La solidaritat arxivística d’Arxivers sense Fronteres

L’actual conflicte generat per la guerra entre Rússia i Ucraïna a Europa, el recent huracà que ha fuetejat el Carib i Florida en el continent americà i les nombroses crisis polítiques i canvis climàtics en general sorgides en el món, obliguen a pensar de manera urgent en una resposta coherent per salvar els arxius en perill de destrucció.

Arxivers sense Fronteres (AsF) té un paper important en el desenvolupament d’aquest procés. Basats en el voluntariat, la generositat, la posada en comú i l’ajuda professional mútua, els projectes d’AsF han permès desenvolupar una solidaritat arxivística que intenta respondre a reptes polítics, culturals i socials. 

Els projectes en què participem poden dividir-se en dues grans categories:

a) aquells que formen part d’una crisi important provocada per un esdeveniment, sigui natural o polític, amb una clara situació d’emergència

b) aquells que responen a una sol·licitud d’ajuda per a la conservació i organització dels arxius. Es tracta de projectes que corresponen als objectius de l’associació, en particular el respecte dels drets individuals i col·lectius, el control de l’administració, el desenvolupament econòmic, social, científic i cultural, i la recuperació de la memòria i les identitats dels pobles. 

És fonamental que al final dels projectes es garanteixi l’accés als arxius custodiats per les institucions públiques o privades.

Els següents exemples il·lustren l’aplicació concreta d’aquests principis, al voltant de tres temes:  

• Situacions d’emergència
• Donar suport a les pràctiques democràtiques
• Preservació de la memòria i les identitats individuals i col·lectives.

1. AsF, actor humanitari

Entre 2010 i 2018, AsF-França va enviar diverses missions a Haití després del terratrèmol que va assolar el país. Juntament amb els col·legues haitians, aquestes missions van permetre rescatar de la runa a prop de 2 km d’arxius del Ministeri d’Afers Exteriors i 500 ml del Ministeri d’Agricultura i Recursos Naturals, així com proporcionar assessorament en matèria de gestió i conservació. Era essencial que aquestes dues administracions reprenguessin ràpidament les seves activitats per reactivar la cooperació internacional, per un costat, i donar suport a la recuperació de la principal activitat econòmica del país, per un altre. Es va dedicar una missió especial al centre d’art de Port-au-Prince, que va quedar completament destruït, però que era el dipositari d’arxius essencials per entendre el desenvolupament cultural i artístic haitià.

Un dels projectes coordinats conjuntament amb Barcelona Solidària va consistir en un projecte de formació en matèria d’arxius a petició de l’Arxiu Nacional de Bòsnia i Herzegovina. Aquest projecte va reunir a diferents ONG com AsF, Pau Ara  i Conductors Solidaris. Els arxius nacionals i municipals de Bòsnia i Herzegovina van sol·licitar aquesta ajuda perquè el personal arxiver qualificat va ser desplaçat o es va exiliar a causa de la guerra, i el nou personal necessitava una formació adequada per garantir la conservació i el manteniment de la documentació. Els cursos de formació per al personal encarregat de processar i gestionar el material documental que havia sobreviscut a la guerra van tenir lloc entre els anys 2001 i 2005. Aquest és un dels exemples més clars de com la professió arxivística pot implicar-se en projectes de cooperació i solidaritat. La participació dels arxivers en accions de salvaguarda del patrimoni o en la cooperació formativa per dotar de coneixements tècnics especialitzats a un altre personal d’arxiu de forma voluntària confirma que la nostra acció pot definir-se de caràcter humanitari. Un dels aspectes clau és com adreçar-se a les institucions amb l’argument que un projecte de cooperació en l’àmbit de la gestió d’arxius o altres activitats basades en els arxius podria considerar-se com a ajuda humanitària, perquè les institucions considerin importants aquestes accions i prenguin consciència del paper essencial que desenvolupen els arxius.

2. AsF dona suport a les pràctiques democràtiques

Arran d’una sol·licitud d’intervenció del Ministeri d’Ensenyament Secundari i Superior i Investigació Científica (MESSRS) de Burkina Faso, el 2010 AsF-France desenvolupa el projecte “Arxiu i Bona Governança” en dues fases principals.

AsF-France ha intervingut, en primer lloc, en diversos ministeris o organismes de l’administració central (MESSRS, Secretaria General del Govern i Consell de Ministres, Ministeri d’Hisenda, Centre Nacional d’Investigació Científica), així com en l’Assemblea Nacional, prestant suport als departaments d’arxius d’aquests organismes per ajudar-los en el tractament dels fons, però també per establir, juntament amb el Centre Nacional d’Arxius, pràctiques controlades de destrucció i transferència. Aquesta fase compta amb el suport del Ministeri de la Funció Pública, que, amb l’ajuda d’AsF, ha creat un curs de formació en gestió documental a l’Escola Nacional d’Administració i de la Magistratura (ENAM). El programa va culminar entre els 2012-2013 amb l’elaboració d’una política nacional d’arxius adoptada pel Govern.

La segona fase del projecte, iniciada el 2013, té com a objectiu donar suport a les polítiques de descentralització, ajudant a les autoritats locals a gestionar els seus arxius. Així, després d’haver treballat amb un grup d’arxivers burkinesos en l’elaboració d’un projecte d’instrucció sobre els arxius comunals, es van organitzar dues missions per ajudar a classificar els fons i establir els marcs per a una bona gestió, en benefici del govern de la regió d’Hauts-Bassins en Babau-Dioulasso i del municipi de la capital, Ouagadougou.

La missió en Babau-Dioulasso va ser també el marc d’un experiment, amb la realització d’una escola-taller que va associar a l’ENAM al màster “Gestió d’arxius i documents” de la Universitat de París-Saclay. AsF-France es va associar com a operador en aquest projecte de cooperació, amb la responsabilitat d’organitzar l’escola-taller, que va reunir a estudiants de l’ENAM i de París- Saclay, supervisats per dos professionals experimentats. Aquesta experiència, que permet una formació sobre el terreny a través de la resolució de casos concrets, i que associa a professionals de diferents cultures en un enfocament col·laboratiu, s’ha repetit diverses vegades entre els anys 2013 i 2022 en el marc de les missions d’AsF-France. Actualment, les escoles-tallers s’han integrat en el pla d’estudis dels estudiants de l’ENAM.

3. Preservar les memòries i les identitats individuals i col·lectives

El context històric del poble del Sàhara Occidental a partir de la descolonització i el seu desplaçament cap als campaments de refugiats de Tinduf, a Algèria, va fer que es prengués consciència de la necessitat de conservar i protegir les proves documentals d´aquest exili. El 2005 un grup d’AsF-Espanya va viatjar a Tinduf, on es troba l’Arxiu Nacional, per estudiar les seves necessitats sobre el terreny, i va comprovar que era necessari proporcionar formació i també material per a la conservació de la documentació. A més, existien necessitats similars en els Arxius del Ministeri d’Informació i en l’Oficina de la Dona Sahrauí. AsF-Espanya va iniciar ràpidament cursos de formació que cobrien tant els aspectes conceptuals com la teoria i els exercicis pràctics, amb documents conservats en els arxius. 

Posteriorment, AsF-Espanya va fomentar visites d’estudi a Espanya del personal de l’Arxiu Nacional, perquè poguessin completar la seva formació en diferents arxius. Des de 2010, amb la signatura d’un conveni de col·laboració, i amb el suport de les diferents administracions com el Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, la Generalitat i els ajuntaments, les persones que treballen en l’arxiu van rebre un incentiu mensual i se’ls va facilitar material per a la correcta conservació de l’arxiu. 

Les instal·lacions de l’Arxiu Nacional de la RASD i de la resta d’arxius es troben enmig d’un desert i estan exposades al clima extrem de la regió. Malgrat la dificultat de crear una infraestructura adequada i sostenible en un entorn tan hostil, un dels objectius és garantir unes condicions d’emmagatzematge adequades per no córrer el risc de perdre aquest important patrimoni d’un poble desplaçat, on s’hi poden trobar documents, imatges vídeos. 

AsF-Equador ha elaborat un projecte de recuperació de la memòria del poble Kayambi a través d’una intervenció en els arxius del Govern Autònom Descentralitzat Intercultural i Plurinacional de Cayambe, GADIP-C, on el 90% de la població rural es defineix com a nacionalitat indígena, el poble Kayambi. Es tracta d’un dels pobles kichwas de la serra equatoriana, que compta amb més de 150 comunitats en la seva organització territorial. Cayambe no només va ser una terra d’alta concentració d’hisendes, sinó també el bressol de les primeres lluites indígenes del país en el segle XX, contra el sistema d’hisendes, pels drets laborals, la propietat de la terra i l’educació.

Un diagnòstic realitzat per AsF-Equador els anys 2020 i 2021 va demostrar que aquests arxius no compten amb infraestructures d’emmagatzematge i conservació en bon estat, ni són capaços de salvaguardar la memòria dels seus habitants.

Arran d’aquest diagnòstic, l’alarma es va disparar en el municipi de Cayambe. L’alcalde Guillermo Churuchumbi, primer alcalde indígena kichwa, ha compromès el seu suport i ha expressat la seva voluntat d’assignar un terreny per construir un espai adequat perquè els arxius puguin ser traslladats allà, i perquè els funcionaris capacitats i acompanyats per AsF-Equador puguin començar a organitzar els arxius. 

AsF-Equador s’ha proposat recuperar la memòria d’aquesta ciutat organitzant una escola-taller “arxivers tot terreny”. La metodologia es basarà en la  minga  (minka  en quítxua), antiga tradició de treball comunitari i col·lectiu per a la utilitat social, que ha prevalgut durant segles. Es tractarà de combinar tècniques professionals provades i aplicades als problemes de tractament dels fons d’arxiu en qüestió amb una pràctica de treball ancestral pròpia del poble  kayambi. 

El projecte hauria d’assolir els següents objectius:  

• Formar els agents comunitaris en el maneig bàsic dels arxius perquè puguin garantir la seva conservació i difusió
• Fer valdre els llibres d’actes municipals del segle XIX
• Iniciar un model d’intervenció solidària que pugui ser replicat en uns altres municipis de la província
• Fer un reportatge audiovisual que donarà visibilitat a aquest procés de recuperació
• La seguretat i el tractament dels arxius d’adopcions internacionals és un dels principals programes d’AsF-França avui dia: l’objectiu és contribuir al suport dels nens exadoptats en la cerca del seu origen i prevenir el tràfic il·lícit, permetent l’accés controlat als expedients d’adopció. Tres països, Etiòpia, el Senegal i la Costa d’Ivori, han sol·licitat el suport d’AsF-França, dos d’ells havent ratificat el Conveni de la Haia de 1993 sobre la protecció dels nens i desitgen aplicar-ho plenament, en particular el seu article 30. 

Què caracteritza la solidaritat arxivística de les seccions AsF? 

• El treball voluntari i el compromís personal
• La gran capacitat de les AsF per adaptar-se a qualsevol context d’intervenció: són “arxivers tot terreny”
• La profunda consciència de la importància política i cultural dels arxius que ajudem a salvar
• El fet de compartir amb les persones amb què treballem, siguin o no professionals dels arxius: els casos que ens presenten plantegen preguntes, estimulen el pensament professional d’una manera diferent i no poden resoldre’s sense la seva indispensable aportació cultural i el seu íntim coneixement del seu context professional i vital.