I això de l’Arxiu Social, de què va? (3)

Pel que fa al tercer eix, Reparació i justícia social, sembla clar el consens respecte al rol destacat que juguen els arxius en l’àmbit de la reparació i de la justícia social. Però, sobretot a casa nostra, sembla igualment clar que les administracions –més enllà del color polític de torn– entenen que aquest rol ha de ser essencialment passiu. És per això que, entre d’altres objectius d’aquest eix, volem mostrar com la tecnologia d’arxiu es pot emprar com a eina d’apoderament social, garantia de drets i rendició de comptes, que des dels arxius es pot facilitar l’ús de la informació pública per evitar desigualtats socials i jurídiques, i que aquests disposen d’una potent capacitat didàctica per crear consciència crítica davant les injustícies del passat i del present.

Dijous, a les 13 hores, trobem la primera sessió dedicada al tercer eix. Greg Rolan, de la Universitat de Monash, és expert en el disseny de sistemes d’interoperabilitat, el modelatge conceptual de l’arxivística informàtica (recordkeeping informatics) i la implementació de sistemes arxivístics participatius. Exposarà el projecte Archives and the Rights of the Child, un programa governamental que empra l’arxivística com a mecanisme de reparació per a les víctimes d’abusos infantils del sistema de tutela per a menors australià, no només per al passat, sinó sobretot com a garantia de drets per als actuals menors tutelats, amb els quals s’està treballant de forma participativa.

El mateix dijous, de 16:45 a 18 hores, tindrà lloc una nodrida taula rodona dedicada a la reparació jurídica i social. Núria Carreras, presidenta d’Arxivers Sense Fronteres, situarà el debat mitjançant un estat de la qüestió en aquest àmbit. A continuació, tindrem tres experiències concretes que mostren el potencial del patrimoni documental com a eina de reparació. Concha Catalan, de l’associació Innovació i Drets Humans, i Jaume Vila, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, exposaran sengles projectes sobre les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, centrant-se en els aspectes més tecnològics (dades obertes, geolocalització, etc.). Per la seva banda, Anna Bel Cañabate, arxivera de la Diputació de Barcelona, presentarà com a primícia en aquest congrés el protocol de recerca de filiació (nens robats, adoptats, etc.) a través dels fons de la Casa de la Maternitat, que han establert amb la Direcció General d’Atenció a la Infància.

Dues taules rodones més completen aquest eix el divendres 10 de maig. Així, de 10 a 11 hores, Belén Aguero, de Political Watch, i Francesc Giménez, arxiver municipal de Sant Cugat del Vallès, mostraran l’esforç que s’està fent tant des de la societat civil, amb projectes com TIPI ciudadanoo Parlamento 2030, com des dels serveis d’arxiu, amb l’estandardització de les eines de gestió documental com a base per estructurar la publicitat activa, per tal de facilitar l’accés a la informació a la ciutadania. A la tarda, de 15 a 16 hores, dedicarem l’última taula de l’eix a la didàctica. Salvador Cabré, de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, i M. Àngels Suquet, de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, exposaran les activitats destinades a difondre els valors democràtics entre escolars i alumnes de batxillerat.

Pel que fa al quart eix, Nous patrimonis documentals, creiem que cal afrontar de manera decidida el tractament i la preservació dels fons documentals generats a la web social. Productors col·lectius, sense cap mena de personalitat jurídica, empren les plataformes privatives per generar evidències de la seva activitat. Sovint, exclusivament. Si es vol preservar una memòria plural de la nostra societat, els arxius han d’actuar proactivament? Amb quins criteris? És ètic fer-ho sense el consentiment dels productors? Són molts els interrogants, però és obvi que en aquest àmbit almenys hi ha dos objectius als quals no podem renunciar com a professionals: fomentar l’autonomia arxivística de la ciutadania per gestionar adequadament la seva identitat digital i conscienciar sobre la impossibilitat d’accés a llarg termini als fons generats en plataformes socials privatives. I és sobre aquests dos pols, que volem fer pivotar el debat.

Així, començarem el divendres 10 amb la conferència d’Andrew Flinn, professor Lector d’Arxivística i Història Oral al Departament d’Estudis de la Informació de l’University College de Londres (UCL). Centrarà la seva xerrada en l’inevitable caràcter polític de l’arxivística, tant quan s’exerceix en àmbit institucional, com quan s’empra per col·lectius subalterns o minoritzats creant arxius comunitaris i independents. Aquests fons documentals, sovint menystinguts pels centres públics encarregats de preservar la memòria oficialde municipis, regions o estats, suposen una excel·lent pedra de toc per despullar alguns dels principis arxivístics de la seva aparent neutralitat tècnica. Seguint aquesta mateixa línia, però inserida en un entorn plenament digital, Ed Summer, desenvolupador principal a l’Institut de Tecnologia i Humanitats de Maryland i director tecnològic de Documenting the Now, exposarà de 13 a 14 hores la trajectòria d’aquest col·lectiu de tecnòlegs i arxivers nordamericans que, davant l’ús de plataformes de la web social per part de moviments socials i polítics com a mitjà per autodocumentar-se, han desenvolupat tot un seguit d’eines i recursos metodològics per garantir la preservació a llarg termini d’aquests nous tipus de fons.

Finalment, de 15 a 16 hores, comptarem amb una taula rodona dedicada al tractament dels nous fons documentals socials. En concret, dos exemples d’un grandíssim impacte internacional i que tenen en la violència masclista el seu fil conductor: #MeToo i #Cuéntalo. Pablo Morales Henry, arxiver digital de la Schleshing Library de Harvard, explicarà com s’està afrontant des d’aquest centre de recerca la captura i preservació del #MeToo, mentre que sobre #Cuéntalo, Aniol Maria, membre del Grup de Treball en Transparència i Dades Obertes de l’AAC, i Feliu Serra, enginyer del Barcelona Supercomputing  Center, exposaran els punts més destacables dels àmbits arxivístic i computacional del Projecte Cuéntalo.

El patrimoni documental, per tant, pren tot el protagonisme en aquests dos eixos. No pot ser d’altra manera, ja que es tracta d’un dels àmbits preeminents d’actuació de la nostra professió. Un patrimoni, però, que es pot i cal treballar més enllà del vessant historicista, especialment aquell generat en un entorn digital i que no entén de límits temporals fixats pel marc normatiu vigent.