Del pergamí al núvol

10 juny, 2019 - Neus Sánchez Pié, Tècnica arxivera de l’Arxiu Capitular de Tarragona i de l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i Joan Maria Quijada Bosch Tècnic arxiver de l’ Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

En ple segle XXI l’AHAT segueix fidel als seus orígens. Gairebé cent anys més tard de la seva creació s’ha convertit en un dels arxius eclesiàstics amb més documentació digitalitzada essent un referent en aquest àmbit.

Calaix de pergamins de l’arxiu

El 9 de febrer de l’any vinent es compliran cent anys de la creació de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) per part del cardenal arquebisbe de Tarragona, el Dr. Francesc d’Assis Vidal i Barraquer. Una triple intenció movia la providència del prelat; evitar la possible pèrdua de documentació històrica, assegurar-ne la conservació i facilitar-ne la seva consulta. En aquells temps l’arxiver Mn. Sanç Capdevila i Felip posà en pràctica, amb els recursos de l’època, aquestes tres premisses. Avui l’AHAT segueix essent fidel als objectius fundacionals, però en ple segle XXI, aquests s’han adaptat als nous temps i a la vegada s’han vist reforçats gràcies a les noves tecnologies del coneixement i la comunicació.

Amb el nomenament, l’any 1999, de Mn. Manuel M. Fuentes i Gasó, com a director de l’AHAT, es va emprendre la modernització del projecte arxivístic. La primera fita fou l’any 2006 amb l’inici del desenvolupament d’un programari propi de gestió documental per tractar i descriure els fons documentals basat amb la NODAC. Un any més tard, veia la llum la primera web de l’arxiu www.ahat.cat, la qual al llarg dels anys ha anat evolucionat, sempre sota la premissa de facilitar el màxim possible l’accés a la ciutadania a als fons. I, finalment, el 2008 l’AHAT començava el projecte de digitalització dels seu fons documentals, prioritzant-ne els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits i compliments pasquals) donada la seva demanada per part dels investigadors i també per la seva importància com a font, gairebé única, fins a finals del segle XIX, per realitzar qualsevol tipus d’estudi relacionat amb la genealogia i la demografia.

El 10 de setembre del 2009, es penjaren al web, els primers documents digitalitzats, corresponents a les parròquies de Sant Joan Baptista i de la Catedral de Tarragona, convertint-se així, l’AHAT, en pioner dins dels arxius eclesiàstics, tant catalans com espanyols, al posar a l’abast de tothom els seus fons digitalitzats. Encara avui segueix essent l’únic arxiu eclesiàstic de l’estat espanyol que permet l’accés al document íntegrament digitalitzat. 

El projecte de digitalització ha estat possible gràcies al finançament aportat per institucions com la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Autoritat Portuària de Tarragona, i a través dels convenis signats amb els ajuntaments d’Alcover, l’Aleixar, Alforja, el Catllar, Cambrils, Constantí, l’Espluga de Francolí, Fulleda, Llorac, el Morell, Perafort i Puigdelfí, la Pobla de Mafumet, Rocafort de Queralt, Sarral, la Selva del Camp, Tarrés, Torredembarra, Vallbona de les Monges, el Vendrell, Vilallonga del Camp i Vila-seca. Així mateix la col·laboració amb entitats com el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà –a través del programa Tu Ajudes de l’extingida Caixa Tarragona-, el Centre d’Estudis Locals del Vilosell -amb l’organització de les jornades Genealogia i Arxius per tal d’impulsar una campanya de patrocini al poble-, el Museu de la Vida Rural, i les confraries de Tarragona de la Reial Germandat de Jesús Natzarè i de la congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. També han col·laborat amb el projecte les empreses Bacardi España S.A., Dinser Servicios Informáticos S.L., l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona, la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, i Repsol. I, finalment, la participació també de les parròquies Sant Jaume apòstol d’Arbeca, Sant Joan Baptista de Valls i de la Nativitat de la Mare de Déu de Vilaplana per tal de digitalitzar els seus fons.

Web de l’AHAT des d’on es pot consultar la documentació digitalitzada

Des del juny del 2013 l’AHAT ofereix la possibilitat d’esdevenir patrocinadors del projecte de digitalització a títol personal. Gràcies a aquest micromecentatge s’han pogut digitalitzar més de vuit-cents documents, corresponents, en la seva gran majoria, a fons parroquials. 

Tanmateix, des de l’any 2009 existeix també la possibilitat de col·laborar activament amb l’AHAT, indexant els llibres de baptismes, matrimonis i òbits digitalitzats. A través d’una senzilla interfície una persona còmodament des del seu ordinador o des de qualsevol dispositiu mòbil pot introduir les dades dels formularis específics que hi ha per cadascuna de les tres tipologies de partides. La idea final del projecte és poder tenir indexades totes les imatges digitals dels llibres sagramentals. L’accés a aquesta informació és a través d’un cercador que permet accedir directament a la imatge on hi ha la persona que es busca. L’acollida de la idea entre els nostres investigadors ha estat molt positiva i actualment la web ja compta amb més de 641.312 registres indexats. 

A dia d’avui, l’AHAT compta amb 9.870 documents digitalitzats que representen un total de 1.704.364 imatges digitals. Aquestes, en la seva gran majoria, corresponen a documentació parroquial, concretament de 161 parròquies. A banda, també s’ha digitalitzat, entre d’altra documentació, els concilis provincials i sínodes diocesans des del segle XIV al XVIII, el fons del monestir dominic de Sant Magí de la Brufaganya (segles XVI-XIX), la documentació de la confraria de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona -del primer quart del segle XX- o la sèrie de visites pastorals des de 1413 a 1934. 

Per altra banda, l’AHAT també custodia i gestiona l’Arxiu Capitular de Tarragona (ACT) i l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (AHSPT).  Des de l’any 2011 s’han digitalitzat totes les actes capitulars des del segle XV-XX, els llibres d’obra dels segles XIV-XV i la carteria del segle XIII al XVII. També s’ha dut a terme la digitalització del fons musical de la catedral compost per 1.451 partitures manuscrites -1.150 d’obres d’autor i 301 obres anònimes- entre el primer terç del segle XVII i la primera meitat del segle XX. Aquest elenc de documentació és pot consultar alwebwww.acct.cat. Respecte a l’AHSPT la totalitat del seu fons esta digitalitzat i es pot consultar al web www.ahspt.cat.

En resum, des de l’AHAT es gestiona la documentació digitalitzada dels tres arxius que representa un total de 13.755 documents digitalitzats amb un volum total de 1.931.802 imatges que ocupen un espai virtual 60,20 terabytes. Tot aquest treball i inversió ha revertit en el conjunt de la societat tal i com ho demostren les xifres. Des de que el 10 de setembre de 2009 que es van penjar els primers documents al web de l’AHAT la pàgina ha rebut més d’un milió de visites de 135 països, amb una mitjana diària de cinc centes sessions aquest darrer any. En total s’han visualitzat més 41 milions d’imatges de documentació digitalitzada.

Una resposta a “Del pergamí al núvol”

  1. agramunt ha dit:

    bondia em dic agramunt jean-louis i vivo en la vila de toulouse ,els meus avantpassats son de tortosa ,es possible sius plau de sapigué si té un projecté de digitalisatzio dels llibres sacramentals de la catedral santa maria de tortosa,moltes gracies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *