules dedicades al tema específic de l’arxiu: El viaje a Ítaca del Archivo Electrónico Único i  Archivos para la democracia.

La primera va estar conduïda per Amaya Matute (Informática El Corte Inglés) qui va presentar un “estado del arte” o la situació, a tres nivells diferents, en què es troben les administracions pel que fa a l’assoliment de l’arxiu electrònic, en compliment de les lleis 39 i 40 de 2015[2]. Rosa Maria Galindo (Govern de Canaries) i Alfonso Díaz @alfonsodr (Govern d’Astúries) van exposar les dificultats del camí i les fites assolides. Aquest darrer va remarcar que els documents, és a dir les dades, que gestionem i finalment arxivem les administracions són propietat de la ciutadania i, per tant, les hem de tractar amb aquesta consideració.

La segona taula va situar “la meta de l’exercici democràtic en l’arxiu” i va plantejar el repte de garantir l’accés els propers mil anys, per ara. Aquesta va ser la introducció de Gerardo Bustos @GerardoBustosP (Ministeri d’Hisenda) que va fer de moderador. Julio Cerdà @julcerda (Arganda del Rey) va posar de manifest que encara queda molt per fer perquè no acabem d’abandonar el paradigma paper, i així no anem bé. Va oferir quatre claus per sortir-nos-en: independència, qualitat, normalització i honestedat.

Beatriz Franco @BeatrizFrancoEs (Comunitat de Madrid), va assegurar que l’arxiu treballa sempre amb la ciutadania com a objectiu, amb una missió especial pel que fa a dret d’accés, transparència i rendició de comptes, per la qual cosa la nostra responsabilitat comença a l’inici del cicle de vida de la informació. Ana López Cuadrado @alopezarchivist(AHN) va afirmar que l’arxiu no és només història o només cultura, sinó que l’objectiu és informació per a la ciutadania. En aquesta línia va parlar també sobre la construcció del Portal Europeu d’Arxiu on està participant. Eugenio Villarreal @EugenioVillar59 (Leganés) va destacar exemples de valor creats gràcies al treball d’arxiu en la recuperació de la memòria col·lectiva. Per això va assenyalar la importància de la participació ciutadana, cosa que, junt amb el dret d’accés, implica que l’arxiu surti al carrer.

Ciutadania, participació, dret d’accés, memòria col·lectiva…no puc evitar la referència al lema del Congrés d’Arxivística d’aquest any, L’arxiu social: de servei a comunitat, amb l’etiqueta a Twitter #Arxiusalcarrer.

Bé, aquest és el rastre que ha deixat a la meva memòria el CNIS 2019. He volgut que sigui subjectiu perquè la màgia de YouTube ens permet assistir a les sessions reals en qualsevol moment.

Però el meu relat no serà complet fins que mencioni l’alegria que m’han deixat les trobades amb persones ben estimades amb qui compartim inquietuds, l’impacte de desvirtualitzar amistats de la xarxa i la coneixença de gent que s’acosta i et diu “jo també sóc de l’arxiu”. Això m’agrada molt, la veritat. Ens veurem a Sant Feliu de Guíxols?

[1]Fernando de Pablo Martín. Secretari General d’Administració Digital. Ministeri d’Hisenda i Funció Pública

[2]Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques i Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *