El repertori musical nadalenc a través dels arxius musicals

24 Desembre, 2018 - Marta Grassot. Arxivera i musicòloga, responsable del Centre de Documentació de l’Orfeó Català

El Centre de documentació de l’Orfeó Català, custodia un ingent fons documental amb una gran heterogeneïtat documental. Dins els fons d’arxiu, les obres que giren entorn la temàtica nadalenca hi tenen un pes important, i entre elles, en destaquem una de molt especial, amb uns orígens musicals que es remunten a l’edat mitjana, es tracta del Cant de la Sibil·la.

La Sibil·la eritrea representada per Miquel Àngel a la Capella Sixtina

El Nadal ja és aquí, i també –com és obligat cada any– les nadales, un gènere musical que es remunta al segle XV i que ha perviscut com un dels gèneres més conreats al món de la música.

Parlar de música i nadales ens fa parlar també dels arxius musicals i de tots aquells que custodiem el patrimoni musical de Catalunya, i en aquest sentit esdevé indispensable referir-nos al Centre de Documentació de l’Orfeó Català i el seu fons de partitures, un centre especialitzat en música amb una biblioteca i un arxiu de més de 125 anys d’història. L’heterogeneïtat dels seus fons és enorme: partitures, programes de concerts, fotografies, revistes, documents històrics, biblioteca musical, obres d’art i un llarg etcètera que agrupa tota l’activitat musical de Catalunya, especialment des de finals del segle XIX, amb l’Orfeó i el Palau de la Música Catalana com a nuclis generadors de l’activitat musical a Catalunya. Entre els nostres fons musicals de diverses procedències, hi podem trobar més de dues-centes nadales de compositors del segle XX, especialment peces harmonitzades de cançons populars. Una gran part d’aquestes partitures, les podem trobar dins el fons del propi arxiu històric de l’Orfeó Català, que té com a primer fons d’arxiu el fruit de l’activitat inherent de l’Orfeó, i que conté entorn de divuit mil partitures, significativament de cant coral. Parlar d’aquest tema ens porta a referir-nos també al tradicional Concert de Sant Esteve, que té lloc cada 26 de desembre al Palau de la Música Catalana; un concert en què la nadala resulta indispensable, i fou motiu i encara ho és per a l’estrena de peces sobre els temes nadalencs. A l’arxiu de l’Orfeó es poden trobar totes les dades de la història d’aquest concert emblemàtic, el primer dels quals es va celebrar el 1913 i que des de llavors excepte en alguns moments històricament difícils s’ha celebrat cada any. Entre els compositors més interpretats en aquest concert hi ha Antoni Pérez Moya, seguit de Lluís Millet i Pagès o Antoni Nicolau, i entre les peces més interpretades quantitativament tenim: El noi de la mare,seguit de l’“Al·leluia” de l’oratori El Messies de Händel i El cant dels ocells.

Però durant aquesta època i molt especialment la nit de Nadal, en alguns indrets s’ha recuperat una peça molt especial, de la qual l’arxiu de l’Orfeó Català guarda una còpia del segle XVI, es tracta del Cant de la Sibil·la, que podem trobar inclòs a l’anomenat Manuscrit 7. Aquest manuscrit conté peces dedicades a la Mare de Déu, repertori per a Setmana Santa i l’ofici de difunts, així com també alguns motets i salms, i molt especial la versió a quatre veus del refrany del Judici signum, o conegut més popularment com elCant de la Sibil·la, copiat al primer foli del manuscrit, única còpia que es coneix amb modalitat polifònica i amb text llatí.

Es té coneixement que aquest cant presentava com a temàtica principal la profecia de la fi del món, amb uns textos que tenen el seu origen al segle V procedents de la literatura pagana. Va ser interpretat per darrera vegada a la catedral de Barcelona el Nadal del 1577; per tant, aquesta còpia és d’un moment anterior, tot i que el conjunt de peces que formen tot el manuscrit es va acabar de copiar el 1583 aproximadament. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic que va tenir gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa, fins que al segle XVI el Concili de Trento (1545-1563) el va fer desaparèixer, ja que era hostil a les pràctiques extra litúrgiques tradicionals. Fins i tot des del segle XIII se’n té constància que documenten versions poètiques en llengua catalana; per tant, es tractaria d’una de les primeres expressions poètiques en la nostra llengua.

A Catalunya, durant el segle XIX l’interès d’alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació. I el 2010 la UNESCO va declarar-ne la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A partir d’aquí algunes ciutats i poblacions han recuperat aquest cant durant la tradicional missa del gall.

Manuscrit 7: https://goo.gl/Lv5L57

www.cedoc.cat

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *