El Vaticà obre a consulta els fons i documents relatius al pontificat de Pius XII

Així com Benet XVI va manar fer el 2006 amb la documentació del pontificat de Pius XI (1922–1939), l’any 2018 el papa Francesc va manar l’obertura dels fons de Pius XII pel 2 de març d’enguany per celebrar l’escaiença tant del naixement d’Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli com de la seva coronació al soli pontifici, esdevingudes el 2 del març de 1876 i el 2 de març del 1939 respectivament.

Era una llarga reclamació de molts sectors, especialment del món hebreu, que desitja escatir les llums i les ombres que fa anys giren a l’entorn de l’actuació (per acció o omissió) del papat en vers l’holocaust. De fet, per acontentar la comunitat hebrea internacional Benet XVI va frenar el procés de beatificació de Pius XII i el va declarar només “venerable”, a l’espera que la recerca història clarifiqués els dubtes relatius a l’acció personal del papa Pius XII davant del III Reich i, sobretot, davant la Shoah.

L’Església estableix una reserva de 80 anys per a la consulta de la seva documentació. Aquesta norma emana del Codi de Dret Canònic per bé que el Papa es reserva la possibilitat d’escurçar terminis, com així ha estat en aquesta ocasió. L’obertura de tota la documentació del pontificat suposa l’accés a unes 400.000 unitats d’instal·lació (carpetes, capses, lligalls, etc.) de mides i extensions molt variables. Aquesta documentació, d’abast cronològic entre 1939 i 1958, conté informació de tota mena (correspondència, fotografies, llibres de comptes, els esborranys de les 41 encícliques redactades per Pius XII, etc.).

Per preparar la descripció els arxivers del sistema d’arxius de la Santa Seu han dedicat catorze anys de treball intensiu. Concretament, a l’Arxiu Apostòlic Vaticà –AAV– (antic Arxiu Secret Vaticà), els arxivers han digitalitzat i catalogat la documentació de la Secretaria d’Estat que conté tota l’activitat de la cancelleria papal i la documentació més íntima del Summe Pontífex.

Per agilitzar-ne la consulta, l’AAV ha creat una sala dotada amb ordinadors i un software creat ad hoc per garantir la consulta i la navegació en els fons, sèries i documents de l’AAV i agilitzar la descàrrega dels objectes digitals obtinguts de la seva digitalització. Només en aquest arxiu el catàleg de les fonts relatives al pontificat del papa Pacelli ascendeix a 15.000 pàgines. Cal tenir present que més enllà del famós AAV (antic ASV) s’han obert tots els altres arxius pertanyents al Sistema d’Arxius de la Santa Romana Església, per exemple també tenen fonts i documents d’aquest horitzó cronològic l’Arxiu de la Congregació per la Doctrina de la Fe (antiga Inquisició), l’Arxiu Històric de la Congregació per l’evangelització dels pobles, l’Arxiu Històric de la Congregació per les Esglèsies Orientals o l’Arxiu Històric General de la Fàbrica de Sant Pere, entre d’altres.L’obertura a la pública consulta d’aquesta ingent massa documental ha de permetre aprofundir en el coneixement de la història universal d’un context molt convuls, el que va de l’inici de la II Guerra Mundial i l’inici de la Guerra Freda, i escatir la intervenció del papat en els principals esdeveniments històrics d’aquells temps. Precisament això, aprofundir el llegat històric de l’Església, és el que perseguí Lleó XIII quan va decidir permetre la recerca històrica sobre els arxius eclesiàstics, a finals del segle xix, a tots els recercadors del món a prescindir de la seva religió, nacionalitat o orientació política. L’interès despertat per la qüestió als mitjans aquests darrers dies palesen que el darrer papa de nom Lleó no s’equivocava pas quan prengué la decisió de fer públics els fons documentals de l’Església