Editorial 163 – Accés a la informació, un deure i un dret.

Accés a la informació

Avui se celebra el Dia Internacional per l’Accés Universal a la Informació. Des de l’AAC ens hem posicionat sempre a favor de tota política d’accés, sobretot d’aquelles que impulsessin l’accés lliure i universal a una informació que, com a pública, ha de ser de fàcil accés, comprensible, reutilitzable, íntegra i original. És per això que ens hem adherit a tot manifest o comunicat que  defensés aquests principis, com és el cas de la recent Declaración de la Coalición ProAcceso sobre el Día Internacional del Derecho de Acceso Universal a la Información que es va presentar ahir en el Congrés de Transparència. Des de l’AAC estem plenament alineats amb els valors de transparència, rendició de comptes, bon govern, participació, innovació, accessibilitat i simplificació de les administracions públiques que aquestes declaracions reclamen. Per aquest motiu, celebrem i animem que en un dia com aquest, els centres d’arxiu anunciïn els documents i la informació que tenen a l’abast de la ciutadania, convertint-se així en finestres d’accés permanent. Aplaudim a més totes les iniciatives vinculades a potenciar un accés cada dia més obert a les dades públiques, darrere les quals, cal recordar-ho, hi ha un treball intens de backoffice, en el qual molts dels i les nostres associades estan treballant dia a dia com a membres ja imprescindibles d’equips de treball interdisciplinaris en matèria de transparència i publicitat activa. Sense una experta tasca de refinament i depuració de la qualitat dels models de dades de les organitzacions, només obtindríem aparadors de cartó i aparença, molt visuals però fàcilment volàtils. 

L’accés com a pilar a l’era de les dades

Un dia com avui no podem sinó esmentar allò que el nostre col·lectiu té com a principi bàsic, facilitar l’accés a la informació i, en conseqüència, vetllar per a la transparència i el bon govern de les administracions públiques i la qualitat estructural dels sistemes de governança. I no és casualitat que l’única llei que regulava ja l’accés en l’àmbit català, fos justament la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents (LAD), publicada tretze anys abans de la LTC. Una llei, la LAD, que ja ha superat les dues dècades de vigència i que, sembla que finalment es podrà reactivar i dotar-se d’un nou corpus per afrontar el canvi necessari que requereixen els nous temps. Uns temps, els de l’era de les dades, en què la informació es desmaterialitza, o això sembla, i en els quals els mecanismes que en garanteixin el context i l’estabilitat informativa, seran atributs inapel·lables, un autèntic símptoma de qualitat democràtica. 

Avui, Dia Internacional per l’Accés Universal a la Informació, us animem que aneu al vostre arxiu més proper, navegueu per la seva documentació (desplaçant-vos a la sala de consulta o virtualment des del vostre escriptori) i copseu la magnitud de la informació que s’emmagatzema en els rics arxius del Sistema d’Arxius de Catalunya. 

Una comissió sense garantia

Finalment, volem fer esment de nou, a una demanda ja històrica. L’abril de 2015 emetíem un comunicat que ara volem recuperar de nou, 6 anys més tard. Recollim el seu esperit igual que recollim la seva reclamació:

“L’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya manifesta la més absoluta perplexitat i indignació davant l’absència de professionals en arxius i gestió documental entre els cinc candidats que se sotmetran a votació del Parlament en el ple dels dies 29 i 30 d’abril per constituir la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública que preveu la Llei 19/2014 de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern. Segons l’article 40.3 d’aquesta llei: “Els membres de la Comissió han d’ésser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental, elegits entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb més de deu anys d’experiència professional”. De manera que és inqüestionable o no interpretable l’obligació que alguns dels membres hagin de disposar d’expertesa en “matèria d’arxius o gestió documental”. 

Malauradament, els cinc candidats que han comparegut en el hearing de la Comissió d’Afers Institucionals del dia 28 d’abril han reconegut explícitament la seva manca de formació i expertesa professional en matèria d’arxius i gestió documental, essent el seu coneixement el de mers usuaris d’aquests serveis. Amb tot, això no ha estat suficient perquè en el ple d’avui i demà siguin sotmesos igualment a la votació per a ratificar-los.”

Des d’aquest comunicat han passat ja 6 anys i 3 membres de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). D’aquells 5 membres inicials, entre el juny i l’octubre de 2017 se’n van perdre més de la meitat, deixant des d’aleshores a la GAIP només amb dos vocals: la presidenta Elisabet Samarra i el vocal Josep Mir. Aquesta situació posa la GAIP fora del compliment normatiu de la LTC (art.40.1 esmentat) i del seu propi Reglament, ja sigui pel nombre de vocals (l’art. 8.1 del Reglament de la GAIP) com per la seva expertesa en gestió documental (art. 40.3 LTC i art. 8.2 del Reglament), de la qual ambdós no en demostren coneixement, com es pot veure en el seu hearing inicial, ni, òbviament experiència professional demostrada de 10 anys. Aquesta anòmala situació s’ha mantingut inalterable des de l’inici de la mateixa LTC i la promulgació del Reglament el 2015. 

Encara que promeses polítiques situaven la secretaria com a nínxol d’expertesa en gestió documental -com a mal menor-, la pèrdua precipitada de membres en només 4 mesos l’any 2017, podia haver obert l’oportunitat d’esmena i reconduir l’incompliment normatiu, amb la doble jugada de dotar de recursos la GAIP i fer-ho amb la qualificació que la llei exigia. No ha estat així. Des de l’AAC s’ha reiterat sense por. Cal renovar els membres de la GAIP amb urgència i disposar-hi experts en gestió documental tal com diu l’article 40.3 de la LTC. Així es va traslladar a la presidència del Parlament el 2019 i així ho traslladarem quan tinguem ocasió de parlar-ne en aquest mandat polític. No hi ha més marge. La LTC s’ha regulat recentment amb el DECRET 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública i és hora de dotar la GAIP de l’estructura i dels recursos necessaris per garantir-ne la solvència i qualitat, més enllà del gran esforç dels membres actuals. Cal complir la llei. Cal enfortir les estructures de control de qualitat democràtica i bon govern.