De dades obertes, fons de dones, instruments de descripció i recursos de visualització.

16 Desembre, 2019 - Paula Gomila Moll (Tècnica d’Arxiu a Logisdoc)

Geolocalització i dades obertes. Un projecte per a la visibilització de la dona com a productora de fons documentals d’arxiu, TFM que analitza i explora possibilitats d’obertura i difusió dels instruments de descripció amb perspectiva de gènere. “Premi de recerca al millor Treball Final de Máster”, atorgat per l’ESAGED i l’AAC-GD.

Una de les principals motivacions que m’han portat a endinsar-me en aquest projecte és donar visibilitat a la dona productora de documents, així com reivindicar la importància de treballar de manera inclusiva l’adquisició i, més especialment, el tractament dels fons que són custodiats i conservats als arxius públics.

Es decideix fer-ho a partir d’un projecte d’obertura de dades, el qual té per objectiu principal plantejar un model que permeti centralitzar els instruments de descripció de fons personals, familiars i col·leccions amb perspectiva de gènere, centrant-se en aquells conservats als arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals i a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El model de dades que es proposa serveix també per estructurar i emmagatzemar la informació que posteriorment s’utilitza per generar els datasets que es publiquen en dades obertes. Addicionalment, es proposa presentar alguns exemples de visualització, a partir de gràfics i mapes geolocalitzats, que contribueixen a fer que la informació continguda als conjunts de dades publicats, en aquest cas a CKAN, sigui més entenedora i fàcilment comprensible.

Imatge extreta del Treball de Fi de Màster de Paula Gomila

De l’elaboració d’aquest projecte podem afirmar que, efectivament, existeix un biaix destacable pel que fa a la representació de la dona als arxius. Per un costat, trobem que només un 8.07% dels fons personals donats d’alta a Arxius en Línia han estat produïts per una dona, en la seva totalitat o en part. Per un altre costat, dels 38 centres d’arxiu treballats, n’hi ha fins a 15 que no custodien cap fons produït per una dona. 

Una altra dada que s’analitza és la professió o professions en les quals s’han implicat aquestes dones al llarg de la seva trajectòria vital. Tot i no tenir dades de totes elles, trobem que es tendeix clarament cap a la branca de lletres, educació i art, destacant amb diferència les professores (de música i idiomes).

Imatge extreta del Treball de Fi de Màster de Paula Gomila

A més a més, una de les qüestions que pren més força quan parlem de dones, arxius i documents, és que s’ha de buscar afavorir la donació dels seus fons, tot empoderant a les mateixes productores per tal que valorin i vetllin per la conservació de la documentació que generen. Així, amb la voluntat de contextualitzar la situació actual en aquest aspecte, es treballa també la modalitat d’ingrés dels fons. En aquest sentit, trobem que dels 96 casos analitzats, només 56 guies de fons inclouen aquesta informació i d’aquests,  només 17 són donacions. Tot plegat ens porta a qüestionar la completesa dels instruments de descripció, ja que estem parlant d’una dada que molt probablement es troba recollida a datasets o registres interns de cada centre, però que no s’ha inclòs a la guia de fons publicada a la xarxa i, per tant, és una informació a la qual els usuaris no tenen accés.Així doncs, a més del que s’acaba d’apuntar quant a gènere, la principal conclusió que es pot extreure d’aquest projecte és que els arxius no estan preparats per obrir les descripcions dels seus fons. Elisabeth Yakel afirmava ja l’any 2005 al seu article Els arxius a l’era de l’accessibilitat publicat a Lligall que “accessibilitat no és sinònim d’accés”. En aquest sentit, els arxius ofereixen accés als instruments de descripció, sí, però això no necessàriament implica que siguin tan accessibles com podríem desitjar. Es fa necessari incidir en la millora de la qualitat de les dades, oferint instruments de descripció complets a diferents nivells i amb informació de valor, tot normalitzant la codificació dels camps i treballant amb unitats d’informació més petites, concretes i concises per garantir, no només la interoperabilitat, sinó l’accessibilitat i la reutilització de la informació. De la mateixa manera, això també implica que cal millorar i actualitzar els sistemes d’informació amb els quals es treballa. Des de permetre una exportació de dades ràpida i senzilla, fins a oferir cercadors que permetin múltiples filtratges i opcions de cerca i, naturalment, descarregar informació en diferents formats oberts i reutilitzables. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *