Instagram, l’arxiu de l’activitat del nostre club excursionista?

28 abril, 2020 - Arnau Guardiola Ponti, responsable del Servei d’Arxiu i Gestió de Documents a Ponti & Partners. Soci del Club Excursionista de Gràcia, president de la secció de muntanya

Pot una xarxa social convertir-se en l’arxiu de les activitats d’una organització? Hi ha molts pros i contres. Hi ha drets d’autor i de protecció de dades, això no obstant, Instagram és una clara evidència de l’activitat i un repositori que, si el tractem, pot ser la base del nostre arxiu.

Lisa Fotios. Pexels

Una sortida d’alta muntanya d’un club excursionista, pot generar desenes de fotografies que són compartides per canals com el WhatsApp, per correu electrònicWeTransfersOnDrivePhotos La proliferació de la fotografia digital amb càmeres i dispositius mòbils –cada cop més– genera aquest veritable tsunami fotogràfic

En molts casos alguna d’aquestes fotografies, acompanyada del seu text i els corresponents hastags, acabaran al compte oficial de l’entitat ja sigui a l’Instagram, el FaceBook, el Twitter o qualsevol altra xarxes socials. La política de comunicació de l’organització protocolitzarà la captura i difusió. Les entitats, ja siguin excursionistes, esportives, culturals, o de qualsevol índole acostumen a difondre la seva activitat mitjançant les xarxes socials. Podríem fer un estudi d’alguna de les entitats més representatives i presència a les xarxes socials. Però no és motiu del present article. 

Desconec el dia a dia de moltes entitats i si hi ha una política d’arxiu vers les activitats. Parlo de la meva experiència a l’hora de participar en activitats de muntanya al Club Excursionista de Gràcia (CEG) i de compartir estones amb altres companyes de cordada o estances en refugis. Tot em fa pensar que no hi ha polítiques de preservació de les activitats, llevat de possibles ressenyes en butlletins o altres publicacions. Malgra tot sí que hi ha aquesta difusió via xarxes socials. I és on en vaig preguntar: l’Instagram es pot convertir en l’arxiu de l’activitat del nostre club?

Captura de pantalla d’un monogràfic de crestes extreta de l’Instagram de l’autor. 

La meva resposta és que , l’Instagram i/o el FaceBook es pot convertir en l’Arxiu de l’activitat del centre. I no és gens complicat. Tan sols cal seguir els passos per sol·licitar una còpia de les teves dades i ser administrador del perfil i jugar amb les preguntes de seguretat que et fa el FaceBook, des d’atribuir-te comentaris o verificar si amigues que tens a la xarxa social les coneixes… Apassionant!

Gestió de l’evidència de l’activitat

Un cop descarregat l’arxiu que genera l’Instagram o el FaceBook cal passar les dades de la base de dades descarregada amb l’evidència o fotografia. Per una banda trobarem un seguit de bases de dades (un *.json, per Instagram i una *.html, per Facebook) amb la descripció de l’activitat, els comentaris, els “likes”, les “stories”, els seguidors… i per l’altra els fitxers amb les fotografies ordenades per carpetes d’anys i mesos i en format *.jpg. 

Captura de pantalla de les dades associades a la imatge del monogràfic de crestes extreta de la còpia descarregada de l’Instagram de l’autor

Des del meu punt de vista, amb aquesta informació podem configurar l’arxiu de l’activitat del nostre centre. Tan sols es tracta de tenir uns mínims coneixements per interpretar la informació i tractar-la i anar repetint l’acció un cop l’any. Evidentment que la qualitat no permetrà, en un futur, reproduir en alta resolució una fotografia. Segur que es trobaran sistemes per fer-ho.

…i els drets, que passa?

No voldria finalitzar sense plantejar un altre tema i és el de les autories de les fotografies i textos –alguns veritables obres d’art– en una xarxa social d’una entitat. Em sembla que és un debat generalitzat i una problemàtica que ens trobarem als arxius. La publicació d’una o més fotografies d’una sortida, les dades de l’autora o autores, són inexistents. Pot haver-hi més d’una autora (recull de diverses fotografies) i, fins i tot, no són ni de qui les envia ni de la propietària del dispositiu. Dalt del cim estant, s’acaba buscant el recurs d’alguna alpinista per fer la fotografia de grup que il·lustrarà la sortida. També s’hi afegeix una descripció amb els corresponents hastags. 

Ens trobem, doncs, davant de la circumstància de tenir múltiples autores amb llurs drets. Potser ens haurem de plantejar afegir una clàusula on, a part de cedir la nostra imatge –si hem estat víctimes d’una fotografia-cedim els nostres drets de propietat intel·lectual? Però vaja, si volem preservar l’activitat, crec que en aquest punt no ens hi podem ficar molt…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *