Ens cal autoritat

El Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya avança. La primera part destinada a sessions obertes ha servit per fer memorial de greuges, balanç de divuit anys de la Llei d’Arxius, una extensa pluja de idees i, també, per observar que això va de veres. Aquesta primera fase ha finalitzat a mitjans de març amb la participació, segons dades oficials, de més de 300 professionals de l’arxivística i la gestió documental. La sensació més extesa que ens arriba és que la participació ha estat activa i que s’han tocat tots els grans temes que preocupen a la professió, sense oblidar-ne cap i sense deixar d’afrontar els més polèmics. L’altra sensació que ens ha arribat és la de l’escepticisme: ¿tot plegat servirà d’alguna cosa? La nostra impressió és que serveix i servirà, no hi ha més volta de full. I ho diem bàsicament perquè és una de les poques iniciatives que ha gaudit d’un consens ampli en els darrers anys pel que fa al món dels arxius i la gestió documental. I aquesta força, malgrat el legítim escepticisme, no la podem menystenir ni perdre. El Pla ha de ser motor de canvi i, de ben segur, les primeres conclusions que es publiquin ens ho faran palès. No tindria sentit organitzar aquesta mobilització per quedar-nos com estem. L’aposta pel Pla, de part de l’AAC, ha estat sempre prioritària, tant pel què fa a la seva petició reiterada en els anys, com per, ara, a l’estímul a la participació. Seguim doncs, amatents.

Hi ha indicis de què tot plegat es mou. Potser un dels més evidents és que durant aquesta primera part de l’any els arxius han entrat a l’agenda parlamentària. Segurament estimulats pel desenvolupament del Pla, el passat 7 de març hem vist al parlament la presentació d’una interpel·lació al Govern sobre el Sistema d’Arxius de Catalunya per part del PSC. El debat suscitat pel diputat Rafel Bruguera i la consellera Laura Borràs ha estat molt interessant i s’han tocat un munt d’aspectes al voltant de la situació actual del SAC. Val la pena repassar amb detall tot el què s’hi diu. De fet, des del juliol del 2015 que no es parlava d’arxius i gestió documental, de manera global, al Parlament de Catalunya. Aquell mes tot just s’aprovà la modificació de la Llei d’Arxius i Gestió Documental per adaptar-la a la legislació sobre transparència i accés a la informació. I ja aleshores es parlava de la necessitat d’una nova llei d’arxius! La resolució de tot plegat ha tingut lloc després de presentar-se una moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre el Sistema d’Arxius de Catalunya que s’ha debatut en el Ple del 21 de març, aquesta vegada amb la participació de tots els grups parlamentaris. Resseguiu les intervencions de tots els partits per veure quin posicionament tenen. El resultat ha estat l’aprovació amb àmplies majories de la Moció 65/XII sobre el Sistema d’Arxius de Catalunya que determina un estat de la qüestió molt interessant sobre com es van fent passos per canviar el SAC per fer-lo més eficient i efectiu, per dotar-lo de recursos humans i econòmics, i en darrera instància, per prestigiar-lo. Aquest darrer punt, que no només es resol amb diners sinó amb valentia política, és el més urgent de resoldre.

Entre els acords establerts a la Moció 65/XII voldríem destacar quelcom que la, ara ja, exconsellera Borràs va manifestar reiteradament a les seves intervencions. Ens referim a la proposta de dotar el SAC d’una estructura orgànica que encapçali les polítiques de gestió documental de la Generalitat i els doni més visibilitat, en dues fases: una primera reforma de l’estructura administrativa del Departament de Cultura, a curt termini, per a dotar-la d’una unitat i d’una direcció específica sobre polítiques d’arxius i gestió documental;  i, en segon lloc, estudiar, en el marc del Pla d’Arxius i Gestió Documental, a més llarg termini, l’encaix orgànic de les dites polítiques des d’una perpectiva transversal i interdepartamental, que pugui garantir la gestió única del sistema documental de la Generalitat, desplegar polítiques al territori amb la resta d’administracions i agents, i afrontar els nous reptes de la legislació sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern.

No ens sembla un acord menor i sembla voler donar resposta a la necessitat de rang, càrrec i autoritat que hem sol·licitat des de fa temps. La proposta de l’AAC sempre ha estat la de crear una Direcció General d’Arxius i Gestió Documental, però no ens hem tancat mai a opinar o valorar altres possibilitats. De fet, els debats del Pla d’Arxius estan plantejant algunes idees alternatives tant o més interessants. La pregunta és, en el curt termini, quina serà la solució que el Departament de Cultura adoptarà. ¿Es recuperarà la figura del subdirector/a general d’arxius i gestió documental? Ens agradaria que, atenent a l’esperit de la moció acceptada, i a la petició de reorganització, sostinguda en el temps per l’AAC i per tota la professió, es prengués una decisió que fos el resultat d’una bona planificació i que fos consensuada amb els òrgans consultius del SAC. I no cal dir que el canvi organitzatiu suposi la capacitació d’aquesta nova estructura per fer front a tots els reptes que té l’arxivística d’aquest país amb una dotació de recursos necessaris, que ara mateix són insuficients.

El protagonisme dels arxius al Parlament no acaba així. El passat 13 de març l’AAC es va poder entrevistar amb el president del Parlament, MH Roger Torrent. Aquestes reunions d’alt nivell institucional ja les vam iniciar amb el MH Joaquim Torra, president de la Generalitat, el 23 d’octubre de l’any passat. Fer visibles els arxius a les més altes autoritats del país és importantíssim com a contrafort al desenvolupament dinàmic del Pla d’Arxius. La conversa mantinguda va abordar la situació actual del Pla, la situació dels arxius al país, la necessitat d’una voluntat política decidida i, com ja hem dit, la de dotar als arxius d’una autoritat i d’un rang que a dia d’avui no tenen. Aquesta autoritat, caldria vertebrar-la en una posició transversal, ho hem dit més d’una vegada i ho diu la moció aprovada. I potser caldria situar-la en un organigrama diferent i novedós, qui saps si fins i tot depenent del Parlament. D’això en vam parlar amb el president Torrent, que va escoltar i contrastar amb idees i propostes durant la reunió.

L’altra tema tractat, i no menys important, va ser el de la necessitat de renovació urgent dels membres de la Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública, amb la necessària incorporació d’experts en arxius i gestió documental tal com estipula l’article 40.3 de la Llei de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern. Una petició que no és nova, que hem insistit per activa i per passiva que cal resoldre i que s’escau just en un moment en què el propi president Torrent ha interpel·lat a tots els grups parlamentaris per a renovar la llarga i extensa llista de càrrecs vacants dels òrgans que depenen del Parlament.

Parlàvem fa un moment de les “primeres conclusions” del Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya. Aquestes es sotmetran a debat al XVII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya que, com bé sabeu, tindrà lloc els dies 9 al 12 de maig del 2019. Hem destinat una sessió llarga i extensa de presentació i una assemblea oberta per debatre amb profunditat, i amb la màxima participació possible, els primers documents sortints del Pla. Us convidem a venir al Congrés, com no podia ser d’una altra manera, i a conviure amb companys i companyes de professió durant un llarg cap de setmana de sessions acadèmiques, debats, festes populars i tallers familiars i infantils. No us perdeu el programa completíssim que tant el comitè científic com organitzador han preparat per aquest Congrés. No hi falteu. De ben segur que podrem parlar de tot el què us hem parlat en aquesta editorial i de tants altres temes. Ens cal autoritat, deiem fa una estona. Bé, aquesta no comença mai pura i exclusivament des de “dalt” sinó que s’articula en xarxa, amb complicitats i competitivitat també des de “baix”, des dels nostres llocs de treball. Per tant, l’autoritat dels professionals de l’arxivística no hauria de ser mai ni qüestionada ni menystinguda, ni ser inferior a altres coneixements jurídics i socials possibles.