El Laboratori d’Arxius Municipals arriba a les dues xifres

El Laboratori d’Arxius Municipals, parada ja veterana en el calendari d’esdeveniments del sector arxivístic, ha tingut enguany una temàtica d’avantguarda. Amb l’atractiu títol “la revolució de les dades”, la jornada va anar plena d’intervencions interessants sobre una temàtica —la gestió de dades— que potser en algunes facetes encara ens costa de baixar a terra i copsar. No obstant això, la gestió de les dades està sobre la taula —encara més en potència que en acte si atenem a les paraules d’en Xavier Marcet—, i ha de ser la nostra capacitat per demostrar competències, que no han de ser menystingudes, i per mostrar-nos com a partnersestratègics la que ens permetrà col·laborar de la seva gestió massiva i no quedar-nos al marge en un escenari cada cop més interdisciplinari.

Només cal veure els moviments de l’Ajuntament de Barcelona amb la creació de l’Oficina Municipal de Dades, de la que el seu representant, en Màrius Boada, ens va fer un estat de la qüestió i objectius, per entendre que creix finalment l’interès per governar públicament les dades i assegurar, per tant, els drets digitals de la ciutadania, però alhora per confirmar que aquestes encara són més un producte en mans privades que un bé públic, i de retruc que la gestió documental encara no aconsegueix la permeabilitat desitjada en aquest entorn.

L’interessant diàleg sobre sobirania de dades, moderat per na Remei Perpinyà (ESAGED-UAB) i en el que en Vicenç Ruiz (AAC) va donar la contrapart, ens va deixar un bon tema de reflexió per a la pausa del cafè.

A la represa, i després d’una intervenció més aviat formal del partnertecnològic (Berger-Levrault) de la jornada, vàrem poder escoltar una de les intervencions, m’atreveixo a dir, que millor han aconseguit captar el potencial del món arxivístic per aportar valor i col·laborar de forma interdisciplinària amb altres sectors professionals en la gestió de les dades; parlem de l’experiència#Cuéntalo. A través de Twitter, la periodista Cristina Fallaràs va llençar una etiqueta sota la que piular experiències de violència de gènere per visibilitzar la magnitud de la tragèdia.

L’exposició de tot el treball des d’un punt de vista tècnic —com capturar els tuits i com gestionar l’allau d’informació i dades—a càrrec de l’Aniol Maria es va conjugar perfectament amb el vessant més divulgatiu desgranat per la periodista Karma Peiró, oferint unes dades esfereïdores quantitativa i qualitativament parlant, que varen sens dubte remoure al assistents, els quals de ben segur seguiran de prop aquesta iniciativa i les derivades que pugui tenir un cop entri a l’escena pública  —tot just ahir es va fer la roda de premsa per presentar els primers resultats de l’anàlisi del primer data set #Cuéntalo—.

La següent franja ens va retornar interessants experiències des de diferents arxius i institucions amb les dades com a eix vertebrador.

Vàrem conèixer la tecnologia de visió per computació i les possibles aplicacions pràctiques en el reconeixement i l’anàlisi de documents de la mà de l’Alícia Fornés, qui ens va mostrar possibilitats per interpretar textos amb percentatges creixents de fiabilitat gràcies a l’aprenentatge de la programació de les màquines i fins i tot màquines del temps, obrint-nos un horitzó de possibilitats —si el pressupost acompanya— en l’explotació, la difusió i la recerca de, per exemple, documents històrics.

També se’ns va mostrar la proposta de la Generalitat de Catalunya per oferir visites virtuals amb la possibilitat d’enriquir els itineraris i jugar amb capes d’informació a l’estil Mapsde Googlei la interessantíssima caixa d’eines que el grup d’arxivers de la Diputació de Barcelona ha desenvolupat per a donar servei en la gestió documental als ajuntaments que, per volum de població, menys capacitat tenen.

En aquest sentit, va ser interessant assenyalar novament les dues velocitats entre aquells centres més dotats que depenen d’institucions amb grans volums de recursos i aquells arxius on el giny i la concepció d’arxiver One Man Armyhan de suplir les carències de recursos —942 municipis i gairebé la meitat no arriba a 1.500 habitants!

Des de l’Institut Cartogràfic, en Rafael Roset va proposar la posada en valor de documents cartogràfics antics per mitjà de georeferenciació, explicant les eines tecnològiques que ho poden fer possible i alguns exemples de cas en la seva intervenció, i com fins i tot podem gamificar projectes d’aquesta índole per trobar la participació d’usuaris interessats.

L’Arxiu Municipal de Barcelona també va participar explicant de forma concisa el projecte de recollida i gestió de la documentació i la resta d’objectes que els nefast atemptat terrorista de la Rambla va promoure; com es va gestar i quines decisions es van prendre en un equip on tant arxius com museus varen prendre part, i quines van estar les tasques de conservació sobre la documentació que es van realitzar. Sorgeixen qüestions interessants de cara a com la disciplina arxivística i les institucions poden entomar la gestió d’arxius socials o comunitaris, on el productor no és un sinó múltiples, i la concepció de l’arxiu esdevé del municipi com a terme municipal i no com a institució —quelcom que, com molt bé va apuntar en Vicenç Ruiz, era un debat existent al món arxivístic holandès a finals del XIX—.

L’última experiència, de la mà de la Marta Munuera (Arxiu Municipal de Terrassa), va ser el contrapunt més pragmàtic de la jornada, situant els problemes i reptes dels arxivers per aconseguir tenir coneixement i control sobre tots els sistemes d’informació de l’organització, i aportant solucions específiques per introduir de forma transversal en els plecs de condicions els requeriments en gestió documental —que, per la resposta dels assistents, sembla que va interessar, i molt—. Una bona demostració de que no ens hem quedat als anys 80.

El torn de tarda ens va deixar un nou diàleg compartit, aquest cop entre en Marc Garriga (DesideDatum) i en Michael Donaldson (Ajuntament de Gavà), que ens van donar un tast de reptes i oportunitats que pot tenir el Big Data —o no tan Big Data— per a la transparència amb, a més, una interessant exposició de la web de dades de l’Ajuntament de Gavà.

I per tancar, i tot el cansament que ja acumulaven els assistents, se’ns va oferir una potentíssima taula rodona sobre la temàtica ‘accés vs. privacitat’ en les dades en la que, sota una moderació dinàmica d’en Joan Soler (AAC), varen poder expressar i debatre les seves postures en Roger Cots —secretari de l’Ajuntament de Gavà, que va aportar la vessant més jurídica i remarcant la necessitat de no amagar-se en les dades personals per coartar l’accés—, la Míriam Hatibi —que tot i activista, ens va aportar la seva visió com a analista de dades a Sibilare—, el Sergio Salgado —exposant els reptes dels que participa la ciutadania per fer front al capitalisme de vigilància i en els que Xnet, de la que n’és partícip, en fa bandera— i en Xavier Duran —químic i periodista científic, que va posar l’accent en les possibilitats a que fa front la gestió massiva de dades, emfasitzant que millor catastrofista que catastròfic—.

En conclusió, una jornada ben farcida de continguts per a diferents gustos que, de ben segur, ens han deixat pensant i reflexionant els arxius i el seu paper, tant pel que s’ha dit, com pel que se’n pot deduir, com fins i tot pel que va quedar al marge.