Semiòtica i identitat a l’Arxiu: tradició vs. modernitat

Coral Cuadrada,¹ directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà

… Càndid rampell,

m’exalta el nou i m’enamora el vell.

J.V. Foix, 1947²

L’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB), com és prou conegut, organitza anualment un Simposi relacionat amb els fons que custodia.³ El primer, Ramon Llull i la Mediterrània del seu temps, se celebrà el 2018, fent-nos ressò i continuació de l’Any Llull. El segon, el 2019, fou el sobre Els Arxius Patrimonials a Catalunya. Després de l’entreacte forçós de la COVID, el tercer, El capbreu dels castells de Vilassar i Burriac: Arxius i Humanitats Digitals, tingué lloc el proppassat octubre de 2022. Per la propera tardor estem preparant el d’enguany, Semiòtica a l’Arxiu: tradició vs modernitat,⁴ que ara us presento.

Els Arxius nobiliaris són l’expressió de la història i la memòria d’una família noble. Família extensa, en el seu sentit més ampli, que inclou tant generacions vives com els avantpassats –el llinatge– i amb un fort arrelament territorial. En els seus arxius han quedat reflectides les activitats personals i públiques dels seus membres, l’administració del seu patrimoni i l’exercici de les seves prerrogatives senyorials i jurisdiccionals. Josep Fernández Trabal⁵ distingeix entre Arxius Patrimonials i Arxius senyorials. Els senyorials estan produïts generalment per un llinatge de la noblesa, i contenen els títols jurídics d’un patrimoni senyorial –d’arrel feudal, els més antics, d’arrel mercantil o per privilegi reial els altres–, la seva transmissió i la seva administració. Quan es refereix als patrimonials, que assimila als de les cases pairals, diu:

… els arxius patrimonials testimonien que el nostre és un país d’arrels multiseculars i que els seus habitants han transmès la identitat, la memòria i la tradició de pares a fills a través de moltes generacions. Pel que fa a la seva part escrita, aquesta memòria s’ha conservat en els arxius i biblioteques [de les cases pairals].⁶

Si substituïm «cases pairals» per palaus o castells la definició és completament aplicable als Arxius nobiliaris. No és sobre aquest aspecte del qual vull parlar, sinó de la transmissió de la identitat, la memòria i la tradició, però no pas referint-me a «la seva part escrita» sinó a la seva part semiòtica, un element axial de la identitat aristocràtica. La tradició heràldica és mostra de la importància de la semiòtica en la mentalitat dels magnats. Una semiòtica que és comunicació, ús, producció, transmissió i interpretació dels signes i de la seva significació. És sobre els signes del que tractarà el proper Simposi, dels signes de la noblesa que generen identitat, car penso que quan ens referim als arxius immediatament imaginem «la seva part escrita», els documents, siguin en suport de pergamí o en paper, unitats simples o compostes, més no ens venen d’antuvi al cap els signes identitaris.

A la NODAC, quan es refereix als elements de descripció, la D8 Regla de l’apartat 4.3 Llengües i escriptures dels documents de l’Àrea de condicions d’accés d’ús de la NODAC, considera «aconsellable d’esmentar, també, els signes, símbols i altres grafies especials que apareixen en els textos documentals a fi d’aclarir-ne el significat»; la D8a exposa que «Les formes gràfiques alienes al text pròpiament dit, com és ara caplletres miniades, escuts dibuixats, sanefes decoratives o similars, capçaleres amb logotips d’identificació del productor o de l’autor, aspectes vinculats amb tràmits en el procediment, com ara segells de conformitat o diligències, etc., s’han de consignar, si cal, a l’element Abast i contingut o a Notes».⁷ Queda ben clar que la primacia es dóna al text, i que els signes són formes «alienes». Si cerco segell, el trobo inclòs dins de les unitats documentals, a la E2 Regla de l’apartat 1.5 Volum i suport de l’Àrea d’identificació: «Són unitats lògiques: auca, carta o lletra (correspondència), carta de navegació, carta nàutica, cartell, cromo, dibuix, dossier, esquela, expedient, fotografia, goig, gravat, mapa, partitura, plànol, postal, recordatori, segell, etc.». La F1 Regla de l’apartat 1.5 Volum i suport de l’Àrea d’identificació contempla el suport:

En els documents textuals es pot indicar el suport, especialment si difereix del paper. S’hi poden fer constar les mides, el nombre de pàgines, la presència de segells, el tipus d’enquadernació, l’existència de filigranes o marques de comerç i totes aquelles altres característiques formals que es considerin importants per identificar la unitat de descripció.⁸

És a dir, l’important és el document de text, allò escrit. En canvi, els instruments semiòtics se’ls considera formes gràfiques deforeres o «característiques formals» identificatives.

La imatge corporativa d’una empresa és la síntesi de la seva identitat.

… una imatge cuidada ens condueix a l’èxit comunicatiu. Crec que aquesta perspectiva de les descripcions arxivístiques actuals respon a la manera com entenem avui en dia la producció documental, que no es correspon amb els signes identitaris dels magnats del passat, en extrem més atents a la simbologia que no pas al text. Aquesta diferència ens podria fer caure en l’error de pensar que els nostres ancestres tenien una mentalitat molt més semiòtica que la nostra. No. També a l’actualitat vivim inmersos/es en un món semiòticament dominat. Per a fer aquests aspectes més entenedors, he fet una recerca on line recollint diversos enunciats d’identitats corporatives. Vegem-ne algunes:

… es detecta la necessitat d’una actualització de la seva identitat. Una nova identitat més forta, més moderna i amb més personalitat, que potenciï la imatge de creixement econòmic i millori el seu reconeixement i identificació amb les tasques que durà a terme.

La creació d’aquesta nova imatge corporativa s’emmarca dins de les línies estratègiques del Pla estratègic…

… tots els professionals tindran el paper d’ambaixadors respecte a la nova marca…

Aquests exemples parlen d’identitat, comunicació, personalitat, identificació, estratègia, representació. Si bé és cert que ens donen ja manta elements definidors del signe, hi ha mostres a bastament més ambicioses, com reflexa el Manual d’identitat Corporativa del Consell de Mallorca:

Per què és important la marca? Avui dia, encara hi ha la tendència de confondre una marca amb un logotip. No obstant això, una marca és molt més… La marca és sinònim de reputació, és la suma de la nostra estratègia, personalitat, identitat, comportament i la nostra pròpia activitat.

Les mostres de marques corporatives més simbòliques es troben a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Rovira i Virgili:

La identitat visual de la marca Blanquerna es construeix a partir de tres elements: el nom «Blanquerna», el rectangle de la «Universitat Ramon Llull» i la lletra «b» inserida en un cercle.

Estilísticament, la «b» s’inscriu en les tipografies de tipus gòtic. Es pretén evocar el context humanístic de l’obra del beat Ramon Llull en el segle xiii. La connexió entre Ramon Llull i la institució ja és donada per la marca «Blanquerna», nom d’un personatge d’una de les obres més conegudes del filòsof. El color granat del cercle estableix una segona associació amb la figura de Ramon Llull. És un color vinculat a força, energia i religió.

La Universitat Rovira i Virgili s’identifica públicament a través de la imatge dissenyada expressament per l’artista Antoni Tàpies, que la va cedir a la Universitat poc després de la seva creació, l’any 1992.

És una imatge singular. Ens identifica amb claredat. És intemporal per la càrrega simbòlica que té. Aquesta imatge conté els principals trets de l’obra de Tàpies, avantguardista, simbòlica i exploratòria del coneixement humà.

La imatge representa en un vermell fort la lletra alfa. És la primera lletra de l’alfabet i simbolitza l’inici de la codificació de tot coneixement, condició per transmetre’l. Per tant, representa els dos objectius primers de la Universitat: generar i transmetre coneixement.

En un segon pla, amb traços negres, hi ha delimitat un camp que conté la lletra tau, símbol de Tarragona i representatiu de la identificació i el compromís de la Universitat amb la societat i el territori des d’on treballa, les comarques del sud de Catalunya. Alhora la presència de la lletra omega, representa el camp d’actuació de la Universitat, que abasta tot el coneixement, de principi (alfa) a fi (omega) i és necessàriament universal.

Totes les figures remarquen intencionadament que estan fetes a mà, personalment per Tàpies, subratllant simbòlicament el fet que les persones són el centre, el subjecte primer i principal de la institució.

Enumero ara les intencionalitats simbòliques d’ambdós signes: reputació, estratègia, personalitat, identitat, comportament, acció; evocació, força, energia, religió; atemporalitat, avantguardisme, transmissió, referència territorial, totalitat, universalitat, persona-centre. En síntesi, totes les virtuts llistades de les quals fan bandera les marques i logos es podrien correspondre en gran manera amb les que pretenien l’heràldica, les filigranes o les marques de mercaders medievals i moderns. Si ens proposem reflexionar sobre els signes antics que l’Arxiu conserva amb zel –escuts, segells, signatures, marques– i entrar en diàleg amb les marques i logos d’avui en dia, llavors, la pregunta a formular-se és la següent: s’hauria d’anteposar tradició a modernitat? A actualitat?

He rebut un parell de respostes notables:

La decisió de prioritzar la tradició, la modernitat o l’actualitat és una elecció personal basada en les creences i les preferències personals. No hi ha una resposta única o correcta per a aquesta pregunta, ja que depèn de les circumstàncies i dels valors i preferències de cada persona.

La tradició ens acota i ens limita, la modernitat ens depassa i l’actualitat és vigent, constatable i pròxima.⁹

Sense pensar-ho massa. Un arbre ha d’estar ben arrelat (tradició?) perquè li creixin ben ufanosos brots nous (modernitat? actualitat?). Tradició i modernitat-actualitat no tenen perquè excloure’s, més aviat interactuen. Hem entrat en una part de la història que ja fa temps que és ben viva (tradició) i que nosaltres hem de fer créixer i portar a terme de forma més humana. Adaptada als temps actuals (modernitat), però no vol dir prescindir dels temps reculats.

I és clar que és una decisió personal, però ha d’estar basada en uns criteris objectius, seriosos, assenyats que busquin realment el bé de la persona, de la societat i de la humanitat…¹⁰

El proper Simposi al castell, amb títol Semiòtica a l’Arxiu: tradició vs. modernitat, es celebrarà a la Sala Vidriada el dimecres 8 de novembre de 2023. Gaudirà de les col·laboracions de l’Escola Eina (UAB), el Museu del Disseny de Barcelona, l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Museu-Arxiu de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt. A través d’una exposició efímera que es convertirà en permanent virtual a la web de l’Arxiu, generarem diàlegs sobre els escuts, els segells, les signatures, les filigranes i les marques, en un exercici dialèctic entre allò antic i allò actual. Perquè l’aristocràcia vivia en un entorn heràldic que es palesava arreu, envoltada del que enguany en diríem merchandising: als murs, a les campanes de les llars de foc, als artesanats, a les portes, al mobiliari, als objectes decoratius, als tapissos, vaixelles, coberteries… com també habitaven els mercaders, en palaus on la marca de la companyia o l’escut del mercader campaven a dojo:

Nelle vestigia di decorazione del palazzo Datini e negli inventari dei beni mobili, un altro segno gioca un ruolo privilegiato: lo stemma del mercante, a volte associato a quello della moglie. I blasoni si ofrivano allo sguardo dei padroni, dei servi e degli ospiti sulle volte, sulle pareti, sulle tavole dipinte, sui tapeti che rivestivano le panche, sulle maioliche e sugli argenti.¹¹

De tot això i més, parlarem.

1 https://arxiumarquesosdebarbera.cat/ i https://urv.academia.edu/CoralCuadrada. Aquest article s’inserta en el projecte d’I+D Genesis, PID2019-104157GB-I00/ AEI/10.13039/501100011033, en el marc del Grup de Recerca Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona GRAMP.-UB (Generalitat de Catalunya 2021SGR236).

2 Agraeixo el record de la cita al Sr. Josep M. Palau, Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, ICGenHer.

3 https://arxiumarquesosdebarbera.cat/activitats/simposis/

4 En cas de voler rebre més informació al respecte, escriviu a archivo@archivomarquesesdebarbera.com

5 «Els arxius patrimonials catalans, de què estem parlant?» Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Núm. XXVIII (2017), p. 93-101.

6 Idem, p. 95.

7 p. 133-134.

8 p. 67.

9 Ignasi Ametlla, ICGenHer, a qui agraeixo la col·laboració.

10 Josep M. Alentà, teòleg, a qui agraeixo la col·laboració.

11 HAYEZ, Jérôme. «Un segno fra altri segni. Forme, significati e usi della marca mercantile verso il 1400», assaig-prefaci per Elena Cecchi Aste, Di mio nome e segno. ‘Marche’ di mercanti nel carteggio Datini (secc. XIV-XV), Prato, 2010 (Quaderni di storia postale, 30), p. IX-XLVI.