Per la recuperació dels arxius musicals. Les entitats corals: primera recerca i futura jornada

Quina ha estat la trajectòria del cant coral a Catalunya ens els últims cinquanta anys? Quins cors han sorgit, quin repertori han cantat, quina repercussió nacional i internacional han obtingut, i quin paper juguen en l’activitat musical de Catalunya? 

Revisant la bibliografia sobre aquest tema, ens adonem que si bé algunes corals o orfeons han escrit la seva pròpia trajectòria històrica, no podem dir que s’hagi fet cap estudi sobre la història coral a Catalunya en els últims 50 anys, amb això recordem el llibre de Pere Artís, El Cant coral a Catalunya (1891-1979), i ens adonem com han passat les dècades i no s’ha escrit res més a nivell general. Per a què això sigui possible, només es pot fer mitjançant la consulta  als arxius de les entitats corals, com a  font imprescindible que testimonia i dona fe de tota la seva activitat, sense el llegat documental d’aquestes entitats,  la història del moviment coral català s’extingeix poc a poc, roman oblidat o fins i tot perdut; per sort a vegades, està ingressat en algun arxiu comarcal o al nacional, però tant sols es pot recuperar una petita part de la història de l’activitat coral catalana.

El cas de l’Orfeó Català és un cas excepcional a Catalunya, el seu arxiu és accessible a tothom, a més vol esdevenir referent per a la resta d’entitats musicals sobre la necessitat de preservar els seus fons i fer-los accessibles pel seu estudi, o si més no, mantenir-ne un tractament bàsic, per ingressar-los més endavant a entitats dedicades a la preservació de patrimoni musical. És aquí, on des del CEDOC vam iniciar a finals del 2019 un projecte amb la voluntat de saber quin és l’estat actual dels arxius corals a Catalunya, i després d’haver fet un diagnosi, poder dedicar  unes jornades bianuals a la preservació i tractament del patrimoni musical de Catalunya posant èmfasi durant aquesta primera jornada als arxius de les entitats corals i la seva preservació, i de retruc també, al patrimoni musical de Catalunya que tanta falta ens fa donar-lo a conèixer i recuperar. 

Amb la pandèmia de la Covid-19 i la delicada situació que pateix i ha patit el Centre de Documentació de l’Orfeó Català aquests darrers mesos, el projecte roman aturat, però no tancat. Per això, a través d’aquest breu article volem fer-vos partícips dels resultats de les 68 enquestes que vam poder recollir de les diferents entitats corals que van respondre. Els resultats i les dades obtingudes a partir d’aquest primer estudi de l’estat actual del arxius de les entitats corals de Catalunya, ens permet tenir una primera fotografia de la realitat del país en aquest àmbit. 

La mostra va ser  efectuada mitjançant una enquesta-formulari que es va fer arribar a les entitats corals a través de correu electrònic, o bé també a través de consultes telefòniques i visites presencials. 

La mostra d’enquestats respon també a la totalitat del territori, obtenint resposta de corals i orfeons de les quatre demarcacions i d’una gran quantitat de comarques, així com també, destaquem la resposta tant d’entitats centenàries amb una trajectòria consolidada, com de petites entitats amb una data de creació relativament recent. Per posar alguns exemples, en aquesta mostra hi ha entitats com l’Orfeó Tortosí, l’Orfeó Vigatà, l’Orfeó Catalònia de Cornellà de Llobregat, l’Orfeó de Tremp, l’Orfeó La Lira de Sant Andreu, la Coral Veus de l’Estany (Banyoles), la Coral Mixta d’Igualada, el Cor Euricide, l’Escolania de Montserrat o la Federació de Cors de Clavé. 

Amb la voluntat de poder seguir més endavant amb aquest estudi us presentem alguns dels resultats i les seves conclusions: 

Cronologia dels fons

Pel que fa al llegat documental que custodien aquestes entitats i per tant l’estat de conservació de la documentació que roman als seus arxius, va lligada sovint a la cronologia de la documentació en qüestió. Ens hem adonat que moltes de les entitats centenàries conserven poca documentació dels seus primers anys d’activitat, degut en alguns casos per esdeveniments dramàtics com la guerra civil o per manca de consciència patrimonial o falta de recursos en altres casos. Si ens fixem amb les dades obtingudes en el còmput global de les entitats enquestades, veiem que els 70% de la documentació conservada correspon a documents generats els últims 60 anys, dit d’una altra manera, només el 30% de la documentació que custodien aquestes entitats es anterior a 1960:

Volum dels fons i tipologies documentals

Pel que fa al volum de la documentació conservada per aquestes entitats, la resposta ha estat en molts casos aproximada, ja que sovint les mateixes entitats no són conscients o desconeixen el volum total de la documentació que poden arribar a custodiar i per manca i absència de qualsevol tractament dels seus fons. 

No obstant, aquelles corals i orfeons que han respost a la pregunta de quants metres lineals de documentació conserven coincideixen majoritàriament en un volum similar que es mou entre els 10 i 20 ml. Alguna entitat, sobretot amb una trajectòria més consolidada, com la Federació de Cors de Clavé, custodien uns 800 ml. una quantitat més que notable. 

Cal remarcar que la tipologia documental més ben tractada i conservada és la de les partitures, i per tant, amb un coneixement més detallat del volum que ocupen en els seus fons.

Sobre la tipologia documental que poden trobar en aquests fons d’arxiu destaquem la varietat i suports documentals que podem trobar-hi. Com es pot comprovar en aquest gràfic, més de la meitat de les entitats enquestades han afirmat tenir totes les tipologies documentals que hem determinat que poden ser objecte de tractament en aquest tipus d’arxiu, això ens indica que en matèria d’arxiu es té consciència de guardar no només partitures si no també tota aquella documentació derivada de la seva l’activitat, ja siguin fotografies, programes, premsa o arxius sonors o audiovisuals.

Una de les qüestions que vàrem preguntar també a aquestes entitats, és si existia la figura d’un arxiver o tenien algun responsable que es fes càrrec de la documentació d’aquestes entitats. La resposta ha estat més positiva del que ens pensàvem en el sentit de que com a mínim en la majoria de casos hi ha algú que en té cura o hi dedica un mínim de recursos en la conservació i custodia de la documentació de l’entitat. 

En aquest estudi han sortit a la llum altres elements o característiques destacables. Per exemple, en els espais on custodien la documentació hi trobem que també guarden objectes físics relacionats amb la seva activitat musical i que completen la història de les pròpies entitats com ho són els estàndards i senyeres centenàries, instruments antics, o trofeus i premis obtinguts en certàmens.

Com a conclusions finals que hem pogut extraure d’aquesta mostra sobre l’estat actual dels arxius de les entitats corals de Catalunya, destaquem:

En primer lloc, la falta de recursos i el desconeixement professional del tractament dels fons documentals que custodien és un fet. La majoria d’aquestes entitats, malgrat tenir a alguna persona encarregada de l’arxiu, no disposen dels elements bàsics que garanteixin la preservació de la seva documentació a llarg termini.

En segon lloc, malgrat que en alguns casos alguns arxius han signat acords de col·laboració amb arxius municipals o comarcals per a garantir un tractament professional dels seus fons, així com el seu accés i la conservació en unes condicions òptimes, en la seva majoria, aquest fet no es dona, i ens hem trobat entitats centenàries que malgrat conservar documents d’arxiu des dels seus inicis i sense possibilitat de realitzar-hi cap tractament professional, no han valorat la possibilitat de transferir els seus fons en forma de dipòsit a entitats d’arxiu professionals per tal de garantir-ne el seu tractament i preservació. Aquesta és una realitat que creiem caldria emfatitzar per tal d’informar als responsables dels arxius d’aquestes entitats sobre aquesta possibilitat.

En tercer lloc, i com a fruit de les converses obtingudes amb varies entitats corals, cal considerar el desconeixement i la desorientació que tenen alhora de tractar la documentació electrònica que generen, amb poca consciència pel que fa la vulnerabilitat de la preservació a llarg termini de la documentació en aquest suport. Malgrat els pocs recursos, també cal valorar com algunes entitats mitjançant el seu web han iniciat projectes de difusió dels seus fons amb la digitalització sovint de documents fundacionals o de la seva pròpia activitat coral per a reflectir la seva història.

I per últim i quart lloc, la variabilitat de tipologies documentals que disposen cadascun d’aquests arxius, i també de materials especials ja siguin: partitures,  fotografia, enregistraments sonors i audiovisuals o bé altra documentació electrònica, fan indispensable que des d’una entitat professional com el CEDOC o altres institucions relacionades amb el món de la documentació i l’arxivística i amb coneixements musicals, es facin responsables de guiar als encarregats de molts d’aquests arxius, per tal de donar unes pautes bàsiques de tractament dels seus fons. Només així es podrà garantir la preservació a llarg termini de molts d’aquests arxius, per tal que aquests puguin constituir més endavant la llavor de la nostra història coral, i que per tant permetin conèixer i construir la història del moviment coral a Catalunya.