El Liceu publica els seus annals en una base de dades de consulta pública

5 Febrer, 2020 - Helena Escobar Socias. Responsable de l’arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

Es posa a disposició de la ciutadania una base de dades amb la història artística del Liceu, programes de mà i documentació gràfica gràcies a la tasca d’investigació del mestre apuntador Jaume Tribó.

Sala del Gran Teatre del Liceu

Des de 2017, l’Arxiu de la Fundació impulsa un projecte de recuperació, conservació i difusió del seu llegat artístic i cultural centrat en dos eixos principals: gestió documental i preservació de la memòria de les arts escèniques. En aquest context s’emmarca la publicació dels Annals del Teatre, un projecte que hem iniciat amb especial embranzida i il·lusió i que resol un deute pendent del Teatre: recollir en una eina la relació de funcions que s’han representat al coliseu barceloní. En el mes de gener de 2020 s’han fet publiques les darreres 20 temporades i la resta s’aniran obrint  fins a compilar la totalitat de funcions des de la data de la seva inauguració: 4 d’abril de 1847.

La font d’aquests Annals és el treball d’investigació d’en Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des de 1975. Tribó des de l’any 1993 ha desenvolupat la colossal tasca de reconstruir i documentar cada espectacle del Liceu, dia per dia. Aquesta investigació ha begut principalment de dues fonts primàries consultades a la Biblioteca de Catalunya: els programes de mà i la secció d’espectacles del Diario de Barcelona.

Des de l’arxiu del Teatre es copsa la necessitat de fer pública aquesta informació per donar resposta al gran nombre de consultes que es rebien periòdicament d’arreu del món i que no es podien resoldre d’una forma pràctica i ràpida. Les consultes més freqüents eren sobre quan havia debutat un cantant, quantes vegades s’havia programat una òpera, quantes  obres d’un mateix compositor s’havien representat darrerament, quantes vegades s’havia fet la producció d’un determinat director d’escena, etc. Consultes en les quals invertíem molt de temps per poder donar resposta.

En un primer moment vam plantejar el projecte pensant en una publicació en paper, però veient la dimensió de la informació que volíem recollir i la tipologia de consultes que rebíem, vam apostar per la creació d’una base de dades. Aquesta eina s’ha dissenyat conjuntament entre l’Arxiu i el departament d’informàtica amb la missió de difondre i fer accessible la història del Teatre a usuaris d’arreu del món a partir de la creació d’una estructura i unes relacions entre taules que permeten extreure i explotar dades de manera eficaç i eficient. 

Les dades de cada espectacle s’introdueixen de manera molt fragmentada relacionant títols d’obres, temporades, produccions, espectacles, professionals entre molts altres camps.  La consulta dels Annals és possible gràcies a la publicació d’un web amb un entorn amigable i adaptat a les necessitats de consulta de qualsevol tipus d’usuari: investigadors professionals, investigadors aficionats, estudiants universitaris i no universitaris i ciutadans en general interessats en la història i l’art que s’ha desenvolupat al Teatre al llarg dels anys.

Els Annals del Gran Teatre del Liceu permeten executar cerques simples: per  títol, professionals, companyies o teatres productors.  En aquesta mateixa línia, estem treballant per oferir aviat una cerca combinada que permeti buscar sobre diversos camps: permetrà, per exemple recuperar aquelles funcions en què Montserrat Caballé i Josep Carreras van cantar junts, o si ho van fer en l’òpera que nosaltres seleccionem. 

La base de dades també permet visualitzar la informació d’una manera alternativa: “Descobreix les temporades, mitjançant la qual es pot visualitzar la totalitat de temporades en forma d’arbre, consultar funcions entre dates i  recuperar les funcions en què hi ha una anècdota associada.

Programa general de la temporada 1923/24 al Gran Teatre del Liceu

L’anecdotari recull tot allò que s’ha desenvolupat a la sala durant la representació de l’espectacle, algunes de caire artístic i d’altres polítiques i socials: ovacions, xiulades, bisos; però també naixements, morts, atemptats o proclames polítiques; aquestes anècdotes permeten llegir la història de Barcelona i de les mentalitats del seu públic, en un espai amb gairebé 175 anys d’història. La majoria d’aquests apunts són fruit del buidatge del Diario de Barcelona que va fer el mestre Jaume Tribó, però de 1975 en endavant formen part de les seves pròpies vivències com a professional que des del coverol ha estat testimoni del patrimoni musical del Teatre dels darrers 44 anys.

Un dels punts forts del projecte és que a banda de recuperar el llegat artístic del passat, s’ha procedimental la introducció de la informació de cada espectacle de forma periòdica per garantir que les generacions del futur puguin consultar la història artística del present. A banda de la fitxa artística continuem aportant informació a l’anecdotari a partir  del mateix Jaume Tribó i també amb els informes de regidoria que deixen constància de tot allò que ha passat al voltant de la representació. No obstant això, la major part de les anècdotes dels darrers 20 anys són recollides, però no poden ésser publicades per preservar el dret a l’honor i a la pròpia imatge. 

Annals del Gran Teatre del Liceu

El web permet, també la consulta de dues tipologies documentals que aporten un alt valor informatiu de cada espectacle: els programes de mà i les fotografies: testimonis gràfics per documentar la posada en escena dels espectacles. Actualment estem treballant en la descripció d’aquestes imatges per identificar tots aquells professionals que hi apareixen.  Per complir amb aquest objectiu hem posat a disposició dels ciutadans una funcionalitat que hem anomenat “Documenta l’escena” que permet als usuaris aportar coneixement en la descripció de les imatges. Podran ajudar l’arxiu a identificar les persones que apareixen a les fotografies i enviar la informació a través d’un formulari; un cop validada la informació es farà pública en la fitxa de cada imatge. Aquesta eina col·laborativa sorgeix en primer lloc per donar resposta a diverses peticions d’abonats i persones molt vinculades a la institució que volien col·laborar amb l’arxiu. Creiem que aquest és un bon punt de trobada per iniciar una tasca conjunta. Apostem per l’ús d’aquesta eina perquè el públic participi en la identificació del nom dels solistes, els membres del cor, els músics, els ballarins i ballarines i els figurants, per treure de l’anonimat tots aquells professionals que tant a l’escenari com al fossat, han fet bategar el Teatre.

https://annals.liceubarcelona.cat/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *