Les nostres dades són el nostre autèntic patrimoni

24 Abril, 2020 - Aniol Maria Vallès, arxiver i membre del Grup de Treball sobre Transparència i Dades Obertes, de l'AAC-GD.

Ens agradi o no, el futur més pròxim és que el tractament de les dades personals de la població o del medi ambient sigui cada dia encara més massiu, qui sap si preveient millor les pròximes pandèmies.

Photo by Adli Wahid on Unsplash

Aquests dies de confinament l’Associació d’Arxivers – Gestors de documents de Catalunya ha promogut la campanya #arxivemlacovid19 que està animant a ser proactius des dels arxius en la captació de documentació rellevant sobre el que està comportant la pandèmia del coronavirus. La Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) promou #arxiusacasa on enllaça tot de visites virtuals als arxius comarcals del país. I el Consell Internacional d’Arxius ha promogut #ArxiusAccessibles que promou la visibilitat dels arxius arreu del món generant un mapa de la seva geolocalització. Però també hauríem de parlar del que podem aportar des de la nostra experiència en el tractament de les dades obertes sobre com s’està fent front al coronavirus.

L’advocat Gonzalo Boye va publicar un article el passat 10 d’abril en el qual alertava de les cauteles que s’havien de tenir amb el tractament de les dades personals i com la urgència sanitària no podia servir per desatendre les garanties legals i de privacitat de la ciutadania. “Les dades, les nostres dades, són el nostre autèntic patrimoni” afirmaria Boye. Que ben bé ens podria portar a tot el debat entorn de l’explotació d’aquestes dades, la infoesfera, el capitalisme de vigilància, i a si les nostres dades són el nostre capital. Gonzalo Boye acabava l’article proposant no arribar a l’extrem d’haver de “decidir entre seguretat mèdica o drets i llibertats”. Com veiem un debat que podríem tenir perfectament en unes jornades i congressos del sector arxivístic.

És en aquesta voràgine informativa sobre el tractament de les dades personals privades, que han sorgit també propostes de desconfinament basades en una mena de blockchain d’intercanvi de diagnòstics entre la ciutadania com per exemple el de Decentralized Privacy-Preserving Proximity Tracing que veurem com s’acaben duent a terme. És en projectes d’aquests on també hi hauríem de dir la nostra, avaluant els riscos i les possibilitats d’aquest nou sistema d’identificació i difusió d’alarmes sanitàries. Hem tingut plantejaments blockchain en l’àmbit europeu i la seguretat legal, sobretot a partir del reglament mercantil eIDAS, però aquests també es desenvoluparan en l’àmbit mèdic i qui sap si posant a prova el que ens marca el Reglament General de Protecció de Dades europeu.

Que el tractament massiu de les dades s’ha expandit i ha explosionat més especialment durant aquesta pandèmia és més que evident. També que en aquesta expansió ha fet més visibles les “costures” d’un sistema de gestió de la informació que no pot d’estar mancat del rigor i la sistematització de les fonts primàries d’informació, per tal que diverses administracions no donin dades contradictòries. Allò que anàvem alertant que s’incomplia en Transparència i Gestió Documental, ara tenim l’oportunitat d’incidir-hi i fer valer el nostre diagnòstic i previsió, i alhora servir de cura i reparació per pròximes onades pandèmiques.

Haurem d’aportar el que coneixem internament de l’administració, per valorar si s’ha informat prou àmpliament i en detall sobre diagnòstics i defuncions a través de tots els canals governamentals i periodístics. De la campanya d’intoxicació política ja en parlarem un altre dia. Però de la celeritat en publicar datasets i la seva utilitat n’hauríem de tenir un bon debat abans que ens agafi una nova onada que ens posi en confinament extrem una vegada més. Ha sigut exigent i esgotadora la feina de mediació perquè s’entengués les demandes d’una part i les possibilitats de l’altra, per això és important fer-ne una valoració i no repetir possibles errades.

Photo by Dimitri Karastelev on Unsplash

No tot ha sigut negatiu, també hem après a comunicar-nos encara millor amb tot el món científic del tractament de dades. Connectant el que s’anava publicant de forma precipitada als portals de dades obertes amb el que realment necessitava el personal científic i periodístic de les dades. Una tasca que ens manté oberta la finestra d’oportunitat en un camp fins ara eminentment d’enginyeria informàtica, i que ha pogut comprovar com professionals d’altres àmbits també hi tenen a dir i pot aportar fonaments quant a l’obtenció, tractament i preservació de les dades obertes.

En el meu cas no només he pogut conèixer la gent d’#esCOVID19data i respondre’ls dubtes sobre dades obertes que s’anessin publicant, sinó que he pogut anar veient quins mètodes havien hagut de recórrer quan no disposaven d’aquestes dades i per tant saber on hem de millorar. Esperant que per la pròxima oportunitat tinguem elaborat un índex bàsic de quines dades obertes són especialment necessàries i com s’haurien de publicar.

Perquè ens agradi o no, el futur més pròxim és que el tractament de les dades personals de la població o del medi ambient sigui cada dia encara més massiu, qui sap si preveient millor les pròximes pandèmies, tal com ja s’està preveient el risc de desastres naturals. Prediccions que per exemple han sigut un dels temes que es van tractar al MOOC de Copernicus aquesta setmana passada, amb mapes de risc que estaven ajudant a calcular pòlisses d’assegurances o planificar collites en territoris de difícil treball de l’agricultura. Però aquest és un altre tema també que en podem parlar més endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *