Desinformació: una jornada sense arxivers

2 Abril, 2019 - Francesc Giménez, vocal de Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i tècnic arxiver/gestor documental/DPD de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Desinformació: “informació verificablement falsa o enganyosa que es crea, presenta i es divulga amb fins lucratius o per enganyar deliberadament a la població, i que pot causar un perjudici públic” (UE)

Foto: FGM. Inauguració de la jornada

El divendres passat, dia 29 de març, ve tenir lloc a l’Auditori del Parlament de Catalunya una jornada organitzada pel Consell Audiovisual de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que tenia per títol: Com combatre la desinformació en línia i les fake news, el programa del qual el podeu veure aquí. Seré directe: aquells que més podem fer gestionar la veracitat de la font, controlant-ne els processos de creació, no hi érem.

En aquest article no pretenc fer un resum exhaustiu de les intervencions, no és una síntesi oficial, sinó un relat personal basat en impressions percebudes des de l’òptica d’un arxiver preocupat pel desafiant procés de generació de desinformació que incideix directament en el que, crec fermament, és la base de la professió: l’accés a la informació.

La jornada va tenir dues parts molt diferenciades. La primera, marcadament política, en la que intervingueren els ponents internacionals i els reguladors del High Level Expert Group on Fake News and Online Disinformation (HLEG) de la Comissió Europea. La segona, més pensada pel sector periodístic, aquell socialment acceptat com a transmissor d’informació. A la primera, el discurs es va moure entre la necessitat de regulació per mitjà de lleis sancionadores i la construcció d’un codi de bones pràctiques comunitari. Però, com va dir Simona Levi en una intervenció aplaudida –la única- pels assistents, la gran difusora de notícies falses amb la conveniència dels grans mitjans de comunicació és la política, els governs i els partits polítics, que són els mateixos que construeixen les lleis contra la desinformació. És evident que la majoria de la societat civil no hi és representada i que els interessos econòmics mouen també el HLEG si aquest no inclou tota la representativitat social. Per tant, el discurs sobre el necessari control dels creadors de desinformació sustentat a cop de toga, construït minuciosament des de l’europeisme clàssic, es va veure diluït amb un bany de realitat contextual. I és que les primeres intervencions de la jornada s’havien basat en l’existència d’organismes de control acoblats sobre estructures polítiques, i havien insistit sobre la necessària alfabetització social per lluitar contra les creacions de falsedats difoses per les xarxes socials; i per això, per combatre la infoxicació a la que estem sotmesos calien, com exposaven, uns vigilants permanents: els òrgans de control. Però qui controla els controladors? No es resol en l’àmbit polític i s’entra en el perillós terreny de la llibertat d’expressió en interès del control propagandístic d’allò que es considera desinformació. És el control dels governs el que s’escapa voluntàriament de les eines del govern. Des de l’experiència de la gestió documental, sabem que només el control des de dins pot fer valer aquells sistemes que poden definir quina és la font original i establir les garanties que la producció d’aquesta s’ha realitzat seguint paràmetres de: fiabilitat en el procés, traçabilitat de les accions, context de creació, integritat estructural i perdurabilitat de la informació. Aquests són els sistemes que poden esdevenir els aliats principals per a la transparència activa d’informació que permeti accedir a la font i combatre la desinformació política.

Aquest aspecte, però, com s’ha dit, no és el tot, només una part minsa de la construcció total. La segona part de la jornada ens va aproximar a la realitat del mitjans, que no és només política, sinó global, condicionada pels interessos que mouen als que els financen i alhora per la pròpia política. Així ho va demostrar Clara Jiménez de Maldita.es, projecte periodístic dedicat al desmuntatge de desinformacions i membre de l’International Fact-Checking. Per a ells és clau el context: una notícia sense context és clarament susceptible de ser desinformació. És això la base també de l’arxivística: sense la visió global de l’actiu informatiu no podrem entendre’l com a pròpiament actiu. La veracitat informativa és holística, i cal saber el productor, els processos associats, els agents que intervenen i a qui es dirigeix, i la interrelació amb la seva capa d’existència. Finalment, tornant a la jornada, el debat posterior entre responsables de mitjans de comunicació va incidir en la dictadura del “click” -ser el primer a donar la notícia-, i el debat amb la també necessitat de donar dades contrastades i de qualitat. La perversitat del sistema de la immediatesa informativa, provoca contradiccions entre els propis periodistes, que no confien plenament en tot el seu col·lectiu i que es deuen clarament a aquells que els subvencionen o el financen. La possibilitat d’una autoritat que controli –de nou- la qualitat o l’existència d’un certificat de qualitat van planar el debat. Debat que fou interessant entre els membres de la taula, però que va deixar poc espai –llàstima- a les preguntes del públic, que es mostrava disposat a encetar una dura croada contra la baixa credibilitat dels mitjans de comunicació actuals.

La jornada sobre desinformació va finalitzà puntualment, i mentre el públic marxava es constava que tot i tenir-hi molt a dir, el nostre sector professional no hi va ser present, ni entre els ponents, ni en el seu discurs, ni entre el públic. Sols dos arxivers a la sala, expressament convidats, i cap més presència. Està clar però que hem de treballar conjuntament amb aquells que difonen dades, per poder-los oferir justament, dades de qualitat, autèntiques, per contrastar informacions o per donar accés a la font principal i combatre, així, la desinformació. I és que una cosa és clara, si cal regulació no és a la part finalista, d’aquell que dóna la dada falsa intencionadament, sinó controlar, regular, dotar de coherència, recursos, identitat i autoritat, aquells que treballen diàriament per donar coherència a la gestió dels processos, activitat i agents en tot el disseny del cicle de vida documental. Regulem l’inici del procés per poder empoderar i alfabetitzar a la ciutadania amb un treball intens, obert i directe, sobre les fonts originals. Només així es pot crear una ciutadania crítica que combati, en tots els àmbits, la desinformació social. Finalment, compartim també les eines i donem la mà al sector periodístic, encarem l’accés a la informació a aquells que es dediquen a la seva difusió. Tots junts, com deia Clara Jiménez, podem fer “que no ens la colin”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *