El patrimoni documental també existeix

10 Octubre, 2018 - Albert Curto Homedes (Director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre)

No podem quedar-nos empantanegats en un exclusiu concepte patrimonial dels arxius però tampoc podem menystenir-lo ni renegar d’ell ja que és un dels nostres millors valors.

El fet que en els darrers lustres ens anéssim qüestionant de forma sovintejada (fins i tot s’han organitzat congressos al respecte)  el paper que hem de tenir els professionals dels arxius denota,  per un costat i de forma evident, el gir copernicà que ha experimentat l’arxivística,  però també, i això és  el que realment inquieta, la manca encara de definició i decisió del que volem i hem de fer. Està clar que vivim un moment transitori (que potser està durant massa, qui sap) on es juxtaposa la dualitat conceptual de la  funció dels arxius:  la del vell concepte patrimonial  i la del nou de l’administració digital.

Llibre d’Acords Municipals (Provisions) segle XIV. Fons Ajuntament de Tortosa. ACBEB

La clau, al meu parer, precisament està en reivindicar el valor del verb ajuntar, és a dir que els dos conceptes, almenys en el  pla teòric,  ni es contraposen ni s’anul·len. Certament, i com be es diu en la darrera editorial de la Dada, cal partir de la base d’un tot integrador. Crec que amb aquest criteri coincidiríem la majoria d’arxivers/eres.

El que ja no està tant clar és la estratègia fins ara seguida i si realment hem actuat com un tot. Penso, i amb això crec reflectir el que pensen d’altres companys, que amb l’eufòria de la incorporació de l’arxivística als nous reptes, a on el document electrònic és el protagonista, s’ha descurat l’apartat  patrimonial. He detectat, fins i tot, en més d’una ocasió, una certa al·lèrgia a tot allò que significa històric a fi de lliurar-se  ideològicament del que simbolitzen el vells lastres.  Cal, davant d’això,  tenir en compte, abans que res, una obvietat. La documentació “històrica” continua existint i en som responsables, per tant cal que la continuem gestionant i, el més important, cal que hi destinem recursos. Hem comprovat com, des de les administracions,  es destinen diners a projectes més que qüestionables i/o prescindibles, però que tenen la pàtina de la “modernitat” a la que devotament ens agenollem, quan, per altra part, aquests diners estarien ben invertits  i serien bàsics per garantir la integritat de centenars i centenars de metres lineals de documentació que de no atendre’ls se’ns esmicolaran a les mans.

Hem d’estar presents  en la transformació administrativa , però no oblidem per això el patrimoni. I no ho hem d’oblidar, primer, com s’ha dit, per responsabilitat,  però també  (i amb això hem de ser hàbils i pragmàtics) perquè és un dels nostres trumfos amb els que ens podem fer valdre. Si amb la indecisió i en les eternes teoritzacions deixem que d’altres organismes es facin càrrec  del patrimoni documental (que si poden se’n faran,  no ho dubteu) perdrem una de les nostres forces i raons de ser. Ens agradi o no, i ho puc testimoniar amb l’experiència de trenta anys,  quan les administracions locals, ens tenen en compte, quan  a ulls de la societat el nostre servei te un sentit, quan se’ns escolta i quan, en definitiva,  ens fem visibles és quan apareixem com a garants del patrimoni documental (i amb això no vull dir exclusivament històric).

Ser un tot, està clar, però  amb una atenció proporcionada i especialitzada.

 

 

2 respostes a “El patrimoni documental també existeix”

  1. Fina Solà ha dit:

    Una bona, interessant i necessària puntualització en un moment estratègic per a la professió. Gràcies, Albert Curto.

  2. Berta Blasi ha dit:

    Una defensa alta i clara del patrimoni escrit en detriment de les inversions absurdes (no pas totes) en la direcció digital.
    Fantàstic article, l’aplaudeixo.
    El patrimoni documental existeix i els restauradors especialitzats en el tractament de les seves patologies també (malgrat viure a l’hombra d’altres especialitats).
    Inversions en digitalització sí, però sempre fetes amb seny. Pocs recursos però ben aprofitats.
    Bravo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *