La mirada captiva: la col·lecció de daguerreotips del CRDI-Girona

23 abril, 2021 - Joan Boadas i Raset. Arxiver Municipal de Girona. Cap del SGDAP de l’Ajuntament de Girona. David Iglésias i Franch. Cap de Secció de documentació Fotogràfica i Audiovisual de l’Arxiu Municipal de Girona

El KBr Barcelona Photo Center (Fundació Mapfre) acull fins al dia 23 de maig l’exposició «La mirada captiva. La col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona», comissariada per Joan Boadas i David Iglésias

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) va ser creat el 1997 amb la missió de conèixer, protegir, fomentar, oferir i divulgar a la ciutadania el patrimoni documental en imatge de la ciutat de Girona. Entre els seus objectius específics cal destacar la voluntat de donar a conèixer íntegrament el contingut de la documentació en imatge existent en els fons públics i privats, el d’oferir formació adequada a diferents nivells i necessitats, el d’aplicar noves tecnologies en el tractament de les imatges i el d’oferir fórmules que permetin un accés regulat homogeni a aquest tipus de documentació. 

El recorregut de més de dues dècades permet fer-ne diferents balanços, centrats principalment en l’activitat documental, la conservació i la difusió. Cal destacar, però la internacionalització del centre, sobretot a través de l’organització de les Jornades Imatge i Recerca (1990-2020), de la implicació i del lideratge en el Grup d’Experts de Fotografia i Audiovisuals del Consell Internacional d’Arxius (Photographic and Audiovisual Archives Group, PAAG / ICA), de la participació en els projectes europeus EuropeanaPhotography, European Kaleidoscope, Europeana Sports, Weave) i de la implicació amb l’associació internacional Photoconsortium com a membres fundadors. Les dades, sempre objectives, són testimonis d’un treball planificat, que persegueix els objectius fundacionals i que es caracteritza per la continuïtat dels projectes. Tota aquesta activitat gira entorn del patrimoni fotogràfic (i també audiovisual) generat per la mateixa institució, l’Ajuntament de Girona, però principalment a partir de les donacions de particulars, d’associacions i d’empreses, un total de 68 conjunts que sumen al voltant tres milions de fotografies. Aquesta és la base real per a la configuració de relats entorn de la fotografia que permeten, almenys parcialment, un discurs panoràmic sobre la història de la fotografia al nostre país.

La col·lecció de daguerreotips

L’adquisició de daguerreotips per part del CRDI respon a la missió fundacional abans esmentada i, sobretot, respon a l’objectiu específic de representar materialment l’evolució tecnològica de l’objecte fotogràfic, la qual cosa implica un coneixement dels principals procediments fotogràfics de la història.

Podem afirmar que en el recorregut fet des de 1997 i fins a l’actualitat s’ha aconseguit complir amb aquest objectiu i que la representació dels positius directes de càmera (daguerreotips, ambrotips i ferrotips) de la col·lecció és especialment significativa. La col·lecció està formada per daguerreotips que formen part de dos grans conjunts: la col·lecció Ángel Fuentes i la col·lecció Joan Basseda. Són imatges úniques, excepcionals, testimonis d’una època que va marcar el devenir de la nostra cultura. La col·lecció Ángel Fuentes de Cía, un conservador de fotografia navarrès, està formada per 131 imatges:  73 daguerreotips, tres estoigs amb dues imatges daguerreotípiques, 8 ambrotips, 1 estoig amb 3 ambrotips i 1 daguerreotip, 1 ambrotip estereoscòpic, 1 autocrom i 1 visor, 16 ferrotips  i  1 marc amb 4 daguerreotips i 8 ambrotips, i 10 joies contenidores de daguerreotip. La col·lecció Joan Basseda Casas, un joier i col·leccionista de Vallvidrera, està formada per 87 imatges:  24 daguerreotips, 11 ambrotips i 52 ferrotips, alguns dels quals formen part d’un àlbum de gemmes. 

Autoria desconeguda. Retrat de tres homes, c. 1850-1855. Daguerreotip, 1/4 de placa
CRDI. Col·lecció Ángel Fuentes de Cía

Centrant-nos en el contingut de les imatges, es tracta principalment de retrats d’estudi, siguin individuals, de parelles o de grup, i dos retrats postmortem. Trobem també dues imatges que reprodueixen escultures, en format estereoscòpic. Es poden identificar algunes autories quan apareix la inscripció com ara els noms dels nord-americans: Robert A. Carden (Carden & Co),  Charles C. Harrison, H.T. Sherrill, J.W. Thompson i Silas A. Holmes; dels anglesos: Henry Negretti i Joseph Zambra; i dels fotògrafs instal·lats a Barcelona: Franck (François-Alexandre-Louis-Marie de Gobinet Villecholles) i Antonio Fernández i Anaïs Tiffon (Napoleon). El nom dels retratats no està generalment identificat, excepte quan les imatges porten alguna anotació adjunta. 

Quant a la datació, tots ells corresponen a les dècades de 1840 i 1850, encara que en algunes ocasions podem informar de la data amb precisió.  Els formats majoritaris són el quart de placa (83×108 mm) i el sisè de placa (70×83 mm), encara que també trobem algun novè de placa (51×64 mm), algun setzè de placa (34×41 mm)  i fins i tot alguna mitja placa (114×140 mm) i dues plaques estereoscòpiques (80×170 mm). És important dedicar també certa atenció als encapsulaments, que per si sols han sigut objecte d’interès.  La tipologia de capses daguerrianes és diversa. Trobem capses de fusta i altres termoplàstiques, les Union Case, fetes als EUA a partir de 1851. Les cobertes són de pell. Els coixinets interns, que tenen la funció d’expulsar l’aire quan es tanca la capsa, són de seda (els més antics) o de vellut. A part de la capsa, que és l’encapsulament més característic, trobem també el sistema europeu o francès que consisteix en un marc obert, a l’estil del marc d’una pintura. En definitiva, podem parlar d’un munt de detalls que han propiciat la fascinació dels col·leccionistes per a aquests objectes, al marge o en paral·lel a l’interès que desperten les mateixes fotografies. 

Per contextualitzar el valor de la col·lecció és important observar les dades sobre daguerreotípia que es coneixen, principalment les publicades en el marc del projecte europeu Daguerreobase (2013-2015) centrat precisament en aquest procediment fotogràfic. En aquest projecte es van poder identificar 1.200 daguerreotips arreu de l’Estat Espanyol, comptant col·leccions públiques i privades. Segons les dades recollides per la Universitat Politècnica de València, socis del projecte, les col·leccions més importants de Catalunya serien la del Museu Marés, amb 90 objectes (inclou daguerreotips, però també ambrotips i ferrotips), l’Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona, amb 39 daguerreotips i el mNACTEC amb 34 daguerreotips (publicats al portal de Fotografia de Catalunya). Així doncs, tenint en compte aquestes xifres, podem afirmar que la col·lecció de daguerreotips del CRDI, formada per un total de 118 peces, es converteix en una de les més importants.

En aquesta exposició, es mostra una selecció d’aquest conjunt i també s’inclouen altres daguerreotips que no formen part de les dues col·leccions esmentades i alguns que provenen de la col·lecció del Museu del Cinema. L’aportació del Museu, no es limita únicament als daguerreotips, sinó que ha cedit alguns objectes que permeten explicar el context històric i la cultura de la imatge de l’època. En qualsevol cas, l’exposició del global de daguerreotips i de la selecció de l’utillatge vinculat a aquesta tècnica fotogràfica, ens brinda una ocasió per a acostar-nos al coneixement d’aquesta tècnica fotogràfica i també per donar a conèixer una de les col·leccions més destacades del nostre país.

Exposició (imatge cedida)

L’exposició

Posar en captivitat el que la mirada no pot retenir. Atrapar l’instant i fixar allò que per la seva naturalesa és fugisser. Aturar el temps per recordar, des del futur, com havien estat les persones i les coses. Com ens podem imaginar la transcendència que va suposar l’aparició de la fotografia des del nostre present híper saturat d’imatges?

Tot era nou davant d’aquell fenomen que Louis Jacques Mandé Daguerre, després de sumar les seves a innovacions anteriors i de manera molt assenyalada als treballs de Nicephore Niepce, va presentar el 1839 a l’Acadèmia de Ciències de París. Tan nou que va caldre crear un vocabulari que expliqués una innovació sense precedents gràcies a la qual els objectes es podien pintar ells mateixos amb una fidelitat inimitable. Les imatges de la càmera obscura deixaven de ser efímeres i es podien transportar al metalluna vegada introduït a l’aparell hi apareixia un dibuix exacte del punt al qual es dirigia la càmera. Després d’una breu operació de rentat, el dibuix era indestructible.

Exposició (imatge cedida)

No hi ha dubte que el daguerreotip assenyala el naixement oficial de la fotografia, tot i que encara ens trobem davant d’una imatge única, sobre una placa de coure coberta d’una làmina polida de plata, de reflexos canviants que a vegades es transforma en un mirall. Des del primer moment, però, els seus impulsors (i el rossellonès François Aragó en seria el més notable) varen entendre que aquella innovació arribava per modificar la mirada del món i les seves representacions, tant científiques com artístiques. En l’àmbit popular, la descoberta va tenir un impacte universal que va impulsar la seva explotació comercial, va comportar millores en el procés i l’aparició de la primera indústria real basada en aquesta tecnologia: els estudis de retrats fotogràfics.

La col·lecció de 104 daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) que es presenten en aquesta mostra al KBr Barcelona Photo Center, de la Fundació MAPFRE, és fruit d’aquest moment d’optimisme tecnològic (en menys de trenta anys aparegueren el vapor per terra i mar, el gas, la telegrafia, la galvanoplàstia, l’obertura del canal de Suez…) i respon al desig d’unes persones que expressaren la seva voluntat de permanència posant-se al davant de la càmera fotogràfica. De manera involuntària, sens dubte, però amb aquell gest obrien la porta a un món que mai no ens ha deixat de captivar.

Gestió i Difusió

Des dels seus orígens, tant el CRDI com l’Arxiu Municipal de Girona (AMGi), enquadrats ambdós en el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona, han participat del doble vessant que, a parer nostre, cal projectar en l’exercici de la nostra professió: gestionar i difondre. No es tracta, com alguna vegada s’ha presentat, d’establir una disjuntiva entre aquestes dues funcions, perquè segurament allò que s’aconsegueix és mutilar la nostra actuació.

És imperatiu, sens dubte, consolidar encara més i desplegar al màxim possible el nostre compromís amb la gestió de la contemporaneïtat, siguin les accions que donen servei a l’administració, i n’accentuen l’eficàcia i l’eficiència,  siguin les destinades a la ciutadania a partir d’una major i millor gestió de les dades i un augment de la transparència i la facilitat d’accés a la informació.

A aquest imperatiu, però, no se li hauria de segrestar una clara vocació amb relació al nostre patrimoni documental. Segur que va més enllà de vocació i caldria parlar d’obligació: una component, també fonamental en la nostra professió, ha d’incorporar el compromís de fer arribar a la ciutadania la documentació que custodia als seus prestatges amb una clara voluntat d’explicar la raó de ser d’aquesta preservació secular, que no té cap vinculació amb l’observació estètica i contemplativa del nostre passat, sinó amb la voluntat de traslladar al present allò que en el passat ens va configurar com a societat. 

I el realment fascinant, és que la nostra actuació d’avui, amb la documentació que generem com a col·lectivitat, ha de garantir que puguin fer el mateix des de l’avenir.

Una resposta a “La mirada captiva: la col·lecció de daguerreotips del CRDI-Girona”

  1. Excelent treball. Enhorabona per la feina ben feta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *