L’Arxiu des de fora: Mireia Sopena, editora

31 juliol, 2018 - Andrea Regadera López (Tècnica de la Unitat de Gestió Documental del Govern d'Andorra)

Avui entrevistem Mireia Sopena, editora i historiadora amb més de vint anys d’experiència al sector. És editora d’Edicions de la Universitat de Barcelona. Forma part del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (UAB), el Consell de Redacció de Represura (Universitat d’Alcalá de Henares) i el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (UAB).

  • Què és el primer que et ve al cap quan penses en arxius? Et ve algun nom concret? Per què?

Em venen a la memòria tant els arxius en què he rebut una assistència immillorable com aquells en què he trobat obstacles. Com a exemple del primer, penso en la Biblioteca de Catalunya, en què, per la meva experiència, el personal té una excel·lent disposició i, com a exemple del segon cas, penso en les limitacions d’accés de l’Archivo General de la Administración a Alcalá de Henares, que no sols té un horari d’obertura de sis hores diàries sinó que, per raons de personal, restringeix el nombre de sol·licituds de capses per dia.

  • Quants arxius públics coneixes de la teva ciutat? Creus que fan una bona difusió dels seus serveis?

De la meva ciutat, Barcelona, en dec conèixer una desena. En general, diria que els arxius no difonen prou la varietat dels seus serveis, ni fora del mateix arxiu ni entre els seus usuaris potencials.

  • Has anat mai a un arxiu públic? Creus que són accessibles? Què milloraries?

En conec uns quants del país i de fora. Els darrers anys la comunicació en línia ha facilitat notablement l’accessibilitat de molts fons. En l’apartat de millores, inclouria ampliacions d’horaris (sobretot per als que només obren els matins), un perfil d’arxiver proactiu, digitalització d’inventaris, una bona il·luminació…

  • Què creus que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Els arxius conserven el patrimoni col·lectiu i contribueixen a difondre’l, de manera que són indispensables per recuperar la memòria i construir el futur. Potser podrien informar millor de la seva missió i de les facilitats d’accés que ofereixen.

  • Què creus que pot aportar a la teva professió la documentació custodiada en arxius públics? I a l’inrevés, creus que la documentació de la teva empresa o organisme seria una font interessant de consulta a un arxiu públic?

La documentació que custodien els arxius permet completar les llacunes de la recerca basada, posem per cas, en bibliografia, arxius particulars o fonts orals. D’altra banda, diria que, perquè la documentació d’una empresa tingui interès públic, hi ha d’haver, prèviament, una política ben definida de conservació.

  • De l’1 al 10, quin grau d’importància creus que té la documentació generada per la teva empresa o organisme dins del vostre funcionament del dia a dia? Per què?

Un 8. Fa una pila d’anys es va crear un servidor que permet de conservar l’arxiu editorial, que és el nostre capital econòmic i cultural, i un programa de gestió editorial que preserva les dades administratives i econòmiques més rellevants. Així, doncs, podem afirmar que la importància que històricament s’ha concedit a la conservació és alta.

  • Saps si hi ha arxivers treballant al teu sector/empresa? En cas afirmatiu, en què creus que consisteix la seva feina? En cas negatiu, penses que serien necessaris? Reflexiona sobre la seva importància (o no) dins del funcionament de l’organisme.

A la Universitat de Barcelona, hi ha un arxiu històric sobre l’activitat acadèmica (no sobre la producció editorial). Les editorials no solen tenir arxivers; segons la tipologia editorial (obra de referència, llibre de text, publicacions unitàries…), més aviat necessiten documentalistes gràfics que gestionin la contractació i l’arxiu d’il·lustracions.

  • Quin creus que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

En primer lloc, caldria disposar de recursos perquè els professionals (o becaris tutoritzats per professionals) creïn bases de dades eficients i, en segon lloc, caldria digitalitzar alguns documents, com ja s’ha fet amb algunes publicacions periòdiques (ARCA, Pandora…).

  • Ens podries explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

El fet que tant arxius públics com privats apel·lin al dret a l’honor de personatges de renom per negar l’accés a la seva documentació dificulta la recerca gratuïtament, perquè tot sovint el coneixement que es té de la seva trajectòria és tan estès que aquesta documentació no pot tacar la imatge del personatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *