Els fons audiovisuals de les televisions locals: un patrimoni en risc de desaparició?

18 Desembre, 2019 - David González Ruiz. Tècnic superior d’Arxius de la Secció d’Imatge i So de l’Arxiu Històric de Sabadell

L’origen i evolució de les televisions locals a Catalunya és una història de superació i plena d’entrebancs.

L’origen i evolució de les televisions locals a Catalunya és una història de superació i plena d’entrebancs. La pionera va ser la Televisió de Cardedeu que va iniciar les seves emissions amb regularitat el 8 de juny de 1981. Després, amb més o menys continuïtat, es van anar multiplicant el número d’experiències. A la primera Assemblea de Televisions Locals celebrada l’any 1984 hi van assistir representants de 32 localitats i, 10 anys després, es presentava un mapa en el que es constataria l’existència de 74 emissores de televisió local a Catalunya.

Aquestes primeres televisions locals van néixer amb un esperit de servei públic que buscava fidelitzar els telespectadors amb continguts de proximitat. La producció pròpia de la majoria de la graella les definia com a mitjans de comunicació genuïnament locals que s’empeltaven amb la vida informativa de cada localitat. La dècada de 1990 va ser un període de professionalització de les televisions locals per fer front als costos de producció i trobar noves fórmules de viabilitat.

Plató de Televisió de Sabadell del programa “Sabadell dia a dia”. Dècada de 1980. Autor: desconegut/ Arxiu Històric de Sabadell.

Durant aquest trajecte, moltes d’aquestes televisions locals van desaparèixer deixant com a llegat un arxiu audiovisual d’incalculable valor documental. Actualment encara és difícil comptabilitzar tot aquest patrimoni ocult que en alguns casos desconeixem on pot haver anat a parar.

Des del punt de vista de la preservació, els fons audiovisuals de les televisions locals presenten grans reptes. El primer d’ells és com afrontar el tractament arxivístic de milers d’hores de gravacions amb la inversió de recursos humans i econòmics que això necessita. En segon lloc, la necessitat urgent d’intervenir sobre unes cintes magnètiques que els fabricants van dissenyar perquè duressin aproximadament uns 25 anys. I per últim, l’obsolescència tecnològica de les cintes magnètiques de vídeo que obliga a la migració del senyal analògic a un entorn digital per garantir la salvaguarda dels continguts.

Conscients d’aquesta problemàtica, l’any 2008 es va promoure la creació de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals. Una iniciativa pionera que principalment pretén vetllar per la salvaguarda d’aquest patrimoni documental, establir unes bases metodològiques per la seva conservació, contribuir a la formació dels professionals i conscienciar la societat i les administracions de la necessitat de preservar aquesta riquesa. Podeu seguir la seva activitat, participar en les seves trobades anuals i contactar-hi a través del blog: http://blogstv.laxarxa.com/observatori/

Entre les seves aportacions més destacades hi ha la redacció d’una guia de bones pràctiques per a la creació d’un observatori permanent d’arxius i televisions locals (2008); una enquesta (2009) contestada per 26 televisions i 38 arxius que feia una radiografia del moment; una proposta de formats de vídeo digital per a la conservació a llarg termini (2011); una declaració per la protecció i la promoció dels arxius audiovisuals de les televisions (2015) o unes taules d’avaluació i tria de documentació audiovisual produïda per les televisions i aprovada per la CNAATD (2018).

Reunió anual dels membres de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, 2017. Foto: Ajuntament de Girona

Actualment, sembla que el col·lectiu d’arxivers estem prenent consciència de la necessitat d’afrontar conjuntament el repte de la seva conservació: Institucions com l’AAC-GD i l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona han organitzat cursos per dotar de recursos als arxivers; la CNAATD ha aprovat les esmentades taules d’avaluació i tria i el Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya està realitzant una enquesta per conèixer de primera mà l’estat d’aquests fons audiovisuals. Esperem que del treball conjunt en sorgeixin polítiques públiques que garanteixin la conservació d’aquest patrimoni excepcional abans que no sigui massa tard.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *