Lligall 47, arxius i canvi climàtic

Ja tenim aquí novament la revista Lligall, centrada en aquesta ocasió en la incidència que el canvi climàtic pot tenir, i en bona part ja té, en el món dels arxius.

D’acord amb el darrer informe sobre l’estat del clima a Europa de la Comissió Europea,¹ els tres anys més càlids de la història d’Europa s’han registrat entre els darrers quatre anys. Durant l’any 2023 es van registrar contrastos extrems en els patrons de temperatura i humitat; moltes regions d’Europa van experimentar onades de calor, mentre que altres van patir grans inundacions. Un terç de la xarxa fluvial europea va veure que els cabals dels rius van superar el llindar d’inundació alt, i un 16% van superar el llindar d’inundació sever.

Com tots sabem, els documents d’arxiu constitueixen un material altament sensible als canvis en les condicions ambientals, com també una víctima irrecuperable dels desastres naturals. La situació d’emergència climàtica que viu el món en general, i Europa en particular, porta a l’extrem perquè els riscos als quals s’enfronta la preservació dels documents d’arxiu.

La documentació electrònica no està, tanmateix, exempta d’aquests riscos. L’alt consum energètic dels centres de processament de dades, tant pel que fa a la climatització com al cost computacional, planteja un repte majúscul en un escenari de desplegament lent i costós de les energies renovables, repte que s’agreuja amb l’emergència de noves tecnologies (com blockchain o la intel·ligència artificial) que multipliquen per molt el cost energètic del processament d’informació.

És per aquest motiu que hem volgut dedicar aquest número de Lligall, el 47, a la relació entre el canvi climàtic i els arxius, analitzant quin impacte poden tenir els efectes del canvi sobre els documents d’arxiu, i quines mesures s’estan prenent per mitigar aquests efectes i garantir la sostenibilitat de les accions de preservació.

Així doncs, dediquem el dossier central a l’anàlisi de l’impacte del canvi climàtic i les mesures adoptades. En primer lloc, presentem l’article “El sector arxiver davant el declivi energètic i els impactes climàtics” a càrrec de l’Antonio Aretxabala, geòleg, on ens introdueix en les enormes necessitats de materials minerals i, sobretot, d’energia que la societat digital demana, i ens aproxima a realitats impactants, com el fet que l’any 2030 el 20% del consum elèctric mundial serà conseqüència del funcionament dels centres de processament de dades.

A continuació, dues iniciatives de recerca ens apropen a un major coneixement de la problemàtica anterior. En primer lloc, l’article que pren per títol “Dades obertes i medi ambient, del debat a les necessitats” on Borja Colón de Carvajal, Magda Lorente, Julián Moyano i Vicente Rubio ens exposen els resultats del “II Encuentro Nacional de Datos Abiertos”, posant en relleu el valor de les dades obertes sobre medi ambient com a element clau per a l’anàlisi del canvi climàtic i el desenvolupament de mesures paliatives. I, en segon lloc, l’equip de recerca format per Claudio Ogass, Francisco González, Mabel Tapia, Oscar Zamora i José Saldías ens presenten l’article “Canvi climàtic i arxius a Amèrica Llatina: diagnòstics d’adaptació institucional, recomanacions sostenibles i propostes per avaluar riscos”, on exposen una metodologia per a l’avaluació de riscos del canvi climàtic per als arxius, desenvolupada en el marc del projecte “Mapping and Researching Climate Change to protect Archives”, amb finançament del PCOM-ICA, el qual pretenia avaluar les conseqüències del canvi climàtic sobre els arxius nacionals de l’Amèrica Llatina.

Els dos articles que tanquen el dossier central ens apropen a l’impacte que sobre la sostenibilitat i els arxius que tindrà el creixement exponencial de l’ús de la intel·ligència artificial. En el primer, titulat “El repte arxivístic i el compliment sostenible en un entorn cibersegur i dominat per la IA”, Pepita Raventós i Miquel Ángel Amutio reflexionen sobre l’impacte sobre l’arxivística del que alguns autors han anomenat el “diluvi de dades”, mentre que en el segon, “Avaluació de maduresa per a la valoració en l’era de la IA: matriu i mètodes d’aplicació. Resultats preliminars”, Basma Makhlouf ens presenta els resultats preliminars del model de maduresa que proposa per mesurar l’impacte de la intel·ligència artificial sobre l’avaluació documental.

En l’apartat d’experiències, Enric Cobo i Driel Moreno, a “Impacte del canvi climàtic en la conservació dels documents: aproximació a l’evolució de les condicions de temperatura i humitat en els dipòsits d’arxiu i primeres mesures”, ens presenten els resultats de l’estudi pioner portat a terme per la Subdirecció General d’Arxius sobre l’impacte del canvi climàtic en la conservació dels documents, especialment pel que fa a les condicions de temperatura i humitat relativa en els dipòsits d’arxiu, utilitzant dades de la Xarxa d’Arxius Comarcals, i en el qual proposen un primer paquet de possibles mesures per mitigar els efectes d’aquest impacte.

Finalment, i ja a banda del tema central, dos articles més completen aquest Lligall. En primer lloc, de la mà d’Alan Capellades i Sergi Sorribas, “Cens d’arxius de Catalunya: una nova metodologia basada en dades obertes”, ens endinsem en la metodologia basada en dades obertes que el Departament de Cultura ha desenvolupat i utilitzat per a l’actualització del cens d’arxius de Catalunya. I, ja en l’apartat dels treballs de Màster, en Rubèn Fernández a “Arxius comunitaris: desconstruint i reconstruint la terminologia i l’ètica arxivístiques”, reflexiona sobre el qüestionat concepte d’arxiu comunitari, a partir del treball de recerca portat a terme sobre els arxius esperantistes.

• Us presentem el LLIGALL 47 dedicat al ‘Canvi climàtic i arxius sostenibles’

Des del Consell de redacció de Lligall esperem que aquest número ens ajudi a posar els arxius dins el mapa de la preocupació social per la sostenibilitat i pels efectes del canvi climàtic, i ens proporcioni elements per la reflexió per continuar construint els arxius del futur.

Bona i sostenible lectura!

1 Copernicus Climate Change Service (C3S). (2024). European State of the Climate 2023. Copernicus Climate Change Service (C3S). https://doi.org/10.24381/BS9V-8C66