La cogestió del patrimoni arxivístic

La conservació-restauració in situ del patrimoni sobre paper, tot i els valors i beneficis que suposa per als arxius, les biblioteques i els museus enfront de la conservació-restauració ex situ, és encara una pràctica del tot infreqüent en la majoria dels arxius i les biblioteques de Catalunya i d’Espanya. Això possiblement es deu, pressuposant en els conservadors-restauradors de paper i de llibre la mateixa professionalitat en conservació-restauració in situ que en conservació-restauració ex situ, a què es desconeix la viabilitat d’aquesta sort de projectes i, per tant, no és demandada pels directors dels arxius i les biblioteques, on, d’altra banda, no se sol comptar amb un espai ad hoc pel tractament dels seus fons, quan això, com veurem, no és exactament necessari per realitzar projectes de conservació-restauració in situ, sinó que basten solament unes condicions adequades, és a saber, un espai net, unes taules i una presa d’aigua. Aquest article divulgatiu té doncs per objecte presentar sintèticament i resumida els valors i beneficis que es deriven de la conservació-restauració in situ en els arxius de Catalunya, tot i que val també per a les seves biblioteques i museus, a partir de l’estudi de cas del projecte de conservació-restauració in situ La restauració in situ del Llibre de Consells de la Seu d’Urgell (1431-1509), que es va dur a terme entre l’agost de 2016 i el febrer de 2017 a les instal·lacions de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) dins del projecte In situ. La restauració en el lloc de l’obra sobre paper a Catalunya. Es tracta d’un projecte pioner i innovador a Catalunya i a Espanya dirigit per la conservadora-restauradora d’obra d’art sobre paper Laura Feliz Oliver i coordinat pel lingüista Hugo Rovira de Saralegui l’objecte del qual és promoure, transmetre i estendre la teoria i la pràctica de la conservació-restauració in situ i del blanqueig solar de l’obra sobre paper com a pràctiques de la conservació-restauració a Catalunya.

A l’ACAU s’hi conserva un fons de diversos llibres de consells. Aquest primer volum (1431-1509), pertanyent al fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, conté informació relativa a la gestió civil de la Seu d’aquests segles. El cos del llibre estava completament separat de l’enquadernació perquè es van perdre els elements d’unió, i l’enquadernació presentava greus alteracions físiques que van fer que perdés la seva funció protectora. D’altra banda, el cos del llibre també presentava alteracions en el cosit. Aquest trencament d’elements estructurals (nervis, capçades i fil de cosit) va causar que el llibre perdés la seva funció, és a dir, la inestabilitat estructural feia gairebé impossible la seva consulta. Pel que fa als folis, presentaven un bon estat de conservació, excepte el primer i els dos darrers quadernets, que patien també greus alteracions físiques.

Pel que fa a la restauració, cal remarcar-ne dues característiques principals i alhora diferencials. En primer lloc, es va realitzar íntegrament a les instal·lacions de l’ACAU, dins d’un procés de cogestió del patrimoni, amb tots els valors  i beneficis  que comporta la conservació-restauració in situ, això és, que es deriven de la presència en el lloc durant el procés de tots els partícips. En segon lloc, l’objectiu de la restauració va estar restituir la funcionalitat del llibre, sota un criteri d’intervenció orientat, paral·lelament, a preservar-ne la historicitat el màxim possible. Per això, es va fer una balanced conservation (en català: ‘restauració equilibrada’) realitzant únicament les intervencions necessàries, utilitzant materials d’alta qualitat compatibles amb els materials originals del document i adients a les seves necessitats estructurals i cercant una solució que evidenciés la seva arqueologia, tot adequant les tècniques aplicades als mitjans materials de les dependències: un espai net, unes taules i una presa d’aigua.

Llibre de Consells de la Seu d’Urgell (1431-1509) abans i després de ser restaurat. ACAU, fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. © Laura Feliz Oliver. Instal·lacions de l’ACAU. Taules i presa d’aigua. © Laura Feliz Oliver.

La conservació-restauració in situ es caracteritza per la presència en el lloc de tots els partícips, de manera que la conservació-restauració del patrimoni arxivístic, generalment realitzada fora dels arxius, amb tota la pèrdua de potencial que això suposa, esdevé una cogestió d’aquest patrimoni i, en conseqüència, una completesa d’una de les funcions dels arxius: preservar-lo i fer-lo accessible. El conservador-restaurador, quan la conservació-restauració és in situ, és, junt amb la resta de personal, un actor més de l’arxiu, la tasca del qual, en ser presencial, atreu l’usuari, perquè es considera fascinant la restitució de la funcionalitat dels documents. Per exemple, al Museu Marítim de Barcelona, malgrat que les embarcacions no són béns culturals sobre paper, es realitzan tasques de restauració de cara al públic. La conservació-restauració in situ, que tendeix de si mateixa a l’excel·lència professional, és una filosofia i, particularment, una ètica. Entre els seus valors hi sobresurten, juntament amb el compromís professional, la transparència i la proximitat, respecte de la qual l’ideal és que el conservador-restaurador resideixi professionalment a la localitat, la comarca o la província a què pertany l’arxiu.

Quant als beneficis de la conservació-restauració in situ, hi ha en primer lloc la conservació del document en el lloc, que no surt de l’arxiu per ser restaurat. En segon lloc, el control de qualitat. En tercer lloc, la presa de decisions entre tots els partícips. En quart lloc, la visibilitat respecte de la societat. En cinquè i últim lloc, la divulgació posterior a la realització material del projecte, de la qual aquest article mateix n’és un exemple. Hi ha altres beneficis, però aquests són els més evidents. En efecte, en la conservació-restauració in situ del Llibre de Consells de la Seu d’Urgell (1431-1509) el document no va sortir de l’arxiu durant tot el projecte, que, d’altra banda, va estar sotmès a un control de qualitat continu per part dels arxivers. A més a més, es van prendre decisions importants conjuntament entre el conservador-restaurador i els arxivers gràcies a la presencialitat, com ara l’estudi del fons a què pertanyia el document o la cerca de solucions que n’evidenciessin l’arqueologia (la unitat del conjunt, però, requereix que la conservació-restauració de tots els fons es realitzi per un mateix conservador-restaurador; en aquest cas, on els fons de l’ACAU han estat restaurats per diferents conservadors-restauradors, es va intentar respectar-la el màxim possible). D’altra banda, va ser un projecte accessible a l’usuari, que va poder veure com es realitzava i, per tant, conèixer de primera mà una de les tasques essencials dels arxius. Finalment, l’enteniment de totes les potencialitats del projecte per part dels arxivers de l’ACAU, Julio Quílez (director) i Lluís Obiols (arxiver municipal), va quallar en una conferència-exposició, amb cobertura dels mitjans locals, sobre la restauració, que es va fer coincidir amb el Dia Internacional dels Arxius de l’any passat i que va tenir una excel·lent acollida per part dels usuaris, els arxivers d’altres arxius i la resta d’interessats.

• Laura Feliz Oliver

Conservadora-restauradora d’obra d’art sobre paper a la Fundació Gala-Salvador Dalí. Directora del projecte In situ. La restauració en el lloc de l’obra sobre paper a Catalunya

         Twitter: https://twitter.com/lfelizoliver

         Facebook: https://www.facebook.com/laurafelizoliver

• Hugo Rovira de Saralegui

Lingüista. Coordinador del projecte In situ. La restauració en el lloc de l’obra sobre paper a Catalunya

        Twitter: https://twitter.com/rovirasaralegui

         Facebook: https://www.facebook.com/h.rovirasaralegui