L’Arxiu des de fora: Manel Forcano

2 març, 2020 - Elisenda Cristià Balsells (Vocal de Publicacions de l'AAC-GD)

Avui entrevistem a Manel Forcano, Poeta i Doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona

Manel Forcano. Foto: cedida

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és Poeta i Doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona on va treballar com a professor d’Hebreu i d’Arameu. Ha traduït al català diversos poetes israelians moderns i s’ha especialitzat en la història dels jueus de Catalunya: és autor d’Els Jueus catalans, de La Història de la Catalunya jueva i de l’Atles d’Història dels Jueus de Catalunya

  • Què és el primer que et ve al cap quan penses un arxius? Penses en alguna qüestió en concret?

El primer que em ve al cap són manuscrits, plecs de pells antigues, enquadernacions feixugues i mal retallades, volums considerables, pàgines infinites, una visió de penombra sempre tan necessària per conservar la fragilitat del passat davant la llum cega del dia i del present, que s’ho menja tot.

  • Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què en milloraries?

Sí, per qüestions professionals com a investigador. Sí, trobo que són accessibles quan saps què hi vas a cercar i coneixes molt bé en quin lloc trobar-ho. No ho són tant, d’accessibles, quan no saps què cerques, i sembla que es fa més difícil acostar-los a qui no investiga però té ganes de saber més coses. Trobo que són utilíssims als acadèmics, als investigadors, però poc pedagògics, ço és, poc oberts a tothom. Pensen en conservar, que és precisament la seva feina, però potser no comparteixen prou amb tothom tot el que atresoren.

  • Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

La meva ciutat és Barcelona i no conec pas tots els seus arxius. Conec millor d’altres arxius de l’estranger on he hagut d’anar-hi a investigar. Si fan difusió dels seus serveis, jo no l’he vista mai, però potser perquè ja fa temps que no m’hi acosto. En vaig ser usuari, especialment, durant els meus anys com a acadèmic a la Universitat de Barcelona.

  • Què creus que aporten els arxius a la societat i què més hi podrien aportar?

Aporten la saviesa del passat, que és la base del present per encarar el futur. La seva tasca és importantíssima, d’una subratllada vàlua cultural que el públic general desconeix. Saber que es conserven joies literàries, històriques i artístiques de primer ordre enorgulleix una cultura, la fa més responsable, més ferma, més conscient de l’alt valor del que produeixen els seus creadors.

  • Saps si hi ha arxivers-gestors de documents treballant en el teu sector/entitat/organisme? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, creus que són necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament del teu sector/entitat/organisme.

En el meu sector hi treballen conservadors molt ben preparats per mantenir en bones condicions pergamins i manuscrits antics, especialment medievals, testimonis de la diversitat cultural de la nostra societat en temps passats. És cabdal que existeixi un cos d’arxivers i conservadors -i fins i tot de restauradors- de pergamins i manuscrits perquè no es perdin les escriptures antigues, les idees i les metàfores dels nostres antics conciutadans. Arxius i biblioteques han de disposar de mitjans per a continuar aquesta bella comesa.

  • Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

L’entorn electrònic ha de poder fer encara més accessible tot el material atresorat als arxius. Ara, des de lluny, podem arribar al fons de totes les lleixes i calaixos, sempre que l’arxiu o biblioteca hagi disposat de recursos per a digitalitzar i publicar al seu web el fons documental que atresora.

  • Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius?

En una ocasió vaig haver de consultar un manuscrit hebreu en un arxiu italià, i feia molts pocs dies que hi havia hagut un intent de robatori d’unes quantes pàgines d’un bell manuscrit il·luminat. Se’m va deixar investigar el manuscrit que jo havia encarregat poder consultar sempre i quan acceptés la vigilància concreta d’un policia al meu costat per vigilar que no furtés cap full. Jo vaig acceptar i, al llarg dels dies vam travar amistat de tantes hores com passàvem junts, jo estudiant i anotant el que em calia per a la meva recerca, i ell vigilant els meus moviments no fos cas estripés alguna pàgina i me la fiqués a la butxaca. Trobo que, tot i la nosa de treballar amb un policia al teu costat, està bé obrir al màxim els ulls per evitar furts i tràfic il·legal d’obres d’art.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *