És la Jornada d’Estudi i Debat que volem?

16 Maig, 2018 - Vicenç Ruíz Gómez (Vocal de Recerca AAC-GD)

Parlar sobre el model d’arxius que el país necessita? Una mica massa eteri, no? Val la pena inscriure’s, sol·licitar a la feina la formació (això els més afortunats, és clar) o demanar un dia de lliure disposició per, simplement, fer volar coloms?

De fet, no es va dedicar ja, fa cinc anys (!), bona part d’un Congrés d’Arxivística a proposar i debatre un “sistema propi” d’arxius? Un moment… Què ha passat durant aquests últims cinc anys? Bé, el que ha passat i, sobretot, el que no ha passat donaria per una altra Jornada d’Estudi i Debat.

  • En àmbit institucional: quatre legislatures (comptant l’actual), una declaració d’independència, una suspensió de la declaració de la independència, un suspensió de l’autonomia, un (esperem en breu) aixecament de la suspensió de l’autonomia, tres consellers de Cultura, dos Directors Generals de Patrimoni … i cap Subdirector d’arxius i gestió documental.
  • En àmbit normatiu: lleis d’accés a la informació i de transparència que habiliten la fiscalització ciutadana de l’exercici del poder, noves lleis de procediment administratiu i de règim jurídic que fan de l’ambient electrònic l’únic ambient “legal” dels serveis públics, noves directives europees sobre reutilització de la informació i protecció de dades que fan indispensable una correcta gestió documental tant en àmbit públic com privat, … i cap iniciativa parlamentària per adequar realment la llei d’arxius i documents del 2001.
  • En àmbit tecnològic: la consolidació d’una economia 4.0 basada en la innovació digital aparellada a una evident precarització laboral, la datificació/mercantilització de les nostres vides a través de plataformes socials privades, els algorismes que permeten l’explotació massiva de dades, però que, sota l’aparent miratge de la neutralitat computacional, oculten biaixos políticosocials, … i, fins fa uns pocs mesos (!), cap pla estratègic per als arxius i la gestió documental que es plantegés afrontar tots aquests reptes de manera coordinada i holística.

Doncs, bé, el 30 de maig el Departament de Cultura, a través del coordinador del pla, el company Josep Fernàndez Trabal, presentarà per primera vegada en públic les línies mestres d’aquest pla. No és un fet menor. En rigor, és la iniciativa de major abast que s’ha pres en aquests cinc anys per part del Departament. Com a professionals directament afectats, la presentació ha de ser també el lloc on comencem a dir-hi la nostra, a col·laborar per tirar endavant un pla estratègic que no només serveixi per recuperar els anys perduts, sinó que sobretot sigui útil per encarar els anys que han de venir.

Per fer-ho, tanmateix, hem de començar renunciant explícitament al monopoli sobre el disseny dels arxius que volem. Aquest volem, tinguem-ho clar, interpel·la un nosaltres social i que diu la seva de manera esglaonada. Al desembre passat, mitjançant debat electoral, van ser els partits polítics. El dia 30, com dèiem, serà el torn del Departament, però també de sectors professionals i col·lectius ciutadans que representen un ampli espectre dels usuaris d’arxiu.

Quan demanem obrir els arxius no podem referir-nos només a la informació, sinó a “fer arxiu” de manera oberta i nodal, tal com el govern obert no suposa només mantenir informats als ciutadans, sinó que aquests directament participin en la presa de decisions polítiques. De ben segur, la comunicació inicial d’Ismael Peña-López (“Govern obert. Arxius Oberts?”) aportarà elements teòrics i pràctics per afrontar aquesta transformació (molt més important que la digital) amb què ens juguem el futur del nostre sector.

Per la seva banda, les dues taules rodones responen directament a l’objectiu de copsar què volen dels arxius els usuaris d’acord amb les seves necessitats en àmbits com la lluita contra la corrupció, la defensa dels drets humans, l’activisme ciutadà, la gestió cultural, la innovació de les organitzacions, el patrimoni o el periodisme de dades. Cada taula s’articularà mitjançant dues rondes de preguntes curtes (quines són les prioritats, eines o projectes més significatius dins els respectius àmbits; quines oportunitats o mancances hi troben en la seva relació amb els arxius), que permetran posteriorment obrir un ample espai de debat directe amb el públic, és a dir, amb els professionals de la gestió i el patrimoni documentals.

Crec que la desintermediació que suposa interpel·lar-se directament entre els diferents agents que treballem amb la informació pública, a banda de millorar el coneixement mutu, pot fer perdre la por a la cerca d’aliances cíviques i professionals en els nostres entorns concrets de treball.

És aquesta la Jornada d’Estudi i Debat que volem? No ho sé. Però, en tot cas, sí que serà una Jornada d’Estudi i Debat oberta a allò que vulguin fer-ne els que hi participin.

 

 

 

2 respostes a “És la Jornada d’Estudi i Debat que volem?”

  1. Frederic ha dit:

    Crec que és un debat interessant i necessari. La llàstima és que en aquests actes sempre acabem anant els mateixos, em refereixo als arxivers. Seria necessària la presència d’altres actors importants com, per exemple en el món municipal, els secretaris, regidors i informàtics.
    Ara bé, si els hi comentes, et diuen (si més no en el meu cas): “hi vas i després m’ho expliques”. I no, no és això.
    Així doncs, com implicar-los més?

  2. Vicenç Ruiz ha dit:

    Tens raó, Frederic,
    De totes maneres, a la JEID del 2016 (dedicada a la llei de transparència), ja vam comptar amb una assistència més variada. Enguany, la pluralitat s’ha cercat sobretot en els ponents. En tot cas, i per no anar gaire lluny en el temps, a finals de març ja vam comptar amb un fòrum interdisciplinar (Govern Digital), on les ponències sobre arxiu digital i gestió documental han tingut com a públic aquests i altres perfils. Fa encara no una setmana, al Cunit LOCALTIC, novament s’aportà l’expertesa arxivística a un congrès que potencia la transversalitat per avançar en l’administració electrònica.
    L’important, crec, és consolidar aquesta presència habitual de la nostra perspectiva en altres fòrums i, pel que fa als propis, garantir també les aportacions de fora el sector per “oxigenar” els nostres debats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *