Interseccionalitat i Arxius

I wonder, too, if there’s something queer about the archives: in their unruliness masked by orderliness, their excess and eccentricities, their sometimes erotic charge, the way they spark and frustrate our desires¹ […]

REGINA KUNZEL

L’arxivística s’ha convertit en un terreny fèrtil per al debat sobre la interseccionalitat de les identitats². En un moment en què la definició identitària adquireix protagonisme en el debat polític i social els arxius tenen l’oportunitat de convertir-se en espais segurs que fomentin la investigació, el coneixement i, en darrera instància, el diàleg per canalitzar i moderar els conflictes entre identitats, conflictes que poden generar violència, tal com es veu en la repressió policial de la lluita antiracista als carrers de les ciutats dels EUA o dels moviments independentistes a Catalunya.

Una mostra d’això la tenim en el projecte Feminist Search Tool (FST)³, presentat en forma actualitzada el passat 4 de novembre mitjançant la transmissió en viu de la sessió titulada Intersectional Search in Queer and Trans Archives⁴ i hostatjada virtualment per IHLIA⁵. Malgrat fer especial referència als catàlegs bibliogràfics, FST vol posar en evidència els prejudicis clàssics amb què hom utilitza habitualment els instruments de descripció i recuperació. Es tracta d’una proposta multidisciplinària a mig camí entre la investigació en l’àmbit dels estudis queer, les ciències auxiliars i l’analítica de dades, tot plegat vist des d’una perspectiva artística. Neix inicialment el 2017 com a projecte dins del programa Zero Footprint Campus (ZFC) a la Universitat d’Utrecht (UU, Països Baixos)⁶. Una de les activitats del campus portava per títol Unlearning My Library Forum⁷. Amb les seves pròpies paraules, hom pretenia fomentar el compromís amb enfocaments alternatius relatius a arxius, biblioteques, sistemes de catalogació i producció de coneixement. El fòrum volia crear una plataforma que reunís la gent per debatre i intercanviar diferents pràctiques (artístiques), intervencions i consultes sobre biblioteques (in)formals, arxius i els sistemes de classificació associats⁸. El col·lectiu Read-In⁹ hi va presentar el prototipus de FST en forma d’interfície digital que explora les diverses maneres d’apropar-se a una col·lecció, en aquell cas la biblioteca de la UU. De fet, Read-In ja havia portat a terme l’activitat de manera analògica sota la denominació de Bookshelf Research o investigació de les prestatgeries, consistent a classificar i comptabilitzar els llibres d’una biblioteca pública o privada segons categories com gènere(s), nacionalitat, llengua o color de la pell¹⁰. El resultat obtingut es pot interpretar com un desglossament estadístic d’inclusions i omissions¹¹ que els porta a preguntar-se Why are the authors of the books I read so white, so male, so Eurocentric?¹²

La interseccionalitat es pot definir com una perspectiva que ens permet veure com les diverses formes de discriminació no es poden considerar per separat, sinó que cal entendre-les en relació. Ser dona influeix en com algú experimenta ser blanc(a); El fet de ser LGBT i de procedència obrera significa que es troba amb situacions diferents de les d’un home gai blanc de classe mitjana. Practicar la interseccionalitat significa que evitem la tendència a separar els eixos de la diferència que configuren la societat, les institucions i nosaltres mateixos¹³. FST té com a principal objectiu treure a la llum el fenomen en l’àmbit de les ciències auxiliars, tal com van explicar Anja Groten (Hackers & Designers), Annette Krauss, Svenja Engels, Laura Pardo (Read-In), Angeliki Diakroussi i Alice Strete¹⁴. Mitjançant FST volen mostrar com els instruments de cerca i recuperació de la informació, aplicats en aquest cas a una biblioteca, reprodueixen les estructures construïdes pel poder dominant a l’hora d’establir quin coneixement és digne de consideració i quin queda fora.

La trobada virtual va servir també per presentar la col·laboració entre FST i Homosaurus. Aquest recurs va néixer el 1997 com a tesaurus de termes LGBTQ+ en anglès i neerlandès que IHLIA va començar a fer servir de manera interna per aplicar a la descripció dels fons, fonamentalment de temàtica gai o lesbiana. A poc a poc es va anar enriquint amb termes d’altres àmbits (bi, trans, queer en general). El 2012 se’n va fer una remodelació, tot consolidant-ne l’estructura i incorporant-hi un gran nombre d’elements nous i més inclusius. El maig del 2019 Homosaurus fa el salt al Web tot convertint-se en un vocabulari internacional de dades enllaçades (linked data) de termes LGBTQ+ gràcies a l’empenta del grup de treball encapçalat per KJ Rawson i Digital Transgender Archive¹⁵. El recurs permet millorar la visibilitat d’aquests materials a l’hora de fer-ne cerques: l’absència d’un índex [com Homosaurus] s’ha considerat com un dels motius principals de la manca d’indexació de materials gais i lesbians i la informació sobre la comunitat LGBTQ+. Els sistemes d’indexació i classificació estàndard no ofereixen un vocabulari suficientment detallat i actualitzat per recuperar la riquesa de recursos disponibles¹⁶. Homosaurus permet la utilització d’un vocabulari normalitzat per a la descripció i la posterior vinculació de l’ús que hom fa dels termes de l’índex o encapçalaments de matèria amb la versió actualitzada en línia. Jan van der Wel, un dels pares de la criatura, va explicar les darreres aportacions i la proposta per treballar en el lligam amb FST¹⁷.

Després d’un debat força escalfat per part del públic assistent on es van evidenciar les divergències existents a l’hora d’establir les definicions identitàries sobre els termes queer i LGBTQ+¹⁸ i una petita pausa es va donar pas a una taula formada per quatre ponents, sota el títol Marginalized voices in queer and trans archives¹⁹. El debat proposava de cercar resposta a les següents qüestions: com recopilar i utilitzar materials d’arxiu d’una manera inclusiva i descolonial? Quins mètodes s’utilitzen per trobar determinats grups marginats a l’arxiu? Quins dilemes i preguntes sorgeixen en investigar sobre perspectives particulars als arxius queer i trans? Com s’esborren o es mantenen les interseccions a l’arxiu? És a dir, de quines maneres les bases de dades i les paraules clau que fem servir [a les cerques] afavoreixen una investigació interseccional? I, finalment, com s’inclouen les veus marginades als arxius? Qui s’hi inclou i quan?²⁰

Per iniciar el debat Eliza Steinbock va parlar sobre l’especificitat dels arxius trans, per una banda, i de les veus trans als arxius, per altra²¹, amb un esment especial per al Digital Transgender Archive (DTA). Es tracta d’un projecte encapçalat des de la Universitat Northeastern de Boston per KJ Rawson que pretén incrementar l’accessibilitat a la història i les històries transgènere proporcionant un punt de trobada en línia de materials històrics digitalitzats i d’altres originàriament digitals, així com informació arxivística al respecte²². La idea neix el 2008 gràcies a la col·laboració entre KJ Rawson i Nick Matte²³. Rawson i Matte es va haver d’enfrontar amb quatre grans reptes: en primer lloc la definició del fet transgènere o trans, que es va adoptar finalment en el sentit més ampli de pràctica i construcció cultural més que no en l’identitari o essencialista. A continuació van haver de realitzar la tasca de localitzar on hi havia materials susceptibles de ser-hi inclosos. En tercer lloc es van trobar el problema de la definició: el concepte trans sorgeix durant la dècada dels 90 del segle XX. Com localitzar material relatiu a la història trans de períodes en què la paraula trans encara no existia? Finalment, la majoria del material localitzat no estava disponible en línia i era molt poc visible, sovint sense instruments de descripció que en facilitessin l’accés. DTA acull actualment recursos provinents de més de seixanta institucions, des d’universitats a arxius, associacions, particulars i biblioteques²⁴.

A continuació Nina Littel feia incís en la creació d’espais inclusius i segurs confrontant el llegat aportat per diverses pràctiques arxivístiques alternatives a arxius socials d’Alemanya, Gran Bretanya i Països Baixos²⁵. Littel proposa que l’arxivística acadèmica incorpori de manera crítica metodologies emprades en diversos arxius comunitaris i socials del món LGBTQ+ per mirar de fer més inclusiva la disciplina i lluitar així contra l’absència i el menysteniment de les veus queer a la major part dels arxius institucionals. Malgrat tot reconeixia, citant Christina B. Hanhardt, que la disciplina arxivística fa temps que està treballant intensament per expandir els límits de la inclusió i per proporcionar representació a les persones situades als marges, especialment en qüestió de raça i gènere, encara que sigui a un ritme més lent del que seria desitjable²⁶.

Wigbertson Julian Isenia27 continuà tractant sobre el grau d’inclusivitat d’Homosaurus posant en pràctica una «cerca inversa» (reverse search) per saber com treballa l’eina en un context bibliogràfic afroqueer. Isenia i Naomie Pieter, la quarta participant, estan fortament compromesos amb la lluita per la visibilització del col·lectiu a Països Baixos des de l’activisme en el si del grup BQTRNL28. Des del 2018 porten a terme el projecte Black Queer Archive després de comprovar fins a quin punt les veus de les persones LGBTQ+ d’origen afroamericà estan excloses dels arxius neerlandesos²⁹. El projecte té com a objectiu recuperar aquestes veus silenciades mitjançant la recerca en història oral i la col·lecció de documentació i material imprès que en testimoniï les activitats i aportacions³⁰.

Les experiències proposades ens mostren que l’aplicació de la teoria de les interseccionalitats en el camp dels arxius està en plena efervescència. És evident que els arxius han d’actuar en conseqüència per recuperar les absències i detectar i corregir els biaixos de raça, gènere, orientació sexoafectiva, nacionalitat i d’altres³¹. Però no és menys cert que els arxius comunitaris corren el risc d’esdevenir més febles per manca de sistematització o de metodologia a conseqüència de la malfiança (d’altra banda justificada) que arrosseguen envers el que poden considerar els arxius del poder dominant blanc, heterocispatriarcal, masclista i eurocèntric. Això, però, no és obstacle perquè els arxius comunitaris també puguin fer aportacions d’interès a la disciplina des de l’heterodòxia i l’activisme³². Tal com va dir Simone de Beauvoir, no es neix dona, sinó que s’esdevé dona, s’hi arriba a ser³³. De la mateixa manera els arxius s’esdevenen en un procés continu de construcció i millora que els ha de portar a convertir-se en espais segurs per a totes les persones³⁴.

---

REFERÈNCIES

¹ Em pregunto, igualment, si hi ha alguna cosa estranya/torta/queer respecte als arxius: en llur indisciplina camuflada d’ordre, llurs excessos i excentricitats, llur càrrega eròtica esporàdica, la manera en què ens il·luminen i frustren els desitjos […] (MARSHALL & al., 2015). Kunzel desenvolupa la seva feina a la càtedra Doris Stevens com a professora d’Història i Estudis de Gènere i Sexualitat a la Universitat de Princeton i és també professora Larned d’Història i Estudis de Dona, Gènere i Sexualitat a Yale. Ha publicat recentment Criminal Intimacy: Prison and the Uneven History of Modern American Sexuality (YALE NEWS, 2020).
² FINIGAN, 2018: 5 i s.; SCHWARTZ & COOK, 2002.
³ Es podria traduir com a Eina Feminista de Cerca o Instrument Feminista de Recuperació.
⁴ Cerca intersectiva o interseccional als arxius queer i trans.
⁵ L’International Homo Lesbian Information Center and Archive (IHLIA) va néixer el 1999 com a producte de la fusió entre la secció de documentació LGBTIQ+ de la Universitat d’Amsterdam (UvA) i els Arxius Lesbians d’Amsterdam i Leeuwarden. Amb més de 1500 ml, és considerat un dels referents més destacats a Europa en aquest àmbit (VIQUIPÈDIA 2020 IHLIA). Malgrat que funciona principalment com a biblioteca i centre de documentació, també acull fons documentals d’associacions i particulars. Té la seu a la Biblioteca Pública d’Amsterdam (OBA).
⁶ Traduïble com a Campus Petjada Zero, es tracta d’una iniciativa que intenta vincular art i ciència en el territori del Parc Científic de la Universitat d’Utrecht (conegut com a De Uithof) mitjançant diversos projectes híbrids, entre ells Unlearning My Library i FST (ZFC, 2017).
⁷ Desaprenent la meva biblioteca.
⁸ READ-IN, 2017.
⁹ Per llegir-hi.
¹⁰ El grup creatiu-informàtic Hackers & Designers (Pirates Informàtics & Dissenyadors) va col·laborar a traduir aquesta pràctica en forma d’interfície (H&D, 2020).
¹¹ READ-IN, op. cit. Una de les integrants de Read-In va fer la prova amb la biblioteca pròpia i el següent resultat: llibres escrits per dones, 54%; per homes, 46%; el 81% eren textos eurocèntrics / angloamericans; 10% poesia; 35% prosa; 55% assaig.
¹² Per què els autors dels llibres que llegeixo són tan blancs, tan mascles, tan eurocèntrics?
¹³ WEKKER & al., 2016, p. 10. El concepte fou plantejat per primer cop per l’acadèmica Kimberlé W. Crenshaw el 1989 per explicar com les dones afroamericanes havien estat excloses de les polítiques feministes i antirracistes desenvolupades als EUA des de la lluita pels drets civils a finals de la dècada dels 60 (CRENSHAW, 1989; citat a CABALLERO, 2015).
¹⁴ Si feu una prova al lloc web (FST, 2017) veureu, però, que ara per ara la cerca es limita només als registres de la biblioteca de la UU.
¹⁵ KJ Rawson és professor d’Anglès i d’Estudis de Dona, Gènere i Sexualitat a la Universitat Northeastern de Boston després de passar pel Col·legi de la Santa Creu (Holy Cross College, Worcester, Massachusetts) i la Universitat de Syracuse (Nova York). Encapçala el projecte Digital Transgender Archive (DTA, 2020; RAWSON, 2020).
¹⁶ WALKER, 2019.
¹⁷ Homosaurus compleix els requisits de l’estàndard MARC i també ha estat acollit per la Biblioteca del Congrés dels EUA (HOMOSAURUS, 2020).
¹⁸ Tot i que la lletra Q de LGBTQ+ correspon a queer (traduïble com a estrany, tort, desviat), moltes persones que s’identifiquen com a queer no es veuen representades per aquest acrònim: no s’ha de confondre ser queer amb ser LGBT. És important mirar de no etiquetar, ja que ser queer implica ser alguna cosa més que canvia constantment […]. Ser queer no implica necessàriament tenir una identitat de gènere o una orientació sexual determinada (RENDÓN, 2008).
¹⁹ Veus marginades als arxius queer i trans.
²⁰ IHLIA, 2020.
²¹ Eliza Steinbock és professora assistent d’Anàlisi Cultural al Centre per a les Arts en Societat de la Universitat de Leiden (Països Baixos). Està especialitzada en els estudis trans i investiga especialment la interseccionalitat en els àmbits culturals. El 2019 va publicar Shimmering Images: Trans Cinema, Embodiment and the Aesthetics of Change (STEINBOCK, 2020).
²² DTA, 2020.
²³ Historiador i professor d’Estudis de Diversitat Sexual al Centre d’Estudis de Diversitat Sexual Mark S. Bonham de la Universitat de Toronto (MATTE, 2020).
²⁴ Els elements digitalitzats es poden consultar al lloc web propi de DTA. La majoria de la documentació és de caràcter gràfic (fotografia, ephemera). Hi ha també una important secció d’hemeroteca. La documentació original, en canvi, és escassa. Hi hem trobat, per exemple, el judici que va fer la Inquisició a Eleno de Céspedes, home trans nascut com a Elena de Céspedes, a Toledo el 1587, provinent de l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya. En aquest darrer cas només es pot accedir a una fotografia de la portada: en clicar-hi s’activa l’enllaç que permet la consulta de l’expedient íntegre al lloc web de PARES. Tots els elements compten amb fitxa descriptiva.
²⁵ Nina Littel i Eliza Steinbock formen part del grup impulsor del projecte The Critical Visitor, un projecte auspiciat per la Universitat de Leiden per investigar de quina manera les institucions patrimonials poden millorar la inclusió i l’accessibilitat mitjançant l’elaboració d’eines i llenguatge que detecti i neutralitzi les exclusions intersectives i la marginació de col·lectius (THE CRITICAL VISITOR, 2020).
²⁶ MARSHALL & al., 2015. Hanhardt, professora d’Estudis Americans a la Universitat de Maryland, és autora de Safe Space: Gay Neighborhood History and the Politics of Violence (2013; HANHARDT, 2020).
²⁷ Isenia és professor a la UvA i especialista en estudis postcolonials, interseccionalitat sexogenèrica i pràctiques culturals associades. També va participar en la creació del grup BQTRNL (Black Queer & Trans Resistance Netherlands) juntament amb Naomie Pieter.
²⁸ Black Queer & Trans Resistance Netherlands (Resistència Negra Queer i Trans Països Baixos).
²⁹ Cal recordar aquí el passat colonial recent dels Països Baixos i la important minoria d’origen caribeny i de Surinam.
³⁰ BQTRNL, 2020. Com a exemple Isenia va presentar el cas particular de la recopilació de material sobre l’actriu i activista neerlandesa d’origen caribeny Fridi Martina.
³¹ Vegeu la carta de declaració Compromís de l’Arxiu amb la Perspectiva de Gènere (AHT & ACVOC, 2019) com a una de les iniciatives més destacades a Catalunya en aquest sentit.
³² Cfr. WAKIMOTO & al., 2013.
³³ BEAUVOIR, 1949. Aquest procés de construcció encara és més marcat en les dones trans, que realitzen el procés partint des d’un sexe biològic diferent. L’autora afirmava llavors que l’home (cisgènere) no ha de passar per aquest procés. Avui dia, però, observem com es reconfiguren igualment les diferents tipologies de masculinitat.
³⁴ El concepte d’espai segur (safe space, safer space, positive space) és una altra aportació del moviment feminista en referir-se a espais físics (bars, centres comunitaris) però també metafòrics (grups de suport) en què les dones poden expressar-se i actuar lliurement i com a àmbit de desenvolupament d’estratègies de resistència. Posteriorment es va aplicar també a la comunitat LGBTQ+ i actualment està especialment estès als àmbits laborals i universitaris dels països anglosaxons (VIQUIPÈDIA 2020 SAFE SPACE).

BIBLIOGRAFIA & WEBGRAFIA
AHT & ACVOC, 2019. Carta de declaració Compromís de l’Arxiu amb la Perspectiva de Gènere. Arxiu Històric de Terrassa i Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, Terrassa, 27 març 2019.
BEAUVOIR, Simone de, 1949. Le deuxième sexe (El segon sexe). Nouvelle Revue Française, Gallimard, París, 1949.
BQTRNL, 2020. Pàgina de Facebook de l’associació Black Queer & Trans Resistance Neherlands: https://www.facebook.com/BQTRESISTANCENL/. Amsterdam, 2020. Consulta 23 novembre 2020.
CABALLERO, Isabel, 2015. «Introducción a la teoría de la interseccionalidad. Género y discapacidad». Ponència presentada a les Jornades Haciendo CERMI en los territorios. Fundació CERMI Mujeres, Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Madrid, 2015: https://www.cermi.es/sites/default/files/docs/eventos/Presentaci_n_Isabel_Caballero.pdf. Consulta 17 novembre 2020.
CRENSHAW, Kimberlé W., 1989. «Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politic (Desmarginalitzant la intersecció de raça i sexe: una crítica feminista negra de la doctrina antidiscriminació, la teoria feminista i la política antiracista). Article publicat a la revista University of Chicago Legal Forum, 14, 1989, p. 139-167. Universitat de Chicago.
DTA, 2020. Lloc web del projecte Digital Transgender Archive: https://www.digitaltransgenderarchive.net. Universitat del Nordest (Northeastern University), Boston. Consulta 20 novembre 2020.
FINIGAN, Nina, 2018. «Turning the lens inward. Power & intersectionality in the archives». Article publicat a la revista The New Zealand Journal of Public History (NZJPH), n. 6, Universitat de Waikato, Hamilton, Nova Zelanda, 2018: https://www.waikato.ac.nz/__data/assets/pdf_file/0012/449868/04-FINIGAN-turning-the-lens-inward.pdf. Consulta 20 novembre 2020.
FST, 2017. Lloc web de Feminist Search Tool: https://www.feministsearchtool.nl. Consulta 16 novembre 2020.
H&D, 2020. Lloc web del col·lectiu Hackers & Designers, Amsterdam: https://hackersanddesigners.nl/s/Activities/p/Intersectional_Search_in_Queer_and_Trans_Archives. Consulta 19 novembre 2020.
HANHARDT, Christina B., 2020. Pàgina web de Christina Hanhardt al lloc web de la Universitat de Maryland: https://amst.umd.edu/faculty/christina-hanhardt/. Consulta 24 novembre 2020.
HOMOSAURUS, 2020. Lloc web del projecte Homosaurus: http://homosaurus.org. Digital Transgender Archive, Universitat del Nordest (Northeastern University), Boston. Consulta 20 novembre 2020.
IHLIA, 2020. Lloc web de l’International Homo Lesbian Information Center and Archive (IHLIA LGBTI Heritage), Amsterdam: https://www.ihlia.nl/feminist-search-tools-launch-and-panel-discussions/. Consulta 17 novembre 2020.
MARSHALL, Daniel; MURPHY, Kevin P.; TORTORICI, Zeb (compiladors), 2015. «Queering Archives. A Roundtable Discussion» (Arxius que es torcen o també Fent queer els arxius. Una taula rodona). Taula rodona recollida a la revista Radical History Review (RHR), 122, maig 2015, amb la participació d’Anjali Arondekar, Ann Cvetkovich, Christina B. Hanhardt, Regina Kunzel, Tavia Nyong’o, Juana María Rodríguez i Susan Stryker. RHR, Universitat Duke, Durham, Carolina del Nord: https://www.academia.edu/15184979/Queering_Archives_A_roundtable_discussion. Consulta 23 novembre 2020.
MATTE, Nick, 2020. Pàgina web de Nick Matte al lloc web de la Universitat de Toronto: https://sds.utoronto.ca/people/instructors/440-2/. Consulta 24 novembre 2020.
READ-IN, 2017. Unlearning My Library Forum, lloc web del projecte, Universitat d’Utrecht (UU): https://read-in.info/unlearning-my-library-forum/. Consulta 16 novembre 2020.
RENDÓN, Daniela, 2008. El ABC de la teoría queer. Lloc web d’Espolea.org: http://www.espolea.org/uploads/8/7/2/7/8727772/6.ddt-abcqueer_final.pdf. Madrid, 2008. Consulta 24 novembre 2020.
RAWSON, KJ, 2020. Lloc web personal de KJ Rawson: https://kjrawson.net. Consulta 20 novembre 2020.
SCHWARTZ, Joan M. & COOK, Terry, 2002. «Archives, Records and Power: The Making Of Modern Memory» (Arxius, registres/documents i poder. La construcció de la memòria moderna). Article publicat a la revista Archival Science, n. 2, Springer Nature BV, 2002.
STEINBOCK, Eliza, 2020. Lloc web personal: http://www.elizasteinbock.com. Consulta 21 novembre 2020.
THE CRITICAL VISITOR, 2020. Pàgina web del projecte: https://www.universiteitleiden.nl/en/research/research-projects/humanities/critical-visitor. Universitat de Leiden, Països Baixos, 2020. Consulta 23 novembre 2020.
VIQUIPÈDIA 2020 IHLIA. Article «IHLIA» a Viquipèdia, edició en anglès. Viquimèdia Commons, San Francisco :https://en.wikipedia.org/wiki/IHLIA_LGBT_Heritage. Consulta 16 novembre 2020.
VIQUIPÈDIA 2020 SAFE SPACE. Article «Safe Space» a Viquipèdia, edició en anglès. Viquimèdia Commons, San Francisco: https://en.wikipedia.org/wiki/Safe_space. Consulta 24 novembre 2020.
WAKIMOTO, Diana K.; BRUCE, Christine; PARTRIDGE, Helen, 2013. «Archivist as activist. Lessons from three queer community archives in California» (Arxiver/a com activista. Lliçons de tres arxius comunitaris queer a Califòrnia). Article publicat a la revista Archival Science, 13 (4): 294, Springer Nature BV, 14 març 2013: https://www.researchgate.net/publication/257519899_Archivist_as_activist_Lessons_from_three_queer_community_archives_in_California. Consulta 23 novembre 2020.
WALKER, Walt, 2019. «Building the Homosaurus: An International LGBTQ Linked Data Vocabulary». Article publicat el 29 de setembre del 2019 a la secció de notícies del lloc web de la biblioteca de la Universitat Loyola Marymount (LMU), Los Àngeles:
https://librarynews.lmu.edu/2019/09/building-the-homosaurus-an-international-lgbtq-linked-data-vocabulary/. Consulta 20 novembre 2020.
WEKKER, Gloria; SLOOTMAN, Marieke; ICAZA, Rosalba; JANSEN, Hans; VÁZQUEZ. Rolando, 2016. Let’s Do Diversity. Report of the Diversity Commission, Universitat d’Amsterdam (UvA), 2016: https://www.researchgate.net/publication/310649646_Let%27s_do_diversity_Report_of_the_University_of_Amsterdam_Diversity_Commission. Consulta 17 novembre 2020.
YALE NEWS, 2020. «Regina Kunzel designated the Larned Professor» (Regina Kunzel és designada com a Professora Larned). Article publicat al diari digital Yale News, 23 abril 2020: https://news.yale.edu/2020/04/23/regina-kunzel-designated-larned-professor. Universitat de Yale, New Haven, Connecticut. Consulta 24 novembre 2020.
ZFC, 2017. Zero Footprint Campus, lloc web del programa, Universitat d’Utrecht (UU): https://www.zerofootprintcampus.nl/en/. Consulta 16 novembre 2020.