Fotos en conserva. Crònica del curs Gestió fotogràfica en arxius no especialistes

20 febrer, 2019 - Jordi Enfedaque Novell, arxiver del Servei d’Arxiu Municipal de Sant Carles de la Ràpita

L’associació cultural fotoconnexió ens proposa com ser pràctics i resolutius a l’hora de tractar els nostres fons fotogràfics amb eines a l’abast de tothom

Foto: Jordi Enfedaque

Els passats 12 i 19 de febrer, una desena d’alumnes vam tenir la sort de poder assistir al curs Gestió fotogràfica en arxius no especialistes (Fotos en conserva) realitzat a Barcelona. Els companys de l’associació cultural fotoconnexió van transmetre’ns la seva passió pel patrimoni fotogràfic i amb només 8 hores van saber donar-nos un grapat d’eines pràctiques per tractar els nostres fons, des de la identificació de tècniques fotogràfiques, fins a idees per a la seva difusió.

La primera sessió va ser iniciada per la Núria F. Rius que, en poc més d’una hora, va explicar-nos l’origen de la fotografia i la seva evolució fins els nostres dies. Va articular un discurs allunyat de la visió artística que se sol fer quan es parla d’història de la fotografia i el va encarar a explicar un seguit de tècniques que evolucionaven i oferien recursos a les necessitats i a les expectatives de la societat de cada moment. Així, vam gaudir d’un relat que parlava de consum d’imatges, de oportunitats de negoci, de fotògrafs amateurs, de l’ús de les imatges, etc.

Seguit, la Mayte Lingg ens va parlar de la conservació de les fotografies i de com podem instal·lar-les amb mitjans més comuns. Sense deixar d’aconsellar els productes més professionals, va proposar-nos altres materials que usem habitualment en altres àmbits del nostre dia a dia i que compleixen també amb els estàndars de conservació. Unes propostes de conservació que neixen dels tallers de tractament de col·leccions fotogràfiques particulars que organitzen els membres de fotoconnexió. Aquests tallers busquen donar eines i solucions a persones no professionals de la gestió i conservació del patrimoni documental que també volen preservar les seves imatges. I és per això que les dues sessions van anar acompanyades d’una taula plena de daguerrotips, ferrotips, albúmines, plaques de vidre, estereoscòpies i tots aquells materials proposats per a la seva conservació.

Tampoc va abandonar aquesta vesant més resolutiva el Pep Parer durant la segona sessió del curs. Primer, ens va presentar la imatge digital, la seva estructura i les característiques que l’acompanyen: profunditat, resolució, interpolaritat, espais i perfils de color, format, compressió, etc. I seguit ens va proposar respondre a dues de les preguntes que hem de fer-nos a l’hora de digitalitzar imatges: Perquè i com digitalitzem. La primera qüestió, el perquè, condicionarà la segona, ja que, depenent de si ho fem per raons de preservació, de difusió, de comercialització o de gestió de la informació, podrem decidir millor la forma i els recursos que podrem destinar-hi. I de forma pràctica ens ho va explicar, fins al punt de muntar una taula de digitalització amb càmera fotogràfica o una caixa de de llum per descobrir la imatge que s’amagava en un negatiu i que posteriorment vam digitalitzar amb una tablet.

Com deia, els assistents al curs, vam tenir la sort de gaudir d’una experiència formativa que podria tornar a oferir-se i que podria complementar-se amb tallers d’identificació de materials fotogràfics, de digitalització, etc. Per no dir que, com a experiència formativa, hauria d’inspirar a altres propostes amb una vessant pràctica.

Foto: Jordi Enfedaque

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *