L’Arxiu des de fora: Manuel Castellet

Manuel Castellet ha estat catedràtic de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (1976-2018), creador i director del Centre de Recerca Matemàtica (1984-2007) i president de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2002). Recentment ha publicat els llibres L’exili de la marededeu de Núria (1936-1941), Mossèn ens han pres la marededéu (el segrest de la marededéu de Núria, 1967-1972) amb R.A. Felip, i La mitra de l’exili.

· Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

El primer que em ve al cap quan penso en un arxiu és un magatzem ple de passadissos i de prestatgeries, amb capses i més capses… que se’m va transformant en un disc dur gegantí ple de carpetes i fitxers i més fitxers…

El primer arxiu que em ve al cap és el del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que a l’any 2005 no existia com a tal, sinó que era només un conjunt de capses grans plenes de documents amb una etiqueta  que descrivia més o menys el contingut i el període. Dos anys després, com a Comissionat per el Patrimoni Documental del CEC, vam contractar l’arxivera Núria Téllez i el 2010 l’arxiu era una realitat, amb tots els requeriments que ha de complir un arxiu homologat.

· Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

A Barcelona, el de l’Institut d’Estudis Catalans, el del Centre Excursionista de Catalunya, el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el de la Universitat Autònoma de Barcelona, el del Centre de Recerca Matemàtica, i, si Sant Cugat del Vallès ho comptem com Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya.

· Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

Sí, en els darrers anys he anat a diversos arxius públics de Catalunya, d’Espanya, de França, de Suïssa i de Ciutat del Vaticà.

Llevat de l’Arxiu Secret Vaticà, els altres han estat fàcilment accessibles, i, sobretot, el personal tècnic (arxiveres i arxivers) d’una professionalitat i una amabilitat excel·lents.

D’alguns d’aquests arxius convindria millorar-ne la digitalització de tots els fons i l’accés a tot el fons per internet. A vegades és imprescindible la visita presencial sense saber ben bé què hi trobaràs.

· Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Els arxius són la veritable història de la humanitat, o d’una institució, entitat o persona. Més que els mateixos historiadors, que, sovint, interpreten el material dels arxius.

Per als que no tenim un grau elevat de pràctica en la consulta de documentació, estaria bé que, a part de la classificació dels documents per fons i subfons, etc., es pogués fer amb facilitat una cerca per noms o per dates a l’estil de Google.

· Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

Ara estic jubilat i des de fa uns pocs anys m’he dedicat ha fer servir el meu cervell (estructurat d’acord amb les matemàtiques) per investigar fets concrets de la història de Catalunya, no necessàriament política, de les darreres dècades. La informació que he obtingut a partir de la documentació custodiada en arxius, ha estat cabdal.

· De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

He treballat durant 40 anys a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor i investigador en matemàtiques i rarament he fet servir els arxius de la UAB. Ara bé, l’any 1984 vaig crear un institut d’investigació, el Centre de Recerca Matemàtica, que vaig dirigir durant 23 anys; en aquest cas, l’arxiu que vam anar creant de mica en mica, es va convertir amb el pas dels anys en una eina imprescindible.

· Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

Si penso en la meva vida professional com a matemàtic, la resposta seria que n’hi ha pocs. Amb una visió més àmplia de la universitat, és evident que n’hi ha, però sovint més enfocats a la vida institucional i administrativa de l’entitat que no pas a un arxiu que reculli la documentació científica dels investigadors.

· Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Disposar de tota la documentació en format electrònic (els pressupostos ho haurien de contemplar), facilitar cerques no només a partir dels elements habituals de classificació (especialment per als no experts) i disposar d’una connexió en xarxa dels diferents arxius (començant pels públics).

· Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Feia mesos que buscava una confirmació fefaent d’un fet que diversos autors donaven com cert, sense cap prova. Ho havia buscat a arxius de França, de Suïssa i del Vaticà sense èxit. Un dia rebo un whatsapp d’un amic que em diu que ha llegit a La Vanguardia que una certa documentació havia arribat recentment a l’Arxiu Municipal de Cambrils. Dos dies després era a aquest arxiu, i entre aquesta nova documentació hi havia allò que jo cercava.