El Simposi Arxius Patrimonials a Catalunya al Castell de Vilassar de Dalt

11 Octubre, 2019 - Aniol Maria Vallès, arxiver i membre del Grup de Treball sobre Transparència i Dades Obertes, de l'AAC-GD.

Dimecres 9 d’octubre de 2019 es va celebrar al Castell de Vilassar de Dalt el Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya en el qual es van poder escoltar i veure diversos referents en arxius patrimonials tan en la seva investigació com en el seu tractament arxivístic

El Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya, celebrat al Castell de Vilassar de Dalt, ha servit per retrobar i compartir idees entre una gran diversitat de professionals dels arxius, tant des de la direcció com des de la consulta externa. Vam poder gaudir de les intervencions de gent referent en l’arxivística catalan,a ja sigui a les taules de ponents com entre el públic, que van proposar força temes a debat i de reivindicació d’uns fons, els patrimonials, que han de reivindicar-se en una època on la primacia de l’administració electrònica acapara l’atenció de les institucions públiques i per tant dels recursos tant econòmics com logístics i de personal.

En una primera taula moderada per Coral Cuadrada, impulsora del simposi i arxivera de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, es va parlar sobre la diversitat dels arxius patrimonials. Ramon Alberch s’explaià sobre el seu recorregut personal en la diversitat d’arxius patrimonials, de com l’historiador ha de recórrer a fons que sovint estan disgregats i moure’s pel territori seguint aquesta dispersió de la documentació. Tot seguint el que havia explicat el Ramon Alberch, arribà l’oportunitat d’escoltar el doctor en història medieval Josep Fernández Trabal, arxiver i cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el qual ens va poder explicar en primera persona tota la diversitat del que anomenem fons patrimonials, distingint entre els familiars i nobiliaris, alhora que va fer una reivindicació d’aquests arxius privats com a patrimoni també nacional i que s’hauria d’incloure amb la resta de tipologies de fons que sí que apareixen a la legislació arxivística com a fons propis de la memòria històrica del país. Per acabar aquesta primera taula, la doctora Carme Muntaner va fer un repàs dels fons patrimonials que estan dipositats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, fent una enumeració i explicant els detalls més importants de cadascun juntament amb els criteris pels quals van anar classificant-se, ja que alguns dels fons contenen diversos llinatges i diverses tipologies documentals (familiars, patrimonials i d’empresa), i destacant-ne els de Carlet-Castellar, Llançà-Mora-Pons, Marquès d’Aguilar-Margarit i el de Biure i Saladrigas.

Primera taula de debat. Carme Muntaner, Coral Cuadrada, Josep Fernández i Ramon Alberch

La segona taula del dia moderada per Elisenda Cristià, va comptar amb la participació del doctor Daniel Piñol de la Universitat de Barcelona que va explicar el tractament de L’arxiu Fontcuberta i com aquest es trobava ben conservat en mans privades i com es va posar a disposició de la xarxa a través d’una pàgina web (http://www.ub.edu/scripta/). El seu exemple va servir per il·lustrar com el tractament de fons patrimonials poden dur-se a terme també des de la iniciativa privada, que després els disposarà per consulta del món de la investigació en el seu context, ja que l’estructura de cada un dels fons de l’arxiu Fontcuberta (patrimoni Fontcuberta, el patrimoni Perramon i el patrimoni Sentmenat) es manté des del 1897. Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, va exposar-nos els fons de l’arxiu que dirigeix i en el qual la diversitat de fons patrimonials abasta moltes tipologies diferents, alhora que ens va mostrar les diverses vies d’ingrés amb què li han arribat els fons, com ha motivat aquests ingressos, i també totes les eines que utilitza al seu arxiu per difondre aquests fons perquè es retroalimenti l’interès i encara pugui atraure més propietaris de fons disposats a portar-los a l’arxiu. Els encarregats de tancar aquesta taula varen ser el doctor Alejandro Martínez-Giralt i Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que ens van relatar i quantificar el fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar, i també com es va reordenar després de tants trasllats i moviments fins a arribar al Museu-Arxiu de Vilassar. Un fons que van demostrar amb múltiples imatges dels documents com conté una gran quantitat de documents de diversa tipologia i amb tota mena de representacions gràfiques que descriu tota mena de coneixements com la geografia o l’economia del Maresme.

Segona taula de debat : Daniel Piñol, Elisenda Cristià, Alexis Serrano, Josep Samon i Àlex Martinez-Giralt. Foto: Aïda Sánchez

A la sessió de la tarda, la programació es va centrar a presentar el llibre “El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve”. Del qual se’n va anar explicant tota la construcció d’aquest relat i la seva similitud i relació amb la mitologia clàssica mediterrània, i també Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt van explicar-ne els detalls més tècnics del manuscrit amb un repàs genealògic de l’arbre familiar. Ramon Setó i Maria Estradé ens explicarien el context en què s’escriu aquesta obra i les diverses versions que es podrien trobar al llarg del temps. El llibre destaca per ser una genealogia de la família Pinós, la qual per conservar el llegat familiar conservà aquest conjunt de narracions protagonitzades per membres de la família, entre les quals destacaria la llegenda de l’alliberament de Galceran de Pinós, coneguda també com la llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de sant Esteve i que data del 1152. I finalment David Melero seria l’encarregat de presentar la web (http://rescatsantesteve.cat) on es feia una presentació d’aquesta llegenda amb el seu context històric, personatges del relat i representacions populars.

Arxius Museu de Vilassar de Dalt. Coral Cuadrada, Àlex Martínez-Giralt i Marta Alari

Podem dir que l’ambient i participació del Simposi al llarg de tota la jornada va fluir de manera molt cordial, gràcies a la coneixença entre la majoria dels assistents, que van agrair en repetides vegades l’oportunitat al Marquès del Castell de Vilassar de Dalt, l’Excm. Sr. Ramon de Sarriera, la seva predisposició a organitzar actes d’aquesta mena, que ajuden molt a donar continuïtat a les noves generacions d’investigadors per tal que vagin vinculant-se i agafant el relleu. Sobretot van ressaltar la gran importància de l’acte perquè es produïa en un entorn on es conserva de forma excepcional i en condicions exemplarment òptimes l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, un arxiu que conté una de les col·leccions de pergamins més grans del país, i per tant un exemple d’institució privada que vetlla pel patrimoni nacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *