I això de l’Arxiu Social, de què va? (i 4)

25 Abril, 2019 - Vicenç Ruiz, Vocal de Recerca de l'AAC-GD

Tanquem la sèrie de quatre articles dedicats al programa científic del congrés. Ja només resta comentar el cinquè eix, que porta un títol prou explícit: “El Sistema d’Arxius de Catalunya”.

La necessària reflexió institucional sobre quin model arxivístic s’adequa millor als reptes del present i, sobretot, del futur és una demanda reiterada per part del sector professional. Al Congrés de 2013, s’hi dedicaren ja diverses sessions. Fou també el tema central de la darrera Jornada d’Estudi i Debat el 2018. Justament, en el marc de la XIII JEiD, es presentaren els objectius i el cronograma del Pla d’Arxius i Gestió Documental que, finalment, el Departament de Cultura va decidir impulsar després de tots aquests anys de peticions desateses.

Gairebé un any després, doncs, la gran cita de l’arxivística catalana sembla el lloc més adequat per retre comptes del seu desenvolupament i, sobretot, per exposar les conclusions a les quals s’està arribant. Així, hem volgut dedicar-li pràcticament sencer el tercer dia del congrés, el dissabte 11. Obrirà l’eix Josep Fernàndez Trabal, qui, com a coordinador del Pla, presentarà la seva ponència a les 10 del matí. Després del coffee break, de les 11:30 a les 12, tindrà lloc la sessió “35 anys de difusió i servei al país. La Xarxa d’Arxius Comarcals” on Carme Maria Marugan i Quim Carreras faran públic un document, elaborat de forma coral pels arxivers comarcals, per tal de commemorar i reivindicar el paper de la XAC com a estructura indispensable en la gestió de la informació pública i el patrimoni documental. Per acabar, i com a reflex de l’estil participatiu amb què s’han dissenyat les sessions del Pla, una taula rodona oberta permetrà al públic assistent dir-hi la seva de 12 a 13 hores, posant així punt final al programa científic.

Un programa que, com hem intentat exposar en detall al llarg d’aquest mes, vol posar el focus en la funció social dels arxius a Catalunya, justament, per ajudar a definir millor la missió que aquests han de liderar i, en conseqüència, dissenyar les estratègies i polítiques que més s’adeqüin. És bon moment, doncs, per recordar els objectius amb què hem vertebrat el congrés: evidenciar el rol de la gestió documental com a fonament del govern obert i l’economia digital; exposar l’impacte de l’ús de tecnologies descentralitzades en la governança de la informació; fomentar models de tractament participatiu al llarg de tot el cicle vital de les dades i documents; impulsar l’ús de l’arxiu com a mecanisme de reparació i justícia socials; convidar a construir una memòria plural futura del nostre present; i, per últim, debatre sobre el model arxivístic català.

Com ja hem vist, comptarem amb una trentena de ponents de set països diferents. Arxiveres i arxivers, sí, però també representants d’àmbits com la ciència política, la supercomputació, el periodisme, la interacció entre ciutadania i tecnologia, la visualització i anàlisi de dades, el hacktivisme, la cultura digital, l’urbanisme o la transparència. És una bona mostra, no completa òbviament, de la variada comunitat d’interessos existent entorn la governança de la informació pública que, esperem, acabi conformant una estable comunitat de pràctica. Només així podrem avançar vers la plena democratització dels arxius, manllevant aquelles aportacions de disciplines afins que millor serveixin a les necessitats que, a través d’una escolta activa continuada, detectem de la ciutadania. En definitiva: construint l’arxiu social, recorrent el camí que va de servei a comunitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *