Editorial 160 – “El Preu de l’Ambició. Arxius, Govern de la Dada i Confiança Social”

Aquest és el lema triat per al divuitè Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya. Pot semblar una mica xocant, però si fem un repàs a les últimes edicions (“Preservació Digital. Accés permanent”, Lleida, 2015; “La gestió documental: el futur (és) ara!”, Reus, 2017; “L’arxiu social: de servei a comunitat”, Sant Feliu de Guíxols, 2019), tant als enunciats com, sobretot, als continguts, veurem que segueix una mateixa línia de debat sobre les potencialitats i l’abast de la nostra disciplina. De fet, podríem allargar una mica més els antecedents i fixar-nos en el congrés de 2013 “Arxius. Identitat. Estat”, on clarament s’abordà la necessitat de repensar el Sistema d’Arxius, o, per tancar el cercle, recordar l’ “Arxivers, ens reinventem?” de Lloret de Mar al 2011. 

Aquella pregunta d’ara fa deu anys denotava clarament la inquietud professional davant de la digitalització, no només de les administracions, sinó també de la societat. Encara però enteses com a dos àmbits de producció i gestió documental diferenciats, tot i que l’impacte de Wikileaks es feia notar al programa i ja anunciava com de reduccionista seria tractar de dissociar-los. En bona mesura, doncs, les edicions del congrés durant la segona dècada del segle XXI han anat afegint capes de contingut i context a la qüestió plantejada a Lloret. Si hi sumem les temàtiques tractades a les Jornades d’Estudi i Debat (formació i projecció; el nou marc de transparència; condicions laborals), no es podrà negar que els plantejaments teòrics i metodològics desplegats en les principals cites científiques del sector a Catalunya haguessin permès ambicionar un rol que, lluny de consolidar-se en paral·lel a l’evolució professional, ha anat minoritzant-se de la mà d’una manca de visió política, no per manta vegades denunciada menys alarmant, per part del Departament que n’ha exercit les competències fins ara. 

No podem arriscar-nos a una nova dècada de demandes en política arxivística nacional desateses. I per això hem de pagar ja el preu de l’ambició. Per als càrrecs públics, el preu no pot ser altre que assumir la necessitat del canvi d’adscripció i del redimensionament orgànic i jeràrquic del conjunt del Sistema Arxivístic de Catalunya (tal com el procés participatiu al Pla Nacional ha deixat ben clar). Per als professionals, el preu no pot ser altre que adequar els nostres perfils i els serveis que oferim al marc de governança digital més enllà del mer discurs reivindicatiu. Tal com va succeir amb la gestió documental, el lloc que ocupem en el govern de la dada no vindrà definit a causa d’una nova llei, sinó que aquesta recollirà i permetrà consolidar allò que ja haguem demostrat amb models reals i a organitzacions concretes. 

Justament, per això, la missió d’aquest congrés és analitzar i debatre sobre les funcions essencials de l’arxivística i la gestió documental (avaluació, descripció, classificació, preservació, …) en el marc del seu procés d’adaptació als entorns d’informació datificats, tant pel que fa a la creació i gestió com a la seva explotació (difusió, reutilització, etc.). En concret, ens hem plantejat quatre objectius principals: explorar noves solucions aplicades a les funcions arxivístiques i reptes actuals de la gestió documental; aprofundir en el rol professional en la governança de la informació; reflexionar sobre les possibilitats, dilemes i conseqüències a llarg termini del treball sobre la dada; i fomentar l’intercanvi d’experiències professionals. Per assolir aquests objectius hem estructurat el programa científic en quatre eixos (governança, contextualització, rendició de comptes i reutilització) i dotze temàtiques a partir de les quals hem anat configurant les ponències i comunicacions. Així, tractarem des de l’auditoria algorítmica a la sostenibilitat ecològica, del valor d’evidència a l’arquitectura de sistemes, de les polítiques i models del govern de la dada a la recerca digital del patrimoni documental datificat. Ja s’han fet públics alguns noms d’entre els i les participants com Anthea Selles, secretària general del CIA/ICA, Jamie Shiers, cap de preservació de dades al CERN, Laura Millar, arxivera i consultora independent, o Tim Sherrat, professor d’humanitats digitals a la Universitat de Canberra. Al llarg dels propers dies anirem anunciant molts més. 

Ara, però, volem aprofitar l’ espai que ens resta, sobretot, per parlar del format del congrés. I és que aquest serà un congrés virtual, forçat per les restriccions de mobilitat i aforament que tant les autoritats sanitàries com el simple bon sentit comú imposen. Hem hagut, per tant, d’adaptar el seu format a aquest nou escenari. 

D’entrada, allargarem un dia, del 10 al 13 de maig, la seva durada. Essencialment per poder esponjar les ponències i evitar, al màxim possible, la fatiga virtual entre els assistents. Disposarem també de petites franges de descans, d’uns deu minuts, i reduirem la durada habitual de les sessions. Així, les conferències principals o key notes d’una hora passaran a quaranta-cinc minuts, mentre que  les taules rodones no depassaran els seixanta i comptarem amb ponències aïllades en sessions de no més de trenta minuts. En totes aquestes franges s’inclou també l’espai dedicat al debat. Un espai que, a manca de presencialitat, no volem perdre i per això integrarem dins el programa científic unes sessions en forma de sala de discussió on, amb el suport d’un coordinador, els assistents podran debatre de manera més informal sobre una temàtica relacionada amb el congrés.  

El format virtual, d’altra banda, ens ha permès apostar per una presència de ponents internacionals encara més significativa que en ocasions anteriors. Així, comptarem amb participants situats en set zones horàries diferents, si bé hem aconseguit que la major part de ponències siguin en directe respecte les franges de matí i tarda catalana. Disposarem de servei de traducció, de l’anglès al català i castellà, i del català també al castellà. Com ja es va fer al passat congrés totes les sessions es gravaran, però en aquesta ocasió els inscrits podran visionar-les el dia següent a la mateixa plataforma. I és que, siguem o no conscients, el conjunt d’interaccions entre ponents, assistents i empreses patrocinadores fruit de l’activitat del congrés es generaran com a evidències documentals dins un entorn plenament digitalitzat. L’eco d’alguns dels eixos de fa dos anys ressona encara més avui dia.

Finalment, una darrera novetat que ens fa especialment il·lusió anunciar: en paral·lel a les ponències i comunicacions, es realitzarà un Datathon amb l’objectiu d’aplicar models de tractament arxivístic basats en intel·ligència artificial. Volem posar a prova, d’una banda, el grau de qualitat de les dades que produïm als arxius i, de l’altra, el grau de fiabilitat en l’automatització de determinats processos que els científics de dades poden oferir. 

I tot plegat, a un clic de distància i una inscripció de menys de cinquanta euros per a sòcies i socis. Un preu, aquest sí ben baix que, esperem, la majoria de vosaltres estarà disposada a pagar.