Er Archiu Generau d’Aran, memòria deth pòble aranés

21 febrer, 2022 - Maria Pau Gómez Ferrer, directora der Archiu Generau d’Aran

Es documents que custòdie er Archiu conden com era comunautat aranesa dispause d’ua cultura pròpia e ua antica tradicion d’autogovèrn, sauvada ath long deth temps enes archius institucionaus e privats deth país.

Era Casa deth Senhor sedença der Archiu Generau d’Aran

Es hons documentaus que se consèrven en Archiu Generau d’Aran reafirmen eth preambul dera Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran. En aguest i ditz qu’Aran constituís laguens de Catalonha ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada, fondamentada en hèt qu’era comunautat aranesa dispause d’ua lengua e ua cultura pròpies, comunes e compartides damb era rèsta d’Occitània, e, ath madeish temps, d’ua antica tradicion d’autogovèrn fèrmament defensada pes aranesi ath long deth temps.

Es administracions locaus araneses -eth conselh, organ gestor des universitats o des viles aranesa; es terçons, ambit comunitari aranés format a compdar dera compartimentacion dera val, e eth Conselh Generau dera Val d’Aran, maxima institucion aranesa e gestor des ahèrs qu’afectauen ath conjunt des universitats- demòstren a trauès des sòns documents com es aranesi an conformat era sua istòria e com un document, Era Querimònia, a devengut un des sòns pilars. 

Aguestes administracions auien d’assegurar era preservacion d’uns documents que representauen era conservacion dera memòria dera comunautat e deth sòn ordenament legau: es acòrds deth Conselh Generau, es privilègis autrejadi ara Val d’Aran e, en cas des universitats, es libres de capítols o es concòrdies. 

Es conselhs des universitats o des viles, ja decidien sus era conservacion des sòns escrits, sustot es acòrds comunitaris, entà qu’es vesins e es sòns successors coneishessen era norma. Eth hèt qu’era major part d’aguesti conselhs non dispausèssen de casa pròpia e s’amassèssen enes entorns dera glèisa o dera plaça hec necessari qu’eth sòn archiu siguesse custodiat ena glèisa, coma edifici pertanhent ara comunautat, o en casa de bèth un des còssos, enquiath moment de cada amassada. Ena màger part des universitats o des viles eth sòn archiu ère ua simpla caisha de husta.

Eth Conselh Generau dera Val d’Aran, des des sòns inicis, deuec pensar en dispausar d’un lòc a on sauvar era documentacion. Se desconeish quin ère aguest lòc fisic a on podie trapar-se er archiu, dilhèu se poirie pensar ena existéncia d’ua arca en husta que se sauvarie en bèra ua des glèises deth caplòc aranés, Vielha. A compdar de 1753, era documentacion se sauvarà laguens der Armari des Sies Claus. Aguest non podie èster dubèrt sense era preséncia des sies conselhèrs representants des sies terçons. Era possession des claus der archiu ère un simbèu de poder. Era comunautat les cedie as sòns representants. Sonque eri e sonque pendent eth periòde deth sòn mandat podien daurir-lo. 

En aguest Armari se conservauen es documents mès importants dera Val, es Privilègis Reiaus. Eth 23 d’agost de 1313 eth rei Jaime II, des de Lhèida, autrejaue as aranesi eth document coneishut com Era Querimònia. Aquiu s’i amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca. Es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, uarts, frutèrs, aigües, mòles, pesca, caça, adaiguatge e profitaments forestaus e de peisheus complètament liures. Eth rei sonque se resèrve eth dret a percéber eth fogatge, un sextèrç de blat annau per casa. Les reconeish eth regim economic familiau dera Mieja Guadanheria e eth retracte gentilici nomentat Torneria. Eth regim comunau des peisheus e bòsqui existents en cada tèrme municipau, jos era direccion dera universitat respectiva, siguec regulat damb tot detalh. Ei costum en Aran qu’es còssos s’amassen en un lòc que nomenten Cort dera Val e que s’encuede des ahèrs des aranesi. Eth rei demane qu’a compdar d’ara non se nomente ad aguestes amassades Cort senon qu’es participants an de recéber eth nòm de conselhèrs d’Aran. Eth darrèr article ditz qu’era Val jamès serà separada dera Corona d’Aragon. Aguest document serà confirmat, sense interrupcion, pes successius monarques des d’Alfons IV (1328) enquia Ferran VII (1817).

Era Querimònia. Archiu Generau d’Aran

Er Armari des Sies Claus e era documentacion que s’auie sauvat laguens demorèc ena sacristia dera glèisa de Sant Miquèu de Vielha enquia qu’en 1983 se convertic en ua des pèces deth projècte deth Musèu dera Val d’Aran. Eth mòble passèc a èster part dera exposicion permanenta e es documents qu’èren laguens sigueren depausadi en madeish musèu, en ua sala abilitada coma archiu. En noveme de 1993, eth Conselh Generau d’Aran contractèc ua tecnica en archivistica entà trabalhar ena gestion deth hons istoric d’aguesta institucion. Aguesti trabalhs se realizèren entre era fin de 1993 e era primauera de 1998. Ei en aguest moment, quan era documentacion se transferís tà ua naua bastissa coneishuda coma Era Casa deth Senhor d’Arròs. 

Era Casa deth Senhor ei un conjunt d’edificacions format per ua casa-tor propietat des Subirà d’Arròs, qu’actuaument acuelh era sedença dera Entitat Municipau Descentralizada d’Arròs e Vila e eth Petit Musèu dera Escòla, e tanben per un edifici d’estil neoclassic bastit pera familha Subirà-Ademà en 1820, a on se trape era sedença institucionau deth Conselh Generau d’Aran. Aquiu, cada quate ans se hè era eleccion deth sindic e conselhèrs deth Conselh Generau d’Aran; eth Govèrn d’Aran s’amasse entà celebrar plens ordinaris e extraordinaris e ei un des lòcs, amassa damb era sedença administrativa plaçada en Vielha, a on era maxima institucion aranesa recep as diuèrses autoritats que visiten Aran. Eth 26 de mai de 2021, eth Plen der Ajuntament de Vielha e Mijaran declarèc eth conjunt dera Casa deth Senhor d’Arròs Ben Culturau d’Interès Locau (BCIL).

En edifici neoclassic d’Era Casa deth Senhor s’inaugurèc, en noveme de 1998, er Archiu Generau d’Aran. Aguest passèc a titularitat deth Conselh Generau d’Aran, mejançant eth Decret 41/2015, de 24 de març , de traspàs de foncions en matèria de conservacion, gestion e difusion deth patrimòni documentau dera Generalitat de Catalonha. Eth centre forme part deth Hilat d’Archius Comarcaus. En Archiu s’ingrèsse ordinàriament era documentacion deth Conselh Generau d’Aran atau com era de d’autes institucions publiques deth territòri e, miejançant convèni, era d’institucions privades o ben de persones fisiques o juridiques que volguen cedir en depòsit en comodat o dar es sòns hons d’acòrd damb aquerò qu’establís era Lei 20/2015, de 29 de junhsèga, de modificacion dera Lei 10/2001, de 13 de junhsèga, d’archius e documents. Es sues competéncies son organizar, conservar e difóner eth patrimòni documentau public e privat d’Aran, en tot garantir eth dret ara informacion, facilitar era investigacion e susvelhar era sauvaguarda deth patrimòni documentau aranés.

Era Casa deth Senhor sedença der Archiu Generau d’Aran

En aguesti moments e damb es donades dera Memòria 2021, er Archiu Generau d’Aran custòdie 184 hons documentaus, des quau 171 se pòden consultar en linha. Eth volum totau custodiat ei d’uns 710 mètres lineaus, 130.414 imatges e 1,11 TB. Eth Centre compde damb quate sales de depòsit damb armaris compactes, estatgères metalliques e tres planères. Actuaument era capacitat d’emmagazematge de documentacion ei a un nivèu molt naut, ath 97,93% hèt qu’a provocat eth barrament deth centre a naui ingrèssi e que sonque sigue dubèrt a naues incorporacions de molt pòc volum.

Sala de dipòsit. Archiu Generau d’Aran

Eth quadre deth hons der Archiu Generau d’Aran ei format per hons dera administracion locau, dera administracion periferica der estat, dera administracion reiau e senhoriau, notariaus, judiciaus, registraus, d’institucions, d’associacions e fondacions, comerciaus e d’empreses, patrimoniaus, personaus e colleccions.

En archiu se consèrve documentacion des nau municipis aranesi: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Es Bòrdes, Vilamòs, Arres, Vielha e Mijaran e de bèth un des sòns agregats qu’abantes de 1971 auien estat municipi com Arròs e Vila, Escunhau e Casarilh, Betlan, Betren e Vilac e Naut Aran, e d’un des sòns agregats qu’abantes de 1969 auie estat municipi com Gessa.

Era documentacion dera Junta de Govèrn Liberau dera Val d’Aran, dera Mancomunitat Forestau dera Val d’Aran, dera Mancomunitat Assisténciau Sanitària dera Val d’Aran, dera Mancomunitat Assisténciau entath Servici Contra Huecs dera Val d’Aran, deth Conselh Comarcau de Montanha dera Val d’Aran e deth Conselh Comarcau dera Val d’Aran servís entà enlaçar er antic Conselh Generau dera Val d’Aran, en suspens des de 1834, e er actuau Conselh Generau d’Aran restituït en 1991.

En 1616, Juan Francisco de Gracia regule enes Ordinacions era reglamentacion deth dret public ena Val d’Aran e es normes sus era custòdia des archius notariaus e era Cúria règia. Se desconeish qué passèc damb aguesta documentacion e s’arribèc en bon estat de conservacion abantes de qu’era Notaria, situada en Vielha, patisse dus grèus aiguats, un en 1919 e er aute en 1937. Aguest darrèr provoquèc era pèrta dera major part des volums de protocòls deth sègle XVIII e de principis deth sègle XIX. 

Eth Jutjat de Prumèra Instància e Instruccion de Vielha e es jutjats municipaus de Vielha, Es Bòrdes, Escunhau, Gausac, Gessa, Les, Salardú, Vilac e Vilamòs an depausat es sòns hons.

En estudi Alejandro Casona de Les se consèrve era documentacion produsida pes mèstres e inspectors des estudis dera Val d’Aran entre es ans 30 e 60 deth sègle XX. Era produccion de documentacion adminitrativa des escòles araneses conforme eth hons documentau conservat.

Era Centrau de Cledes siguec era prumèra des granes centraus electriques dera Val d’Aran. Ei ua centrau de saut e es òbres de bastiment comencèren en abriu de 1922 e acabèren en agost de 1929. Eth hons depausat conten documentacion sus eth sòn foncionament enquia 1969.

Es cases araneses son riques en documentacion relativa ath sòn ambit familiau e patrimoniau. Eth hèt qu’ena Val d’Aran cada vesin siguesse propietari portèc ada aguesta acumulacion documentau qu’en d’auti parçans, damb ua auta estructura dera propietat, non auec lòc. En Archiu se consèrven cinquanta archius familiaus e patrimoniaus des pòbles de Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres de Sus, Arres de Jos, Vilamòs, Arró, Es Bòrdes, Benós, Begós, Arròs, Vila, Vilac, Mont, Vielha, Betren, Escunhau, Garòs, Arties, Salardú, Unha, Tredòs e Bagergue. 

Era documentacion produsida pes politics aranesi José Calbetó Barra (1911-1997) e José Calbetó Jiménez (1937-2020), per istoriador Melquiades Calzado de Castro (1924-2017), peth pireneïsta francés Maurice Gourdon (1847-1941), peth poèta aranés Josep Sandaràn Bacaria (1875-1942) e pes fotografs José Maria Solé Montlau (1917-1999) e Toni Estany Caus (1962-2015) s’includís laguens des hons personaus custodiats.

Es imatges prenudes per fotografs coma Manuel Solé Vicens, Silvi Gordó Montaña, Juli Soler Santaló, J. Capdevila, Antonio González Sicilia, Adolfo e Alfredo Zerkowitz e José Porras Lomas se convertiràn en targetes postaus editades per editors catalans e francesi com Sol i Benet de Lhèida, Fotografies J. Batlle, H. Rieusset de Barcelona, Labouche Frères e Fauriat de Tolosa, Sarthe, Benoist, B. Cantaloup Cantaloup e Guillaume Campistrous, toti quate de Luchon, D.T. editor de Lourdes, A. Villatte de Tarba, C.C. Carrache de Pau e B. R. (Bloc Frères) editors de Bordèus, entre d’auti. Totes aguestes formen part des granes colleccions der archiu.

Er Archiu Generau d’Aran e era documentacion que s’i sauve son era memòria des aranesi e d’Aran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *