L’Arxiu des de fora: Maria del Carme Roca i Costa

28 Octubre, 2019 - Andrea Regadera López (Tècnica de la Unitat de Gestió Documental del Govern d'Andorra)

Avui entrevistem a l’escriptora Maria Carme Roca i Costa

Maria del Carme Roca i Costa

Maria del Carme Roca i Costa és llicenciada en Història i en Filologia Catalana. Ha pubicat més d’una cinquantena de llibres i està especiaitzada en novel·la històrica. Ha obtingut diversos premis literaris, essent lúltim el Prudenci Bertrana per la Novel·la “El far” (Columna, 2018)

  • Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

Em ve al cap… Informació preuada, ordre, documentació que cal preservar com un tresor, perquè és un llegat per a les futures generacions.

L’arxiu de la Corona d’Aragó, perquè és el primer que vaig conèixer quan estudiava Història a la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu Municipal, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Històric de la Basílica del Pi, Arxiu Diocesà de la Catedral de Barcelona, Arxiu de Ca l’Ardiaca…  Considero que no hi ha prou difusió, caldria que se sabés millor els serveis que ofereixen.

  • Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

Sí, com els que he esmentat abans. Formen part de la meva feina de documentació ja que a banda de novel·la històrica també escric estudis històrics.  De vegades no és fàcil accedir-hi, sobretot si no hi tens pràctica. I depèn de quin, és clar. Recordo quan estudiava història demanaven avals per poder-hi entrar (te’ls facilitaven els professors), fet que s’entén, però que sovint s’allargava poder-hi fer una consulta. Ara, l’accés és més àgil.

  • Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Són la memòria d’un poble, d’una ciutat, de la seva gent.

  • Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

M’aporta rigor, la base necessària per a construir un relat creïble. Si bé cal entendre que, des de sempre, hi ha hagut manipulació històrica i ja és sabut que alguns documents han estat falsificats per raons polítiques. Sóc escriptora, no formo part de cap empresa. Tal vegada, però, allò que pugui argumentar en una novel·la pot esdevenir un punt de partida per un estudi.

  • De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Quan escric novel·la històrica, el grau d’importància que m’aporta un arxiu o una biblioteca és el d’un 50%, contestant la pregunta, un 5, pel fet que en una novel·la, encara que sigui històrica, ha de pesar l’argument. Si escric un estudi històric, aleshores és un 7. El 3 restant correspondria a la redacció ja que el meu objectiu és escriure història de divulgació, que la pugui entendre tothom i la manera de presentar-la, d’escriure-la és molt important. Hi ha estudis i llibres d’història amb documentació molt valuosa, però difícils de llegir.

Tanmateix, voldria destacar el paper de les biblioteques, molt especialment el de la Biblioteca de Catalunya i els seus fons reservats. Molt importants per a mi, són els fons bibliogràfics que tenen els museus (Arqueològic de barcelona, de tarragona, d’Empúries…)

  • Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

Conec arxivers, és clar. Darrerament he tingut el plaer de conèixer en David Moré, arxiver municipal de Tossa. L’aportació que em va oferir sobre els fars va ser molt important i enriquidora quan em documentava per a la meva novel·la “El Far”, que parla del far de Buda.

La feina dels arxivers requereix rigor, constància (cal fer-ne un estudi continuat) i passió. D’altra banda, són aspectes que es precisen en qualsevol feina que es vulgui fer ben feta.

  • Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

Que en facilitin més els continguts, que siguin més assequibles a través de les xarxes.

  • Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Més que anècdota, vivències que m’han deixat empremta: va ser tot un luxe poder accedir a l’arxiu de la biblioteca del monestir de Montserrat, del de Poblet, del de Sant Joan de les Abadesses… La sensació que entres en una altra dimensió, en una altra època. Fascinant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *