L’Arxiu des de fora: M. Àngels Solé Gili, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

4 juny, 2019 - Elisenda Cristià Balsells (Arxiu Municipal de Reus)

Avui entrevistem a la M.Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

M. Àngels Solé és Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb formació específica en  gestió d’Institucions artístiques  i culturals a ESADE i altres institucions.  Professionalment s’ha dedicat sempre a la gestió cultural dins l’àmbit del patrimoni cultural. Fa vuit anys que és directora del Centre de Restauració de Béns  Mobles de Catalunya del Departament de cultura.

M. Àngels Solé Gili, directora del CRBMC
  • Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

El primer que em ve al cap,  és que l’arxiu és el dipositari de la nostra història, ja sigui local o nacional. Sense ells no hauríem pogut saber qui som, d’on venim i com hem arribar fins aquí. 

  • Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

La meva ciutat és Sant Cugat, en aquest sentit és força privilegiada perquè el fons històric de la ciutat, per conveni, està a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

  • Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

Quan vaig acabar la llicenciatura en Història en vaig consultar uns quants com a usuària. Depèn dels casos. Sóc positiva en general. Penso que tenint en compte els recursos que tenen, els arxivers  intenten donar el millor servei. Com passa sovint amb la gent que treballem en l’àmbit de la cultura, els arxivers són professionals enamorats de la seva feina i això fa que l’eficiència  sigui alta. El que em preocupa més és la conservació preventiva dels fons documentals. Aquí sí que la manca de recursos provoca sovint problemes  importants. I molt directament vinculat amb això, la digitalització dels fons és fonamental per evitar la manipulació de l’original.

  • Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

La seva missió principal és la conservació dels fons i la gestió derivada per a la seva consulta és el que per a mi aporta el valor més important. Que es facin esforços per difondre i explicar als ciutadans aquesta missió i per donar a conèixer la naturalesa dels seus fons és interesant i necessari, però  tampoc crec que calgui convertir els arxius en centres d’exposicions. Els Museus i altres institucions  ja fan una bona tasca en aquest sentit.

  • Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

Com a directora del CRBMC, la documentació custodiada en els arxius públics és imprescindible per conèixer i estudiar el valor històric i artístic d’un bé, i per  documentar les intervencions fetes en aquest bé en el passat. Nosaltres som una font de consulta pels professionals i en tant que institució pública, el fons documental i fotogràfic que custodiem és públic. 

  • De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Té una puntuació de 10, perquè el CRBMC és la institució de referència de la Generalitat de Catalunya en conservació i restauració de béns mobles i artístics dins de l’immoble, i custodia i conserva  la  documentació de les intervencions fetes en els béns  culturals del Departament de Cultura restaurats al CRBMC o pel CRBMC.

  • Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

El Centre no té cap arxiver en la plantilla, però l’àrea de Documentació del Centre té dos tècnics que,  sota supervisió dels arxivers del Departament de Cultura, gestionen l’arxiu. 

  • Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Hauria de ser tecnològicament parlant, el més avançat possible de cara a facilitar la consulta i preservar els fons  d’acord amb els criteris de conservació preventiva. 

  • Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Una anècdota interessant és la de quan els tècnics del CRBMC  van  trobar diversos pergamins del S.XII enrotllats i  amagats a dins el cap de la talla de fusta de la marededéu de Sant Cugat. Es va veure gràcies a la radiografia, ja que des de fora no es veia res. Anècdotes com aquesta n’hi ha unes quantes, i són experiències molt emocionants i interessants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *