Els arxius musicals de Catalunya, una realitat per conèixer

22 novembre, 2019 - Marta Grassot. Arxivera i musicòloga, responsable del Centre de Documentació de l’Orfeó Català

Els arxius musicals de Catalunya són encara avui un aspecte poc conegut, tant en el context dels arxius catalans com entre la societat.

Manuscrit 6_ f_4r_CEDOC

Els arxius musicals de Catalunya són encara avui un aspecte poc conegut, tant en el context dels arxius catalans com entre la societat. Per la seva especificitat i el tractament diferenciat de molts altres arxius, esdevé un tema de què es tracta poc al món dels arxius, i, a més, la manca d’una normativa de tractament sistematitzat en la regulació dels arxius a Catalunya en dificulta encara més un consens respecte del tractament i la descripció. Aquest era un element que reivindicava al meu article sobre la proposta de descripció dels fons musicals a través de la NODAC publicat a la revista Lligall l’any 2008; doncs bé, després de més d’una dècada encara ara els arxius musicals són un dels elements més desconeguts de l’àmbit de la l’arxivística, malgrat que sortosament dins el sector de la musicologia els darrers vint anys se n’ha impulsat el tractament amb gran èxit, per bé que amb pocs recursos. 

Com deia, de l’article que vaig escriure l’any 2008 ja han passat més de deu anys i si bé no s’ha establert una normativa regularitzada sobre el tractament dels arxius catalans des del Departament de Cultura, afortunadament almenys des de la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha treballat per mantenir vius aquests arxius i regular-ne el tractament i la preservació.

Particularment voldria parlar-vos del projecte per a la recuperació del patrimoni musical de Catalunya denominat Inventari dels Fons Musicals de Catalunya (IFMuC), un projecte gestat des de l’any 2000 i que constitueix un dels principals referents per conèixer l’estat dels arxius musicals del nostre país. El projecte va ser iniciat des del Departament d’Art i Musicologia de la UAB, però sens dubte necessitaria poder canalitzar-se no només amb el suport de la Universitat, sinó també a nivell institucional, a fi de regular la normativa en el tractament i la descripció dels arxius musicals, i que aquest també fos introduït dins l’ensenyament de la praxi arxivística.

A hores d’ara, gràcies a aquest projecte, podem veure el mapa de l’estat actual dels arxius musicals de Catalunya http://pagines.uab.cat/ifmuc/ca/censfonsmusicals, alguns dels quals amb un tractament finalitzat i disponible en línia, i d’altres en procés de tractament. L’IFMuC ha permès localitzar 293 fons documentals arreu de Catalunya, 20 dels quals ja es troben en línia a través del seu propi catàleg. D’altra banda el projecte ha comptabilitzat un total  de 452 fons musicals que es troben localitzats en la seva gran majoria a la Biblioteca de Catalunya (102) el Centre de Documentació de l’Orfeó Català (39) , el Centre de Documentació de Cultura Popular(17) i al Museu de la Música de Barcelona (16).

Després de posar-se en funcionament el projecte, l’any 2007 es van iniciar un seguit d’edicions dels inventaris, que encara avui es continuen publicant, amb un total de 10 volums. I en concret, a partir del 2015 es va endegar el projecte del catàleg en línia, amb una catalogació exhaustiva de cada peça documental i la digitalització parcial de cada registre. https://ifmuc.uab.cat/?ln=es

La riquesa dels fons musicals a Catalunya és immensa i gràcies al projecte IFMuC aquesta realitat s’ha fet més palesa. Fa pocs mesos m’arribava a les mans la publicació recent del catàleg dels fons capitular de la catedral Girona, un catàleg on jo mateixa vaig participar ara farà 15 anys. Sí, 15 anys són molts anys, oi? La lentitud amb què es duen a terme aquestes tasques és evident, sobretot tenint en compte que no hi ha gaires especialistes i que els recursos són escadussers. Amb tot, gràcies al projecte IFMuC molts d’aquests fons musicals s’han pogut fer accessibles i han convertit l’IFMuC en un projecte –mai més ben dit– fet per amor a l’art. La tasca de tots aquests anys ha valgut la pena, perquè el camí ja està fortament arrelat, i el valor que representa l’IFMuC avui esdevé molt important per a la vida dels arxius musicals del futur i per la història de la música a Catalunya.

Encara queda molt de camí per recórrer, però amb la tasca excel·lent d’aquest projecte, podem dir que una part important del patrimoni musical de Catalunya s’ha pogut donar a conèixer, o si més no es coneix la seva existència i està a l’espera del seu tractament. I així com en d’altres àmbits com el camp de la fotografia s’ha creat un Pla Nacional de Fotografia, aprofito per reivindicar també  la necessitat d’un pla nacional pel que fa el món dels arxius musicals, doncs la seva especificitat i riquesa també s’ho mereix.

I acabo amb unes paraules del director del projecte  IFMuC, Josep Maria Gregori, sobre la principal finalitat de la preservació, tractament i accés dels arxius musicals: “col·laborar en la restauració d’un deute sistèmic i científic, i també ètic i humanístic, mitjançant la difusió oberta dels seus resultats, dirigits tant a investigadors, intèrprets i pedagogs, com al conjunt de la societat del nostre temps, la qual ajudarà a retrobar les seves arrels i la seva memòria musical”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *