Intramurs, el temps que habita l’arxiu. Una intervenció artística a la Casa de l’Ardiaca

Commemorant la custòdia del patrimoni documental

La Casa de l’Ardiaca, seu actual de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, és un edifici emblemàtic que reflecteix l’evolució de la ciutat al llarg dels segles. Amb motiu del centenari de la seva declaració com a monument històric, Intramurs, el temps que habita l’Arxiu explora aquests canvis arquitectònics i destaca el paper essencial dels arxivers i arxiveres en la custòdia del patrimoni. Aquesta intervenció artística, encarregada per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) a l’artista visual Ricard Martínez Teruel, subratlla un compromís que va més enllà de la preservació i difusió, ja que obre el camí a la col·laboració amb el món de la creació per generar noves narratives visuals a partir del material d’arxiu.

Celebració de la història i l’arquitectura

Intramurs és un entreteixit de documents gràfics antics i moderns, majoritàriament conservats al mateix Arxiu. Aquestes imatges es fusionen amb l’espai que ocupen, creant un dinàmic conjunt de narratives visuals. A més, des de la seva pell metàl·lica on són impreses, incorporen el reflex del visitant, transformant la intervenció en un joc amb l’observador, qui passa a formar part activa de l’obra. Aquesta circumstància subratlla la responsabilitat col·lectiva en la creació i la preservació dels documents que conserva l’Arxiu.

La intervenció evidencia com el passat i el present es troben en un diàleg constant, posant en relleu la necessitat de continuar aquesta conversa en el futur. A través de la integració d’elements històrics i contemporanis, Intramurs ofereix una experiència immersiva que transforma la visita a l’Arxiu en un viatge visual i emocional. La instal·lació no només ens recorda la riquesa del nostre passat, sinó que també ens desafia a pensar com volem el futur.

El Rostre Continu

Els elements visuals d’Intramurs són conjugacions d’antigues pintures, dibuixos i fotografies. Una de les obres destacades és El Rostre Continu, un retrat complex, nou i inacabat, a partir de les fisonomies individuals dels arxivers que han treballat i treballen a l’edifici des dels anys trenta del segle passat fins a l’actualitat. Aquesta imatge, en canvi, constant, sorgeix de les fotografies preservades en el mateix Arxiu. Cadascuna de les imatges individuals contribueix a la creació d’una nova faç. És el retrat d’un ésser encara inexistent ⏤com el futur⏤ que sorgeix de la trobada del passat i el present. En aquest retrat col·lectiu, les línies del temps es difuminen. Emergeix així un rostre continu, modelat pels anys de dedicació dels seus professionals a preservar la memòria col·lectiva.

El Rostre Continu es basa en els treballs de figures com Alphonse Bertillon, Arthur Batut i Ken Kitano. El primer, Bertillon, conegut pel seu sistema d’identificació antropomètrica, va establir les bases per a la fotografia forense, creant retrats compostos de detinguts que esdevingueren fonamentals per a la identificació personal. La seva metodologia de mesura i registre minuciós de trets facials va ser una innovació radical en el seu temps, influenciant la manera com percebem i arxivem la identitat. Arthur Batut és també conegut per les seves imatges compostes, on superposava diverses fotografies per capturar l’essència de múltiples individus en un sol retrat. Batut va aplicar aquesta tècnica per a crear imatges representatives de grups socials o comunitats, oferint una visió col·lectiva que transcendeix les individualitats. Aquest enfocament va ser una inspiració directa per a El Rostre Continu, que busca reflectir la diversitat i la història compartida dels arxivers i arxiveres de la Casa de l’Ardiaca. Més recentment, Ken Kitano, en el seu projecte Our Face, va crear retrats compostos de diverses persones per explorar les identitats col·lectives i la diversitat, destacant-ne la bellesa de les diferències i similituds entre individus, que encapsulen una essència compartida. Aquesta tècnica de superposició i composició és fonamental per a l’obra de El Rostre Continu, que també busca crear una imatge unificada a partir de la pluralitat dels seus subjectes.

Camí de Ronda dels documents

Ubicada al terrat de la Casa de l’Ardiaca, aquesta instal·lació visual revela que l’espai on s’ubica és també un pas de ronda. Les obres i els visitants orbiten en una interacció contínua. La superfície reflectant de les imatges invoca el Sol, el seu reflex confereix un significat més gran a l’obra, evidenciant el pas del temps i posant de manifest la urgència de la custòdia dels documents històrics.

Però l’obra i els visitants no són els únics que volten pel petit sistema planetari creat al pati. Intramurs, el temps que habita l’arxiu es fa acompanyar d’influències artístiques que enriqueixen la proposta visual i conceptual. Ricard Martínez Teruel s’inspira en la Refotografia, tècnica a la qual s’ha especialitzat des de fa més de 20 anys, i que consisteix a revisitar i reinterpretar els llocs històrics des de la fotografia contemporània. En un edifici d’història impostada, realitzat amb pedra antiga traslladada, aquest fet és molt significatiu i enllaça l’obra amb el collage avantguardista, on es combinen diferents i molt heterogenis elements visuals per crear noves narratives.

El resultat és un aglomerat visual i arquitectònic, on les imatges s’incrusten, com els elements aprofitats en un mur antic. El pati es transforma, com en una intervenció de Gordon Matta-Clark, i deixa veure els forats fets d’història que els traspassen. Aquesta intervenció aprofita l’espai fet relat per crear una experiència artística immersiva que convida els visitants a reflexionar sobre la història i la seva preservació.

Conclusió

Intramurs, el temps que habita l’arxiu és una obra que celebra la història, l’arquitectura i la tasca inavaluable dels arxivers. Aquesta instal·lació visual, ubicada a l’emblemàtica Casa de l’Ardiaca, convida els visitants a reflexionar sobre la importància de preservar el patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat, alhora que promou la creació de noves obres d’art basades en els fons de l’Arxiu. Amb la seva integració d’elements històrics i contemporanis, Intramurs ofereix una experiència participativa que transforma la visita a l’Arxiu en un viatge visual i emocional, recordant-nos la riquesa del nostre passat i desafiant-nos a pensar en el nostre futur.