Publicat un nou exemplar de Lligall

22 juny, 2020 - Gerard Mercadé Pié, director de Lligall i Elisenda Cristià Balsells, coordinadora de Lligall i vocal de Publicacions de l’AAC

El número 43, que presenta un nou disseny i il·lustracions personalitzades, conté un dossier central titulat «L’arxiu social: de servei a comunitat», amb algunes de les ponències del darrer Congrés d’Arxivística de Catalunya

Presentació i nou disseny al Lligall 43

Benvolguts socis/sòcies. És un plaer saludar-vos en motiu de la publicació d’un nou Lligall. Ens hauria agradat que aquesta circumstància s’hagués produït en el marc de la Jornada d’Estudi i Debat (JED), que és quan teníem previst fer-vos entrega del Lligall 43 presencialment, però les circumstàncies excepcionals que ens han tocat viure aquest any 2020 no han permès que fos així. 

En aquesta ocasió, us presentem el número 43 de la revista i, per tant, podem constatar que la publicació ja té un important recorregut a les espatlles, però —i molt més important encara— segueix fixant la mirada en el futur i en quina serà l’evolució de la nostra professió, per tal d’oferir noves perspectives personals i professionals als associats de l’AAC, i al col·lectiu d’arxivers i gestors de documents, a escala més general. No cal dir que estem immersos en un món que canvia a una velocitat vertiginosa, circumstància que no deixa cap professió al marge, i menys encara la dels arxivers i gestors de documents, però Lligall —i això és mèrit de tots els directors i coordinadors que ens han precedit— ha sabut abordar els grans debats professionals que se’ns han plantejat, tal com podreu veure al dossier central d’aquest número, titulat «L’arxiu social: de servei a comunitat». Deixeu-nos, tanmateix, fer un agraïment especial a la Teresa Cardellach, anterior directora, per la magnífica feina que ha fet al capdavant de la publicació i per seguir participant, i sumant coneixement, al Consell de Redacció de la publicació.

Com podreu comprovar el disseny és una de les novetats que us presentem en aquest exemplar. La publicació segueix la mateixa línia d’abans, però hi hem volgut afegir detalls més personalitzats, especialment pel que fa als encapçalaments de les seccions i la portada. Veureu que no hem optat pel recurs habitual d’utilitzar fotografies que formen part de bancs d’imatges i hem decidit treballar amb una empresa de disseny que compta amb un il·lustrador, circumstància que dona un toc personal a l’encapçalament de les seccions i a la portada, i que els vincula amb els continguts de les seccions. Esperem que la nova proposta us agradi!.

Els continguts del nou número

Un cop feta aquesta breu introducció, passem ja a parlar-vos dels articles que podreu llegir al Lligall 43. La publicació s’obre amb el dossier central, format per quatre articles, que porta per títol «L’arxiu social: de servei a comunitat». Els textos destaquen la importància de que la ciutadania prengui consciència col·lectiva per documentar fenòmens que es produeixen actualment al nostre entorn, però sobretot posa de relleu com la correcta gestió d’aquesta informació pot servir com a contrapoder enfront de la deriva autoritària dels grans poders dels nostres dies, ja siguin estatals, econòmics o socials. 

Obre el dossier un article de Vicenç Ruiz, titulat «L’arxiu com a eina de contrapoder ciutadà», en el qual l’autor ens presenta el dossier dedicat a l’arxiu social, on trobem recollides algunes de les ponències de l’últim Congrés d’Arxivística de Catalunya. Per fer-ho, contextualitza aquestes aportacions dins un marc d’anàlisi més general i exposa algunes de les vies de transformació des d’una arxivística institucional cap a una de participativa i social mitjançant tres eixos funcionals: govern obert, rendició de comptes històrica i memòria plural del present. 

Seguidament trobareu un article d’Ed Summers, que pren com a base la seva intervenció al passat Congrés d’Arxivística de Catalunya, a Sant Feliu de Guíxols. Ed Summers està vinculat al Maryland Institute for Technology in the Humanities i ha centrat la seva recerca en la captura, preservació, explotació i representació de la web social, especialment de Twitter. Ha capitanejat iniciatives com Documenting the Nowmitjançant la qual, entre altres projectes, s’ha donat suport al col·lectiu d’arxivers catalans a l’hora de capturar els tuits relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. A l’article ens parla, a grans trets, del repte que suposa la captura de la informació generada a les plataformes socials, però també reflexiona sobre el consens necessari, avui encara no resolt, que cal establir per capturar i, especialment, reutilitzar aquesta informació.

A continuació trobareu un article de Jordi Padilla Delgado, titulat «Dades obertes i fotografia. Problemàtica general i possibilitats de difusió de col·leccions patrimonials». Es tracta d’un interessant text en què l’autor, a més d’explicar-nos el context general del desplegament de les polítiques de govern obert, transparència i dades obertes, planteja una revisió del significat i els principis del moviment open data, amb una menció especial a la presència de la imatge digital com a element susceptible de ser difós en format de dades obertes. 

El darrer text del dossier va a càrrec de José Luis Martínez-Alonso Camps, Jordi Vilamala Salvans i Anna Bel Cañabate Martínez, de la Diputació de Barcelona, i es titula «Trobant la sortida del laberint. El fons de la Casa de Maternitat de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona». En aquest article, el mite clàssic d’Ariadna i el minotaure és una metàfora de partida per explicar la metodologia de cerca de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona en relació als nadons robats. Una metodologia que, expedient a expedient, permet enllaçar les dades dels bebès amb les de la seva mare biològica. A més, l’article serveix per demostrar l’abast cívic i reparador que poden tenir els centres d’arxiu.

Seguidament, trobareu la secció de l’entrevista, en la qual Vicenç Ruiz, vocal de recerca de l’AAC-GD, entrevista un dels ponents internacionals que van participar al darrer Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya: Richard Rogers. Rogers és professor de la Universitat d’Amsterdam i impulsor de la Digital Methods InitiativeHa treballat en la confecció d’eines que permeten capturar, analitzar i visualitzar dades d’internet, a més d’emetre dictàmens per valorar-ne la fiabilitat, circumstància que esdevé fonamental en els nostres dies, en què les fake news, o les mitges veritats, inunden els canals a través dels quals ens informem.

A continuació trobareu la secció «Experiències», en què Enric Cobo publica l’article «El cens de fotografia de Catalunya: orígens, metodologia i resultats a les comarques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre». En aquest text s’explica l’origen i les tasques dutes a terme en el marc del Cens de Fotografia de Catalunya, a més de posar de relleu que és un instrument estratègic per identificar el patrimoni fotogràfic amb exhaustivitat i, alhora, un projecte essencial perquè les administracions adoptin polítiques i accions per protegir i donar valor a la fotografia en el conjunt de Catalunya. 

Continuant la lectura de Lligall 43, trobareu la secció d’«Història arxivística», en la qual Maria Jesús Llavero, Jordi Torner i Rosa M. Vila, vinculats a centres de la Xarxa d’Arxius Comarcals, publiquen «La documentació dels registres civils i el paper dels arxius comarcals». Es tracta d’un article que explica la situació dels registres civils i que planteja reptes, tant amb relació a la documentació històrica com futura, especialment pel que fa als canvis legislatius introduïts per la Llei 20/2011, de 21 de juliol.

Finalment, per concloure el Lligall 43, trobareu la secció de «Treballs de Màster», formada en aquesta ocasió per un parell de contribucions. 

El text que obre la secció va a càrrec de Sergio Nanín Martínez, que publica l’article «De polítiques i biaixos: l’adquisició de fons personals en arxius públics (2000-2018)», que està dedicat a l’anàlisi de l’ingrés de fons personals a tres centres públics d’arxiu catalans (l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i l’Arxiu Municipal de Barcelona), per tal d’analitzar el nivell de representativitat dels ingressos en el context d’una societat que pretén ser plural i representativa. 

I, per concloure el número, publiquem un article de Francina Navarro Bastidas titulat «El document efímer polític: de la pancarta al tuit», on l’autora traça una evolució dels documents efímers, que a l’origen estaven vinculats a documents impresos, però que avui dia han variat completament i, per tant, cal ampliar-ne els límits d’estudi, ja que el seu enfocament acadèmic és força recent.

Com accedir a la publicació i a la col·lecció complerta de Lligall

Benvolguts associats i associades, aquest és el menú que us hem preparat per al Lligall 43Esperem que sigui del vostre gust i que la lectura us resulti enriquidora. Però, abans de concloure aquest text, volem agrair la magnífica feina duta a terme per totes les parts que l’han fet possible, des dels autors i membres del Consell de Redacció fins a les administracions i empreses que li han donat suport.

Ara només ens resta encoratjar-vos a llegir el Lligall 43que com a socis de l’AAC podeu consultar íntegrament a la part privada de la web de l’AAC, però també us volem informar de que, en cas de que no en sigueu, disposeu de tres articles en obert, els de Vicenç Ruiz https://arxivers.com/wp-content/uploads/2020/06/2.1_Dossier_VRuiz.pdf, Ed Summers https://arxivers.com/wp-content/uploads/2020/06/2.2_Dossier_ESummers.pdf i l’entrevista a Richard Rogers https://arxivers.com/wp-content/uploads/2020/06/3_Entrevista_Richard-Rogers.pdf, que esperem que contribueixin a generar un debat professional sobre els nous reptes de l’arxivística dels nostres dies, entre els quals, sense cap mena de dubte, té un paper cabdal el necessari canvi de paradigma des d’una arxivística institucional cap a una de més social i participativa

Per concloure, us informem de que la publicació del Lligall 43 a la pàgina web de l’AAC coincideix amb la posada a disposició del públic de l’anterior número al repositori de publicacions obertes RACÓ, on podeu consultar en obert tots els números anteriors.

Bona lectura a tots/es!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *