Lligall 46: La governança de la dada. Una invitació al debat a les portes del Congrés.

Un sil·logisme axial per a la nostra disciplina és el següent: si els arxivers gestionem documents, i els documents estan compostos de dades, aleshores els arxivers també gestionem dades. Aquesta afirmació ens ubica doncs al centre del que avui dia alguns autors consideren el quart sector econòmic, i sens dubte el que més notorietat ha adquirit en els darrers temps: la gestió de la informació, i especialment de les dades.

Les dades han passat a ser el petroli que mou el món actual, el germen de tota innovació, allò que ens converteix automàticament en futur, i un reguitzell d’epítets que farien les delícies de qualsevol publicista. I en aquest aparell de lluentons ens hi trobem novament els arxivers, a cavall de quelcom que coneixem, que probablement sabem gestionar, però que se’ns anuncia amb un lèxic que ens resulta sovint absolutament aliè.

La pregunta que, potser des del silenci, ens fem com a disciplina és: sabem realment gestionar dades? Estem realment al centre d’aquest nou món? O ens apropem a una perillosa perifèria que ens faci esdevenir marginals dins les nostres organitzacions?

Si donem un cop d’ull a la literatura de la nostra disciplina observarem com hem recorregut molt més camí del que creiem, i que debats que ara s’enceten ja eren candents en la disciplina a mitjans dels anys 90. Debats sobre el tractament de la informació estructurada (i sobre la significació arxivística d’un conjunt de dades o dataset), sobre el paper de les metadades en la recuperació de la informació (actualment data discovery i construcció de catàlegs de dades), sobre la idoneïtat de la classificació funcional (actualment en l’àmbit dels business glossaries i dels models ontològics) i molts d’altres, que ens permeten albirar un futur probablement força més actiu del que el nom ens podria atorgar.

Convençuts que estem en un moment especialment important, des del consell de redacció de Lligall hem volgut donar veu als diferents perfils que participen actualment d’aquests debats. I ho hem fet, a més, amb la vista posada en el proper Congrés d’Arxivística de Catalunya, que posarà el focus precisament en això: la governança de la dada a les organitzacions, i el paper que hi juguem com arxivers i gestors de documents i, al capdavall, com a gestors d’informació expressada en totes les seves formes.

Per aquest motiu, durant el proper Congrés d’Arxivística de Catalunya farem públic el nou número de la revista Lligall, el número 46. En aquest número tractarem temes com les noves arquitectures de dades, l’evolució dels sistemes NoSQL i les tecnologies del Big Data, els models per a la governança de la dada, o la preservació de conjunts de dades. Sentirem també les veus dels protagonistes d’aquest canvi en el sector públic català a través dels propers canvis normatius, les implicacions jurídiques d’aquesta governança, i les experiències d’alguns dels agents que ja hi comencen a ser ben actius.

En primer lloc, el Dr. Ulrich Kampffmeyer ens introduirà en l’evolució del concepte de governança integrada de la informació, en els models i referents teòrics que inclou, i en com la governança de la dada ha estat una mena d’spin-off d’aquest concepte. A continuació, la Sònia Torreblanca ens ajudarà a aprofundir en els diferents models de governança de la dada, i en com s’incardinen en la gestió i definició de polítiques públiques.

Un element essencial de la governança és el control de l’accés. D’aquest control, i dels límits que la legislació actual hi posa, ens en parlarà en Carles San José. A continuació ens aproximarem a l’escenari tecnològic en el qual es desenvolupa aquesta governança, amb dos articles més. En Cesc Julbe ens detallarà com ha evolucionat el processament de la informació estructurada (i estructurable), des dels models clàssics fins a arribar al Big Data, els llacs de dades i els nous paradigmes d’explotació de la informació. I en Luís Reina ho completarà explicant com es despleguen aquestes tecnologies en noves arquitectures empresarials per a la gestió de les dades, com la virtualització, el data fabric o el data mesh.

Però res d’això ens quedarà lluny quan llegim l’entrevista que Núria Palomar i Joan Pérez han fet a quatre representants dels ens protagonistes d’aquest canvi a les Administracions catalanes. A través del seu relat coneixerem com s’està configurant la governança de la dada a la Generalitat de Catalunya com a resultat del desplegament del Decret 76/2020 d’Administració digital. 

Continuarem coneixent tres experiències de casa nostra vinculades a la governança de la dada i a promoure organitzacions orientades a dades (data driven). En primer lloc, Pilar Campos ens presentarà la guia que ha publicat l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya, en la col·lecció Textos, sobre el tractament arxivístic de conjunts de dades. A continuació podrem conèixer amb detall l’Índex de Maduresa Digital (IMD) que ha elaborat el Consorci AOC, i finalment coneixerem el projecte de governança de la dada que ha posat en marxa en el món local l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El número es completarà amb una visió innovadora dels arxius privats, i probablement un nou camp d’acció de l’arxivística, amb l’article sobre els arxius dels youtubers que ens presentarà en Jordi Benach.

Confiem doncs que aquest nou número de Lligall contribueixi al debat que de segur encetarà un programa tan suggerent com el del proper Congrés d’Arxivística de Catalunya.