Diari de viatge – Congrés de Màlaga #CIT19

23 Octubre, 2019 - Francesc Giménez, vocal de Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i tècnic arxiver/gestor documental/DPD de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Apunts de viatge transparents, parcials i personals des de la gestió documental de la meva assistència i participació al Congrés Internacional de Transparència de Màlaga, que va tenir lloc en aquesta ciutat els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre.

Els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre va tenir lloc a Màlaga el IV Congrés internacional de transparència. No pretenc fer aquí una crònica exhaustiva del congrés, al qual vaig tenir el plaer de ser convidat per explicar l’experiència de l’Ajuntament de Sant Cugat, i aprofito aquesta ocasió per donar les gràcies per l’amabilitat i millor tracte de l’Asociación de Archiveros de Andalucía. 

Màlaga és una ciutat amb molt de glamur, una de les ciutats més obertes, com a ciutat marinera que és, d’Andalusia. No és, per tant, estrany que un congrés que té per lema la transparència, es faci en un entorn com aquest. El Congrés estava organitzat novament, com en altres ocasions, pel Dr. Javier Sierra i Manuel Sánchez de Diego, dos experts en la gestió i administració pública. Aquest cop s’hi unia el vicerector de Política Institucional de la Universitat de Màlaga, Juan Antonio García. 

Targeta congressista. Foto Francesc Giménez

Dia 1

Vaig poder entrar a la conferència inaugural, havent-me perdut la inauguració que em vam comentar innecessària. Mentre encara em situava al meu lloc i al solemne blau de l’auditori, sento per primer cop –“ja?” pensava- que sense disseny de les dades, sense gestió documental, no hi ha transparència real. Sobtat per aquest inici, em concentro amb el nom del ponent, Lorenzo Cotino @cotino i em preparo pel nou esment: “se ha cansado el sector archivero de anunciar que con identificación des del diseño de los datos, se puede automatitzar la información a publicar y ejercer transparencia activa de calidad”. Doncs potser aquest congrés m’aportarà més i tot del que esperava… Potser per no fer-me entrar en èxtasi informatiu, les següents intervencions no van copsar-me tant com aquesta referència, que amaga darrera molt més que l’apel·lació a l’arxivística, ja que proposa un model de gestió basada en la transparència des del disseny i que implica conscienciació organitzativa sobre l’essència de la gestió per dades, la creació de dades de qualitat des de l’origen. I aquí puc enllaçar amb la idea que Mar Cabra @cabralens va esmentar sobre la necessitat d’oferir dades comprensibles des del periodisme de dades per a la ciutadania, o el que va comentar Antonio Troncoso sobre que l’accés a la informació pública no el fa directament la ciutadania, sinó sempre a través de tercers. Està clar que si no treballem per una gestió de la dada des del disseny, entenent-la com a actiu informatiu i aplicant mesures de control des de la seva necessitat, no podrem oferir dades directament des de les administracions encarades a la ciutadania sense un filtre expert que, com a tal, no deixa de ser un filtre i no informació directe. Acabaré aquest primer dia amb un merescut esment a Elisa Avilés de l’@AEFP_Archiveros que va fer una intervenció valenta en un fòrum predominantment jurídic per posar en rellevància els problemes diaris d’un accés a la informació constant i predominant a les administracions: l’accés als arxius, aquell que no surt mai a les estadístiques oficials i aquell que demostra que la ciutadania sí que s’interessa per l’accés, però aquell accés que l’interpel·la directament. 

Acabo el primer dia esgotat, però no podia deixar d’anar al DataBeers convocat per @dataBeersMLG a Le Grand Café. Segurament unes de les intervencions més fresques del congrés, en un espai extra congressual i en el que podem veure en pocs minuts propostes molt interessants des de la societat civil sobre gestió de dades i visualització interactiva a través d’indicadors i dades públiques. Per acabar, un passeig nocturn pel centre de Màlaga que em descobreix una ciutat plenament cosmopolita, moderna i plena d’activitat. M’emporto un bocí de Màlaga al meu record per sempre. 

Dia 2

El segon dia em dirigeixo amb les companyes de @aaaArchiveros cap a La Térmica, en el que promet ser la jornada més intensa. Dia de nou radiant. D’aquesta jornada destaco sobretot que ja estava més situat. A més, totes les sessions es feien entre tres sales properes, i això millorava la gestió. Si al primer dia ens van “saludar” amb un aperitiu al migdia (que s’havia de completar forçosament amb un dinar lliure posterior), el segon dia si que vam tenir un complet àpat a base de tapes i delicadeses malaguenyes. Ah, si, m’ho deixava, també calia destacar alguna conferència, és clar. Co-creació entre govern i societat civil en els dissenys dels plans d’acció de govern obert, va ser la primera intervenció destacada, sobretot per descobrir que Espanya va involucrar en aquests processos a la ciutadania però en cap cas la va empoderar, segons comentà Carolina Díaz de @opengovpart. Em quedo amb la idea: publicar informació no és rendició de comptes, fer això és només actuar en una sola direcció i per un sol actor, el govern. Per canviar això, cal canviar consciència institucional, i formar, ja no polítics, sinó els càrrecs tècnics, dels qui realment pots esperar una autèntica transparència no condicionada a programes electorals. Idees força del segon dia, dia en el que a la tarda té lloc el seminari sobre gestió documental que serveix per fer força des del sector arxiver, per demostrar com les eines de gestió documental i, en especial, la classificació, esdevé clau per relacionar processos interns i la externalització de les funcions. Fer-ho a més de forma comprensible és el repte que ara tenen els arxius: mirem enfora, creiem en les nostres eines no ja per a una transformació interna de la organització, sinó per ajudar a l’empoderament ciutadà extern de l’administració. Intervencions com @documasi@acreditra, Mateo López i Isabel Medrano, i un servidor, entre altres, completaren una taula consistent sobre transparència arxivística. 

Una nova jornada s’escolava per la finestra de les hores, mentre em reservava la nit per tastar els darrers sabors de Màlaga, amb la millor companyia, vàrem assaborir la “concha fina” i els “espetos”. Delícies per recordar i afrontar el darrer dia de congrés amb energia. I així fou, ja amb la maleta com a companya, com vaig arribar al tercer dia, o millor dit mig dia, de congrés. 

Dia 3

M’esperava una jornada curta però intensa, reivindicativa i potser un pèl massa concloent. Em queden a la memòria l’aprenentatge sobre l’interessant registre d’interès amb decàleg ètic inclòs de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia @CNMC_ES comentat per Carlos Balmisa i tot i així de poc èxit (molt poques inscripcions de les empreses a un registre voluntari). Sobretot em quedo amb la seva autoavaluació de transparència, que un tercer pot emplenar respecte a la seva pàgina, però també respecte a terceres empreses o a la seva mateixa. Si algú hi vol indagar, pot entrar a la seva web i buscar el mediador de transparència. No puc acabar les intervencions destacades sense anomenar a Miguel Ángel Blanes @mablanes i la seva crítica constructiva de la legislació de transparència que, en paraules seves, cal modificar per incloure millor, per exemple, l’encaix de la gestió documental i el seu impuls determinant per l’execució de la transparència real.

No puc acabar sense aturar-me per parlar de l’acte reivindicatiu del congrés, amb la participació de tots i totes les presidentes dels consells i comissionats de transparència, apel·lant a la Declaració de Cadis i reclamant de nou l’execució dels compromisos i reclamacions que allà es van demanar, que es sintetitzen en: més recursos, més creença i més impuls de la transparència i de l’accés a la informació. Declaració de Màlaga, a la qual s’hi poden adherir entitats i particulars, i a la que l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya s’hi va adherir també la setmana passada. No podia ser d’una altra manera, doncs just la seva reivindicació és també la de totes les i els professionals que ens dediquem a l’accés a la informació i que ja fa anys que reclamem. 

Moment de la lectura de la Declaració de Màlaga. Foto: Francesc Giménez

A l’aire del carrer es respirava aquest to reivindicatiu, o potser simplement era que qui m’acompanyava venia també del congrés, qui sap, però la qüestió és que vaig deixar Màlaga convençut que estem en un país que no veu la transparència com un dret fonamental, que si bé ja se sap i criticat que no ho és de iuro, si que ho hauria de ser de facto. Un país que no té l’accés com a prioritat, ni molt menys la publicitat activa com a ADN integrat en tota creació de política i gestió pública. No és res nou i que des de la nostra professió no veiéssim abans. Potser, el que sí que és nou, és que tot un congrés versi sobre això ja durant 4 edicions, i que, tot i dotar-se de nous òrgans reguladors, la situació sigui només de transparència de medalla, d’aquella de vidre opac, que només quan t’hi acostes massa et deixa veure, i només una part. Des de la gestió documental continuarem reivindicant la nova transparència des del disseny, que implica transparència des de la genètica de l’administració. Feina dura, feina persistent, feina vocacional. Però, en realitat, els professionals de la gestió documental i dels arxius tenim aquest esperit en el nostre mode d’entendre la creació d’informació. Encara que molt sovint hem estat menystinguts pels legisladors de la pròpia llei els fonaments de la qual tant defensem, seguirem, persistents, fins a aconseguir que la informació de totes estigui realment a disposició de ser creada i gestionada per totes.

Tanco el diari de viatge des de Sant Cugat. Adéu Màlaga, fins a la propera. 2 d’octubre de 2019.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *