La memòria viva. Els Arolsen Archives

Ara fa 78 anys va acabar la Segona Guerra Mundial, però per a molta gent encara els quedava un camí molt llarg per aconseguir el retrobament i la llibertat. Un paper molt important va desenvolupar l’Internacional Tracing Services (ITS), el servei internacional de cerca de persones, essent l’origen dels Arolsen Archives i que aquest any celebra el seu 75è aniversari i el seu 10è com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El 1943 els aliats van veure la necessitat d’establir una oficina que recollís la informació de deportats, desapareguts i víctimes del nacionalsocialisme, el Supreme Headquarters Allied Expeditionary Force (SHAEF). A partir d’aquí l’oficina es va anar ampliant i canviant de residència fins que el 1946 s’establí a Bad Arolsen, localitat que limitava amb les quatre zones d’ocupació d´Alemanya. Un any més tard la institució va canviar el nom per International Tracing Service, oficina que encara ara és dirigida per una comissió internacional i regulada pel Bonner Abkommen de 1955.^[1][2]

La funció inicial del Servei Internacional de Recerca va ser la de buscar persones desaparegudes i facilitar-ne la informació a la família per tal de reagrupar-la. No obstant això, al llarg dels anys aquesta funció va anar canviant i va passar, a més a més, a facilitar informació per a la recerca o per a tràmits administratius. És per aquest motiu que l’any 2006 s’obrí els Arolsen Archives als investigadors i es posà a disposició dels Estats membres de la Comissió una còpia de la documentació que incumbia al seu Estat.^[3] Actualment, els Arolsen Archives és regulat per l’Acord de Berlin del 2011.^[4]

L’arxiu compta amb 30 milions de documents i uns 2500 objectes personals, essent així l’arxiu més gran sobre el nazisme. La informació que se’n pot obtenir és principalment sobre presoners, deportats, desapareguts, treballadors forçats i represaliats internacionals perseguits pels nazis. La principal tasca és la de gestionar, classificar i digitalitzar totes les seves fonts i posar-les a disposició de tota la població. L’arxiu facilita tota la documentació a qualsevol familiar o investigador sigui per finalitats de recerca o per informar a familiars o descendents sobre en quins llocs van ser internats els presos, informes mèdics, trasllats, certificats de defunció, fitxes tècniques, etc. Actualment, bona part d’aquesta documentació pot ser consultada en línia a la web de l’arxiu, nogensmenys, l’arxiu també respon als centenars de peticions que diàriament reben. 

A banda de la consulta a l’arxiu, en els últims anys s’han engegat diferents campanyes i iniciatives algunes de les quals mereixen ser esmentades. 

El 2016 es va iniciar una campanya i una exposició #StolenMemory que tenia per objectiu localitzar els més de 2500 objectes personals que es conserven als Arolsen Archives i que eren procedents dels camps de concentració. A partir de l’exposició mig miler de famílies van poder recuperar objectes de familiars seus desapareguts.^[5]

Una altra campanya encara vigent és la de #LastSeen, en què es pretén poder identificar els llocs i les persones de les fotografies que es conserven de l’època nacionalsocialista, en especial a les referents a les deportacions. No només, es fa a partir de les imatges conservades a l’arxiu, sinó també està obert a tothom que tingui imatges similars a casa. Així mateix, a partir de Workshops s’intenta amb la campanya #LastSeen apropar als estudiants al món de la recerca històrica i què prenguin consciència que va suposar aquell període històric.^[6]

La campanya #everynamecounts busca voluntaris que ajudin a buidar els noms de totes les persones que apareixen a la documentació de l’arxiu, per tal de preservar la memòria de cada persona. Per dur a terme aquesta tasca magna es busquen a  voluntaris de totes les nacionalitats i edats. Molts voluntaris són alumnes de diferents nacionalitats que complementen les classes d’història amb el treball amb fonts primàries de l’arxiu. D’aquesta manera intenten desxifrar alguns documents, acostant-los al meneig de la documentació, al món de la investigació i a la reflexió. Nogensmenys, l’arxiu ofereix a les escoles material didàctic en diferents llengües per tal de treballar el nazisme a partir dels documents d’arxiu amb el lema “Setz ein Zeichen für Respekt, Vielfalt und Demokratie” (“Posa un senyal pel respecte, diversitat i democràcia”).^[7]

Un arxiu és viu si es fa accessible a tothom i s’adapta als nous temps, és per això, que els Arolsen Archives treballa contínuament per obrir l’arxiu a tot el món. Com a arxiu més gran sobre la repressió del nacionalsocialisme, no només cal conservar la documentació per a la seva memòria, sinó també treballar perquè una barbaritat com aquesta no es torni a repetir.

---

^[1] Acord pel qual es crea una Comissió Internacional de Recerca: Abkommen vom 06. Juni 1955 über die Errichtung eines Internationalen Ausschusses für den Internationalen Suchdienst und Folgeabkommen, URL: https://www.auswaertiges-amt.de/de/aussenpolitik/themen/internationales-recht/-/240234 (consulta 17.01.2023).

^[2] ITS, Ein Archiv öffnet sich – Jahresbericht 2008, Bad Arolsen 2008.

^[3] ITS, Ein Archiv öffnet sich – Jahresbericht 2008, Bad Arolsen 2008.

^[4] Gesetz zu dem Übereinkommen vom 9. Dezember 2011 über den Internationalen Suchdienst, Bundesgesetzblatt, Jahrgang 2012, Teil II, Nr. 31, ausgegeben zu Bonn am 17. Oktober 2012, URL: Bundesgesetzblatt BGBl. Online-Archiv 1949 – 2022 | Bundesanzeiger Verlag (consultat 17.01.2023).

^[5] #StolenMemory, URL: #StolenMemory – Arolsen Archives (arolsen-archives.org) (consultat 17.01.2023).

^[6] #LastSeen, URL: Home – #LastSeen | Arolsen Archives (arolsen-archives.org) (consultat 17.01.2023).

^[7] Setz ein Zeichen, URL: Setz ein Zeichen – ENC | Arolsen Archives (arolsen-archives.org) (consultat 19.01.2023). La campanya #everynamecounts, URL: #everynamecounts » Acerca de — Zooniverse (consultat 19.01.2023).