Els arxius i la difusió en el segle XXI

4 febrer, 2019 - Coia Escoda Murria. Arxiu del Port de Tarragona

Estem preparats i preparades per a les noves formes de difusió en el segle XXI en el marc dels arxius? coneixem els nostres públics? sabem explicar-los la nostra feina i la importància del que tenim a les mans?

Històricament s’ha atribuït als arxius com a missió principal la conservació del patrimoni documental, tot i que és sabut que un dels altres objectius que tenen és la difusió, és a dir, donar a conèixer els seus fons de maneres diferents que han anat canviant al llarg del temps.

D’altra banda, els centres d’arxiu han estat freqüentats tradicionalment per persones adultes, moltes vegades d’avançada edat, del món universitari, o persones dedicades a la docència o a la investigació. Era poc habitual que fossin visitats per escolars i famílies. Tampoc les activitats de difusió anaven destinades a aquest sector de públic: presentacions de llibres, exposicions, conferències, col·loquis, xerrades, jornades o congressos, eren les propostes més freqüents que s’organitzaven.

M’atreviria a dir que la proliferació d’activitats en els arxius coincideix amb la declaració del Dia Internacional dels Arxiusl’any 2008 pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA); des d’aquella data,cada any són més els centres que organitzen tot tipus d’activitats en formats diferents però amb l’objectiu comú de mostrar els nostres centres i la nostra feina a la ciutadania. Activitats que són visibles a través de les xarxes socials,bones aliades per a donar a conèixer els nostres centres, crear feed back amb les persones usuàries i informar de la gran quantitat i varietat d’actes que s’organitzen en els arxius darrerament: tallers de conservació de documents, de fotografia, visites teatralitzades a través de personatges amb “ganxo”, que siguin capaços de cridar l’atenció del públic, escape-rooms, nits a l’arxiu, maridatges d’història i vi, oconcerts de música clàssica, per exemple, són alguns dels darrers que criden l’atenció per la seva originalitat especialment dins el món dels arxius.

Des de l’experiència que aporta organitzar activitats d’aquests tipus i la bona acollida que tenen penso que avui per avui el públic demana aquestes propostes lúdiques però que alhora ensenyen i aporten coneixements. Potser aquest ha estat l’error dels arxivers i les arxiveres: viure d’esquena a gran part de la societat i treballar només per un sector intel·lectual i professional elaborant productes de difusió adaptats només a les seves necessitats; oblidar-nos de les bases, de les escoles i els instituts on sens dubte hi ha la matèria primera que un dia pot esdevenir el gruix dels nostres usuaris i usuàries. Ens hem oblidat i no hem considerat prou aquesta gran part de la societat, menys intel·lectual i d’altres sectors professionals, que senten curiositat per la feina que fem en els arxius, per la història de les nostres institucions i pel nostre passat en general.

No és hora de lamentar-se només, sinó de tirar endavant amb la realitat que tenim;sens dubte penso que la línia d’actuació ha d’anar d’acord amb la que des de fa temps tenen els museus,que no és altra que proposar activitats adreçades, no només a escoles i instituts,sinó també a públic familiar, perquè en aquest sector hi tenim la futura llavor dels nostres usuaris i usuàries.

Tampoc podem oblidar-nos de la comunitat educativa, la necessitem i cal que hi mantinguem una bona relació que ha de ser fructífera per a ambdues parts. La seva complicitat és bàsica per fer arribar les nostres activitats a les escoles on fan de formadors. Muntar-los-hi sessions i donar-los a conèixer les nostres activitats, elaborar productes conjuntament o potser portar els arxius a les escoles serien bons instruments per als objectius que perseguim.

Cruz Mundet el 2009 atribuïa l’evolució de la nostra professió i la poca visibilitat dels arxius amb el fet que històricament s’ha treballat de cara endins de les organitzacions, sense tenir contacte amb la societat, i per això creu fonamental explicar als “profans” la naturalesa de la feina arxivística. La confusió amb la professió dels bibliotecaris, o amb els que estan a càrrec dels magatzems o fins i tot amb els mobles arxivadors és encara, hores d’ara, freqüent per inversemblant que ens pugui semblar.

Per això és molt important que siguem capaços d’ensenyar i transmetre què son els arxius i què hi fem, quin és el valor dels documents com a patrimoni social i fer entendre que els arxius són el garant de la memòria en tant que conserven el registre escrit dels drets i deures d’una comunitat. I també és el nostre deure contribuir a l’educació dels ciutadans del futur ensenyant-los a respectar el patrimoni documental,fent-los-hi molt més accessible.

Els arxius no són caixes tancades que contenen qui sap què, tresors i secrets pot pensar la gran majoria de la ciutadania, però està al nostre abast mostrar-los, obrir-los i tenim, com va dir Michel Duchein,un gran valor afegit, l’emoció del contacte amb les fonts originals de la història. L’arxiver francès va dir que el document d’arxiu per la seva autenticitat, pel seu aspecte, conté unacàrrega emocionalque cap llibre, per molt excepcional que sigui, té. I és veritat. Aprofitem-nos d’aquest valor afegit, d’aquesta singularitat i proposem-nos arribar a tothom de maneres diferents, atractives i originals.Posem-nos les piles, sortim al carrer sinó volem perdre definitivament aquest tren i evitar que els nostres dipòsits de documents siguin només magatzems de paper conservats a temperatura idònia i humitat relativa específica, aïllats del foc i dels furts, dels insectes i la llum natural, ensenyem-los, obrim-los, gaudim-los i fem-los pròxims i accessibles.

2 respostes a “Els arxius i la difusió en el segle XXI”

  1. Xavier Calderé ha dit:

    Completament d’acord amb la Coia. De totes formes hem de tendir a no difondre només el document com a base d’un relat o vivència històriques. Ens hi posem? Nosaltres tenim molta experiència

  2. Joan Antoni ha dit:

    Conservar i preservar documents per mantenir-los intactes per a les generacions futures, però a la vegada fora de l’abast de la societat actual, i on les generacions futures també algun dia esdevindran “societat actual”, no deixa de ser una planificació errònia, sinó que a més, subverteix l’objectiu fonamental dels arxius que és “preservar per difondre”. Molt d’acord amb tot el que exposes, Coia!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *