L’Arxiu des de fora: Lola Badia, catedràtica de filologia catalana

6 Maig, 2019 - Andrea Regadera López (Tècnica de la Unitat de Gestió Documental del Govern d'Andorra) i Elisenda Cristià Balsells (Directora de l'Arxiu Municipal de Reus)

Avui entrevistem a Lola Badia, filòloga, acadèmica de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Premi Nacional de Cultura 2016. Directora del Centre de Recerca Ramon Llull de la UB.

Lola Badia és catedràtica de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, des d’on ha coordinat successius projectes de recerca. Ha publicat articles i llibres sobre els escriptors catalans de la tardor medieval, del Cançoneret de Ripoll, a l’obra romànica de Ramon Llull, al Curial e Güelfa.

Lola Badia
  • Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

Antoni Rubió i Lluch, Documents per a la història de la cultura catalana mig-eval, Barcelona, IEC, 1908-1920. Encara m’és recent l’experiència d’haver coordinat els tres volums de tema medieval de la Història de la Literatura Catalana Medieval d’Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona (2013-2015) i tinc molt present que la base de la nostra feina és la documentació: desenterrada, classificada, transcrita i interpretada. 

  • Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

Fa vint anys que visc a Girona i en aquest temps no m’ha calgut consultar-hi cap arxiu, ni de protocols, ni eclesiàstic, ni municipal. A Barcelona havia visitat l’ACA, quan era al Palau del Lloctinent i també en la seu de les Glòries. També havia visitat l’Arxiu de Protocols del carrer del Notariat i l’Arxiu de la Catedral. Han estat visites fugaces i puntuals perquè, com a estudiosa de la literatura, treballo sobre còdexs i trec partit de la feina dels arxivers que publiquen magnífiques regestes. Hi ha hagut mestres i col·legues filòlegs que també han estat arxivers o han treballat en arxius, com els Rubió o com Jaume Torró, però en la meva carrera m’he valgut sempre del suport dels professionals dels arxius, com feia Martí de Riquer. 

  • Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

Només he freqüentat, i encara de forma anecdòtica, els grans repositoris que cito a la pregunta 2. Avui dia, quan fa falta alguna cosa, es pensa en fons digitalitzats i en l’accés des d’internet. Milloraria aquestes dues condicions sine qua non.

  • Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

No sé què més podrien aportar, però ja n’hi ha prou que preservin ben endreçades i accessibles les proves de com s’han esdevingut les coses. Quan s’hagi consumat la destrucció de l’ensenyament de la història a les escoles i les universitats només tindrem els arxius per lluitar contra les mistificacions, les fake news i la mentida institucional. Els veig com una aposta per al futur. 

  • Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

Ja s’ha vist que la meva professió es basa en la interpretació dels testimonis escrits del passat. La documentació que genera el Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, que dirigeixo, i la que deriva de la gestió de càtedra de Literatura Catalana Medieval de la mateixa Universitat, que he estat ocupant des del 2000, és pública i visible. És bàsic fer còpies de seguretat de les bases de dades i les planes web (http://stel.ub.edu/centrellull/ca/;http://www.ub.edu/llulldbhttp://www.narpan.net/) De fet les coses més rellevants des d’un punt de vista intel·lectual, com ara les sessions del Seminari de Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna (SLIMM) que funciona des de 1988, són totes accessible en línia (http://stel.ub.edu/slimm/ca/). 

  • De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Això és complicat de respondre sense entrar en polèmica amb l’asfíxia burocràtica que pateixen les universitats. Cada cop més se’ns demana acumular proves redundants, duplicades i triplicades de dades arxiconegudes (CV dels professors, per exemple) en formats enganyosament diferents. Jo ho destruiria gairebé tot i calaria foc als centres de poder que ens estan imposant aquests procediments idiotitzants després d’inhabilitar-ne els responsables. El que cal posem-ho als portals que pengem a la xarxa i endrecem bé arxius informatitzats de comptabilitat de la UB.

  • Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

A la UB aquestes necessitats estan cobertes.

  • Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

O digitalitza-se o plegar.

  • Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Un dia, quan la Biblioteca Nacional de França era al carrer Richelieu, el portàtil (avui el trobaríem arcaic) que duia es va quedar sense bateria i va començar a emetre un xiulet eixordador, mentre una servidora extreia de l’aparell un sospitosíssim cartutxo de color negre. Eren els anys de la primera Guerra del Golf i París pràcticament estava pres per l’exèrcit. No vaig anar a parar a comissaria emmanillada perquè es va demostrar que la presa de corrent on tenia endollat l’ordinador per alimentar la bateria terrorista, en realitat, no estava activada: els ordinadors eren una novetat amb prou feines tolerada i la BnF de Richelieu no veia amb bons ulls l’ús de l’electricitat, per allò dels possibles incendis. En Lluís Cifuentes, que era a la sala, encara riu. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *