L’Arxiu és Mani i Festa

L’Arxiu és Mani i Festa ha estat una acció performativa innovadora dins el món dels Arxius Fotogràfics. Fruit de la inusual col·laboració entre un artista visual, una professional de l’arxivística i un bon nombre de ciutadans implicats en la salvaguarda de la memòria familiar. En aquest cas, l’equip d’Arqueologia del Punt de Vista, dirigit per l’arxivera especialitzada en col·leccions fotogràfiques Susanna Muriel, ha buscat la complicitat del creador Albert Gusi.

Després de dos anys de restriccions forçades per la pandèmia i amb unes ganes boges per sortir i fer activitats a l’espai públic, vam rebre l’encàrrec, per part del Departament de Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Sants-Montjuïc per fer una exposició que tanqués el projecte de memòria col·lectiva, iniciat al barri el 2018 sota el nom d’Àlbum Familiar del Barri. Prèviament, amb l’impuls de l’espai de gestió comunitària La Lleialtat Santsenca vaig dirigir durant dues campanyes aquell projecte de memòria compartida, per tal de recopilar aquelles fotografies familiars significatives per la història del barri. És així com vam digitalitzar unes 300 imatges amb la corresponent gravació sonora del seu testimoni. 

No va ser gens fàcil seleccionar 50 fotografies del projecte Àlbum Familiar del Barri per l’acció que ens proposàvem realitzar. Calia posar de manifest el caràcter fresc i viu d’aquest tipus de fotografies. Casaments, comunions, excursions, celebracions familiars, parades al Mercat de Sants, els passejos dels diumenges, les galeries fotogràfiques del barri, la font màgica de Montjuïc, les dones treballadores de Can Batlló, comerços desapareguts, les escoles infantils privades, o les escenes familiars al terrat van ser una mostra d’aquesta narració visual que va caminar pels carrers de Sants.

A partir d’aquest material arxivístic, vam començar a buscar una forma inusual de culminar aquell projecte. És així com vam pensar en l’artista visual Albert Gusi per idear un format novedós. Va proposar una metamorfosi significativa, del paper, habitual en les reproduccions fotogràfiques, passarem a la roba. Les fotografies familiars es converteixen en banderes. Les imatges familiars assolien la potència simbòlica i evocadora d’aquests emblemes de drap. Els petits records fotogràfics -fragments de la nostra història- esdevindrien estendards al vent.

Si les primeres banderes europees tenen símbols heràldics de reis i nobles per tal de definir territoris. En la nostra acció volíem ocupar un nou espai amb les fotografies familiars convertides en banderes, portades pels seus propietaris es convertien en baluard de la conquesta de l’espai públic. La grandària, a vegades importa. Per aquest motiu les banderes havien de ser de grans dimensions (80x120cms) per tal que es posin a caminar, com en un bosc escocès. És així com va ser concebut L’Arxiu és Mani i Festa. Un gest col·lectiu i poderós, la transfiguració de les fotografies familiars en banderes. Els records onejaran de nou, molts d’ells encara gronxats pels seus custodis, aquelles persones que han preservat els àlbums familiars i n’han cedit una petita part al projecte.

I perquè aquesta conquesta? Calia escenificar com aquestes imatges, que van sortir d’una crida ciutadana i dins un projecte de memòria col·lectiva, en un espai de gestió comunitària al barri de Sants, com La Lleialtat Santsenca s’incorporaran al repositori digital de l’Arxiu Municipal de Barcelona, dins l’Arxiu del Districte de Sants-Montjuïc. Una integració que hem iniciat, amb el personal de l’arxiu, seguint el protocol de les donacions digitals amb les primeres 100 imatges, i que la institució continuarà. 

L’elecció del dia per fer aquesta acció no havia de ser casual. El dissabte 28 de maig se celebrava la 21a edició de FirEntitats, la mostra associativa de les entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, amb un munt d’activitats i un públic que ens assegurava l’èxit de l’acció. Sants3Ràdio ens va ajudar a escalfar motors amb una entrevista uns dies abans, per tal de promocionar l’acció. I els periodistes de TV3 es va posar en contacte amb nosaltres per tal d’acompanyar-nos en aquesta reivindicació i realitzar un magnífic reportatge.   

L’acció que vam realitzar aquell dissabte va convertir-se en una revolta dels records. Com arxivera dirigint el projecte, conscient de la importància i transcendència del testimoni en primera persona, vaig pensar que ningú millor que els mateixos protagonistes per parlar de les seves imatges. Per aquest motiu vaig contactar amb les 50 famílies escollides per explicar l’acció i buscar la seva implicació. Però tal com passa amb la química emocional que transporten les fotografies familiars, molts dels participants, van implicar a altres parents que es van sumar a l’acció en aquest passeig dels avantpassats. Per molts dels assistents va ser una acció terapèutica. Van caminar al costat dels retrats dels avis, els pares, o fins i tot d’ells mateixos quan eren uns nens el dia de la seva Primera comunió. Van marxar pels mateixos carrers del barri que retrataven les imatges. Van pujar les escales de l’església de Santa Maria de Sants, on feia més de 40 anys, uns nuvis les baixaven el dia del casament tal com capta una de les fotografies convertida en bandera. Van parlar amb els vianants curiosos sobre les mateixes fotografies. Compartir el mateix testimoni amb la bandera hissada, per damunt de qualsevol caparró, no tan sols constitueix una forma de fer visible la història familiar, sinó que interpel·la els passejants amb la mirada i la paraula.

Aquell dia, les fotografies familiars van sortir al carrer. Van viatjar de les cases dels familiars fins a l’edifici que acull l’Arxiu Municipal del Districte de Sants Montjuïc, per tal de reivindicar una memòria que lluita contra l’oblit. El custodis abanderats van fer ús de l’espai públic en una nova forma de relacionar-se amb les fotografies familiars.

L’arxiu és Mani i Festa és una inusitada col·laboració entre la creació i l’arxivística, amb la complicitat de la Societat i una institució arxivística pública. Junts vam crear un nou espai pel pensament i la reflexió al voltant de la imatge familiar, relegada durant molt temps a l’esfera domèstica. Reivindicar el seu espai ha estat una forma novedosa de manifestar-se, reivindicar-se, visibilitzar-se i sobretot, celebrar la seva presència en l’espai públic. Ha estat la primera Mani i Festa d’un arxiu fotogràfic, però estem segurs que no serà l’única. Les banderes van conquistar també el territori del record, aquell espai en la memòria de tots els participants en el que recordaran el dia que es van manifestar pels carrers amb els seus retrats.