L’Arxiu des de fora: Jordi Sardà, arquitecte

11 febrer, 2019 - Andrea Regadera López (Tècnica de la Unitat de Gestió Documental del Govern d'Andorra)

Avui entrevistem a Jordi Sardà Ferran, arquitecte i professor de Projectes i Urbanisme de l’ETSA de Reus URV (2014-2019) i DUOT de l’ETSA de Barcelona de 1990 a 2014

Jordi Sardà Ferran, arquitecte, professor de Projectes i Urbanisme de l’ETSA de Reus URV (2014-2019) i DUOT de l’ETSA de Barcelona de 1990 a 2014. Director de l’Arxiu Urbanístic del COAC Demarcació de Tarragona 1982-84 i Vocal de Cultura i fundador del Centre de Documentació (1984-92). Vocal de Cultura i responsable de les Edicions i el Centre de Documentació del COAC de Barcelona de 2003-06. Investigador Actiu i director del CRUC – Centre de Recerca Urbana del Camp – ETSA- URV

  • Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

La meva dèria són les postals d’arquitectura i ciutat. En un dels meus viatges per diversos arxius, amb motiu de la recerca de la tesi, a Meissen (Saxònia) vaig trobar intacte l’arxiu d’una editorial familiar de `postals que treballa de manera ininterrompuda des de 1897. Els materials – plaques de vidre i deu exemplars de cada postal – estan meticulosament ordenats i perfectament conservats. Han resistit impassibles a règims de govern de tota mena i a dues guerres mundials, La “sala de les meravelles” és a la tercera planta, amb imatges del món sencer. És un “aleph” ordenat pel seny alemany. Emocionant per a mi.

  • Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

Si em refereixo a Reus. L’Arxiu Comarcal del Baix Camp – Municipal de Reus està fent una feina molt seriosa i meritòria de custòdia activa dels documents i de difusió de la recerca, que el CIMIR o el Centre de Lectura, per falta de medis, clarament, no poden fer.

  • Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

La majoria d’arxius públics, són plenament accessibles, entenc. El viatge pels arxius cada vegada és més fàcil i reglat, massa i tot. Però cada arxiu té les seves eines i claus i cal saber moure’s per ells àgilment. I en la recerca no cal defugir ni l’atzar,ni la intuïció. Sovint són un regal per a l’investigador. Sempre recordaré la sobtada trobada, entre molts altres expedients, dels plànols, ben plegats, de la Casa Navàs, plànols que llavors encara no coneixia ningú. Eren altres temps.

  • Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

La satisfacció d’arxivers i d’investigadors és sempre proporcional al confort dels materials, per això sempre es queden curtes, molt curtes, les condicions materials. Falten medis però sobretot falta demanda exigent.

  • Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

Els arxius són la nostra memòria lúcida i viva. Sovint els considerem matèria inert i no ho és. Haurien de ser no només eina de coneixement, valoració i reflexió del passat, sinó de prospecció de futur.

Els arxius públics i privats són indispensables pel coneixement i valoració de l’arquitectura o de la ciutat. Els seus materials: projectes d’arquitectura “reglats” o projectes acadèmics, amb valor docent, són un material imprescindible per la consulta especialitzada o general.

  • De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Molta 9 o 10. A l’Escola d’Arquitectura de Reus, intentem vincular docència amb recerca. És a dir, sovint la recerca són materials docents oportunament reciclat i a l’inrevés. Per tant, no podem llençar res o quasi res. Moltes coses poden tenir valor, sobretot per permetre la comparació. Aquesta és la particularitat del nostre arxiu.

  • Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

Des de la meva incorporació al COAC, a Tarragona i a Barcelona o a les Escoles d’Arquitectura de Barcelona o Reus, sempre he estat vinculat amb la custòdia dels documents. Sempre he treballat amb especialistes en arxius, biblioteques,… però la meva feina no ha estat la seva, quasi, però no. La seva era la construcció i custòdia activa del centre de documentació material corresponent; la meva fer difusió dels materials aplegats. Una i altra imprescindibles. Cal vincular-les més.

  • Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

En un entorn electrònic, si fóssim mínimament coherents, els materials tradicionals estarien més protegits que mai. És a dir, nosaltres i ells més tranquils. Dormirien un somni actiu. Sortirien de casa només en ocasions solemnes i sempre protegits, Altre tema són els nous arxius, amb noves fragilitats. Els problemes es multipliquen. És un tema apassionant.

  • Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

En els meus viatges pels arxius de targetes postals, a Baud, un indret plujós de la Bretanya, hi vaig trobar l’arxiu més organitzat de tots. Els materials custodiats i conservats amb les condicions tècniques precises i tot digitalitzat i consultable. I amb una difusió notabilíssima. Tot finançat per la Regió Bretagne. Sovint, al pot petit…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *