Fàcil o difícil? La nova web de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona 

A finals de l’any passat, l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (ACB) va estrenar la seva nova pàgina web amb una nova imatge corporativa, recursos, i, sobretot, un visor de documents digitalitzats. D’aquesta manera, l’arxiu s’ha obert a tots els investigadors i investigadores de manera digital. 

Així, la web ofereix accés a la documentació més consultada de l’arxiu com poden ser els llibres de comptabilitat i llibres d’albarans de l’obra, les esposalles o els registres de baptismes, a més d’altres cabdals pel coneixement de la mateixa institució, com són les Actes Capitulars o els Llibres de la Sivella. Actualment, hi ha digitalitzats i descrits vora 1.000 documents, i s’espera anar incrementant aquest número els anys vinents. 

A més, l’espai web compta amb diferents recursos pels usuaris, com són l’Índex General de les sèries documentals, o les diferents publicacions que al llarg dels anys s’han desenvolupat i promogut des de l’Arxiu. Allà s’hi poden trobar els diferents volums de la revista “Scrinium”, iniciada els anys cinquanta per promoure la recerca en l’arxiu i represa fa dos anys, o els diplomataris dels pergamins dels segles X i XI. A l’apartat de notícies, s’hi comparteixen les últimes novetats del que passa a l’arxiu com ara restauracions, participacions en actes o exposicions. També s’hi poden trobar els diferents projectes de recerca i difusió que, o bé promou l’Arxiu, o bé hi col·labora mitjançant convenis amb universitats. Finalment, cal destacar un apartat específic sobre els certificats de baptisme, on els usuaris poden trobar informació sobre com localitzar-los i sol·licitar-los, sent un dels apartats més visitats de la web pel seu impacte social.

Això és el resultat final, la part visible. Però per arribar fins aquí, s’ha hagut de desenvolupar un gran projecte que no és tan visible. L’inici de tot plegat va venir donat gràcies a una subvenció del Fons de Desenvolupament Regional Europeu, cosa que també va marcar el ritme de tots els procediments. El primer pas va ser identificar les necessitats que es tenien des de l’Arxiu, tot allò que es volia fer visible i accessible als usuaris i les usuàries. El punt de partida era un petit espai dins de la pàgina web corporativa de la Catedral on només hi havia una breu descripció de l’Arxiu, informació de contacte i un índex de sèries documentals sense actualitzar. A partir d’aquí, es va decidir renovar i ampliar la informació sobre la documentació que es gestiona des de l’arxiu. I no sols això, també fer-la accessible a través d’un arxiu en línia. La detecció d’aquestes necessitats i les possibles solucions es van treballar de manera conjunta entre l’arxiu i l’empresa La Tempesta, encarregats de desenvolupar la pàgina web. Analitzant els objectius de l’arxiu i les necessitats dels usuaris es va valorar la millor manera de facilitar l’accés a la informació i es va modelar una interfície que resultés la més aclaridora possible.

L’inici del projecte va arribar en un moment en el qual l’ACB no comptava amb un quadre de classificació, cosa que complicava no només les tasques de descripció sinó l’estructura mateixa de la web. Així doncs, aquesta es va haver d’adaptar a la primera documentació que es va digitalitzar, tot mirant de seguir una lògica dins de la classificació del mateix arxiu. I així ajudar a encaixar-ho dins el futur quadre de classificació, ara mateix en procés d’elaboració.

És possible que de la nova web la part més destacable, per la seva visibilitat i utilitat, sigui l’arxiu en línia. Posar a l’abast dels usuaris documentació digitalitzada no només té un impacte en l’àmbit de la difusió de la informació sinó també pel que fa a la conservació dels documents. Calia, doncs, escollir quines serien les primeres sèries a digitalitzar-se per poder cobrir al màxim les necessitats, tant d’usuaris com de l’arxiu. Per aquest motiu, es van escollir sèries com les d’Obra, que contenen una gran quantitat d’informació de la casa, i les Esposalles, amb un elevat nivell de consulta. D’altra banda, la sèrie de Baptismes no només posava a disposició d’investigadors i genealogistes una gran quantitat de dades, sinó que també facilitava el seu accés a familiars i descendents que, des del passat 2022, sol·liciten la nacionalitat espanyola gràcies a la Llei de Memòria Històrica. 

Abans de fer la digitalització, però, calia fer una identificació i revisió de tots els documents i volums a digitalitzar. Per una banda, identificar, ja que al no tenir un Quadre de Classificació, calia fer una identificació volum a volum que facilités després les tasques d’indexació i descripció. I per l’altra, revisar l’estat de conservació, pel fet que si els documents tenien afectacions, per exemple, per tintes ferrogàl·liques o altres patologies greus, no era viable la seva digitalització sense caure en la seva degradació. 

La digitalització es va realitzar mitjançant una empresa externa, Artyplan, atès el gran volum de documentació i la necessitat d’equipament específic que permetés també la digitalització d’aquells documents que tot i estar en un estat delicat, encara era possible digitalitzar. El mateix va passar amb els volums de grans dimensions o formats complicats que no haguessin pogut digitalitzar-se de manera corrent, com és el cas dels llibres de baptismes o els de la Sivella.   

La descripció va anar a càrrec de les tècniques de l’arxiu i es va fer seguint els estàndards marcats per la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Prèviament, s’havia estat treballant en una política de descripció que apliqués de manera més directa la normativa a les característiques concretes de l’Arxiu Capitular. A causa de la falta d’un Quadre de Classificació, a l’hora d’inventariar i descriure els documents, se’ls hi va haver d’assignar una numeració temporal que permetés la identificació individualitzada dels documents seguint la NODAC. 

Ara que gairebé ha passat un any des de la inauguració de la web, és també un bon moment per fer un repàs de les dades de visitants que ha tingut, i començar a extreure conclusions. D’una banda, es fa patent que les sèries més consultades són les de Baptismes i Esposalles, sumant vora 50.000 consultes al llarg d’aquest any. Des de l’arxiu érem conscients de la necessitat dels usuaris d’accedir a aquesta informació, i les xifres reafirmen la decisió d’haver iniciat l’arxiu en línia amb aquestes sèries en concret. Contràriament, altres sèries com Obra o Actes Capitulars, tenen un nivell de consulta menor, amb 500 i 200 respectivament. El volum de descàrregues dels documents també està clarament a favor de les mateixes sèries, amb 30.000 descàrregues dels llibres d’Esposalles enfront de les 300 i escaig dels llibres d’Obra. 

El repte de les pàgines web i els arxius en línia és, com tothom sap, és mantenir-la ben actualitzada per a cobrir les necessitats dels usuaris. Com comentem més amunt, els anys vinents es preveu continuar la digitalització de les sèries més consultades, com són els llibres sacramentals, així com d’altres que conformen el gruix informatiu per a documentar la mateixa institució.