Simposi d’arxius i humanitats digitals al Castell de Vilassar de Dalt

13 octubre, 2022 - Aniol Maria Vallès, consultor a Inetum Catalunya

Els simposis realitzats al Castell de Vilassar de Dalt s’han consolidat com una cita ineludible per als experts en humanitats digitals. Un espai que va demostrant ser un bon moment per trobar-se i aprendre sobre els nous avenços en el camp de les humanitats digitals.

El 5 d’octubre de 2022 se celebrà el Simposi d’arxius i humanitats digitals al Castell de Vilassar de Dalt. Una nova edició d’aquests simposis en els quals la doctora Coral Cuadrada ofereix diverses taules amb experts d’alt nivell en la investigació històrica i les humanitats digitals. En un espai idíl·lic i de context incomparable, la sala d’actes del mateix Castell de Vilassar de Dalt cedida pel Marquès de Santa Maria de Barberà, l’Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.

Aquesta sèrie de simposis realitzats al Castell de Vilassar de Dalt s’han consolidat com una cita ineludible per als experts en humanitats digitals. Un espai que va demostrant, en la meva opinió personal, ser un bon moment per trobar-se i aprendre sobre els nous avenços en el camp de les humanitats digitals. En especial aquest any molt interessant el fet que se centrés en la temàtica de la geolocalització i descripció (tant de la documentació en si com per enriquir-ne el coneixement). Orientar el simposi cap a una temàtica concreta ha sigut tot un encert per permetre fer-se una idea més enfocada, i que es generés un debat interprofessional molt enriquidor entre gent més profana i autèntics experts cap a un tema concret.

Per iniciar el simposi d’aquest any, Antoni Felip, el delegat del Departament de Cultura, des de la seva experiència en les arts visuals i plàstiques, agraí l’oportunitat d’assistir al simposi en el qual gaudiria d’un bon exemple de divulgació i accés a la cultura. I Carola Llauró, alcaldessa de Vilassar de Dalt, va voler fer palès que l’humanisme no estava renyit amb la tecnologia, destacant l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i la seva feina en els capbreus de Vilassar de Dalt.

En la 1a Taula Rodona, dedicada al capbreu dels castells de Vilassar i Burriac, la doctora Coral Cuadrada explicà com la feina s’estengué al llarg de tres anys treballant en l’estudi, transcripció i aplicant noves tecnologies i les humanitats digitals. Agraint al Marquès de Santa Maria de Barberà, l’Arxiu Comarcal del Maresme i a l’Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt el seu suport imprescindible.

El doctor Daniel Piñol-Alabart, de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (UB), amb la seva intervenció El capbreu de Vilassar: un estudi des de la Paleografia i la Diplomàtica, relatà els seus inicis en la investigació històrica i de les mentalitats. Remarcant que l’edició actual de textos antics és un món complex que no només és la transcripció sinó també l’estudi de fons, amb la recerca paleogràfica i diplomàtica com essencials. Començant per la gènesi documental sobre en quin àmbit notarial han nascut els documents, la redacció prèvia, l’esborrany, el documentum in mundum l’any 1354 i una còpia autèntica del capbreu el 1424. Tot seguit passà als caràcters externs del document, les seves característiques físiques des dels materials i mides fins a característiques de l’escriptura, anotacions marginals. I seguidament els caràcters interns, començant per l’autoria, en aquest cas el senyor Pere Desbosch, i passant pels problemes i desajust en la datació que es resol en una única dada de la còpia el 15 d’abril de 1424. Finalment destacant que tot i que el capbreu s’escriví en llatí les anotacions al marge es feren en català.

Maria Josep Castillo, de l’Institut Alexandre Satorras i del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, a la seva intervenció Arxius locals i recerca històrica. La meva experiència a l’arxiu municipal d’Argentona, explicà la seva experiència al Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, donant suport als seus alumnes en els treballs de recerca, però passant als seus orígens com a investigadora «al segle passat», des de la seva Olivetti portàtil, amb la qual treballà el fons municipal d’Argentona, començant per 100 pergamins i un capbreu la còpia del qual data al segle XIX, relatant la compra per part de l’Ajuntament d’Argentona a la família Moja d’aquesta documentació, i com serví per a la publicació de diversos llibres d’història local. Maria Josep destacà com la seva investigació cobrí des de les vides de les famílies locals, fins a la geografia i el treball de la terra (domini útil i domini directe), censos i producció agrícola i ramadera. Remarcant l’enorme informació local que ofereixen els capbreus, des de les propietats de les terres fins a les rendes que se n’extreien.

Sílvia Arano Poggi de l’empresa Logisdoc intervingué amb la seva exposició Edició digital d’un capbreu del segle XIV: exercici d’etiquetatge en TEI. Relatà els seus estudis en tecnologia i humanitats digitals, i com això li serví per enriquir la transcripció d’un capbreu. Come els arxius històrics apliquen digitalitzacions, però s’aturen aquí i no van més enllà, perdent l’oportunitat d’aprofundir i datificar el coneixement dels capbreus. Introduint-nos en el que és TEI, és un consorci internacional que té com a premissa la codificació de textos de les humanitats i ciències socials, introduint pautes per treballar textos, un llenguatge propi amb etiquetes que serveixen per marca fragments de text i categoritzar-los. Aquest llenguatge basat en XML permet establir pautes per codificar el text, incorporar etiquetes i marcar trets estructurals, interpretatius i conceptuals. En la recerca concreta de la Sílvia ella s’enfocà en conèixer les possibilitats de TEI, establir un conjunt inicial d’etiquetes útils, descriure els avantatges, i identificar les dificultats. Com a eines utilitzà Roma, Oxygen i TEI, en un entorn per a XML. També es recopilaren dades a partir de la bibliografia i l’observació amb el mostreig selectiu. Es passà a una representació estructural dels resultats en la qual s’extreien els noms tant de persones com geogràfics, amb el qual es pogués fer reconeixement automàtic que hauria estat més difícil amb la detecció de caràcters directa del text original. Amb aquesta tasca de transcripció a un llenguatge de marcatge, es permet el processament informàtic, l’anàlisi semàntic,… trobant-se també amb problemes com la representació d’afrontacions amb dades que entraven en conflicte com els límits de les etiquetes que es referien diverses vegades en un sol lloc i altres conflictes a causa de les limitacions del llenguatge. Al final, però tenir les dades sistematitzades amb llenguatges informàtics moderns permetria la conversió a camps de base de dades encara molt més explotables.

Josep Vilademunt explicà com feu la geolocalització de toponímia del segle XIV d’Argentona trepitjant el territori i Sebastià Ferran tècnic de l’Arxiu Municipal de Reus narrà com portà la part tecnològica. Entre els dos exposaren la intervenció La geolocalització del capbreu de Vilassar. Començant per Josep Vilademunt, el qual inicià la seva intervenció situant l’àrea on se situa Argentona i passant a l’anàlisi del capbreu de Vilassar peça per peça de terra fins a muntar el trencaclosques. Aquest treball es passà a l’eina Instamaps, en que s’ajuntaren i representaren totes les peces de terra del segle XVIII i que ja apareixien al segle XIV. Uns 313 topònims que se’n localitzaren 151, parteres, camps, basses, fonts, rieres,… masos i molins, nuclis urbans, i esglésies. Sebastià Ferran introduí el seu camp de treball en interpretar el capbreu, fer-lo accessible, convertir les dades històriques que passarien a unitats cartogràfiques. Sebastià explicà el seu treball a partir de l’Instamaps, passant a Virtual Studio Code i Open Street Maps, que passaria a QGIS. Dissenyà capes de grafisme cartogràfic, modelitzant en format digital el terreny, integrant la xarxa hidrogràfica de la reunió, i marcant els punts i límits geogràfics. Amb el disseny final del mapa es passa a la visualització web i la seva publicació a GitHub, adequant-ne l’arquitectura per integrar-ho a WordPress. A més, s’aportà un formulari per integrar o modificar elements del mapa. Quant a l’explotació de les dades, creà una base de dades estructurades, una valoració de les dades amb capacitat de geolocalització, i la categorització dels grups de dades per temes. El resultat seria una plataforma interactiva i participativa en forma de mapa web.

Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, donà pas a la 2a Taula del Simposi. Taula que s’inicià amb Elena de Ortueta, de la Universitat d’Extremadura, i la seva intervenció La representación cartográfica de los territorios frontera, explicà com aplicaren la seva tecnologia a temes medievals, en aquest cas sobre textos històrics, començant per explicar els de l’època dels Ausburg. «Los mapas la geografía son los ojos de la Historia» que representen la repartició de l’ordre en l’espai. Representant el món com el teatre on se succeeixen els esdeveniments.

Alfred Mauri, de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents i del Centre d’Estudis Martorellencs, presentà la seva intervenció Identificació d’Unitats Topogràfiques. La seva motivació d’investigar vingué a partir de la seva tesi doctoral i la visió d’una diversitat de fonts i disciplines. Agafant com a primera matèria la informació i a partir d’aquesta construir el coneixement històric. Aquesta feina fent-se en espais col·laboratius, oberts i compartits. Així facilitant la recerca i podent estalviar la redundància de les investigacions entre gent diversa. Alfred Mauri explicà el treball amb el marcatge d’unitats topogràfiques en textos bibliogràfics per exemple, i com amb la identificació del tipus de concepte es podria distingir actors, unitats topogràfiques,… i així amb l’agregació d’etiquetatges es podria anar completant la descripció del document. I com aquest marcatge, però també es podria aplicar sobre imatges identificant elements que apareixen per exemple en fotografies.

Gemma Colesanti i Vera Isabell Schwarz-Ricci, de l’ISPC-CNR of Naples i l’Istituto di Scienze del Patrimonio Culturale (CNR), explicaren a la seva intervenció I registri del notaio Marino Mauriello di Benevento nel riconoscimento automatico di scrittura, el seu pas de les humanitats analògiques a les digitals, com treballen el patrimoni cultural perquè aquests sigui gaudit per la població i participi de la seva conservació. El seu treball s’ha centrat en documentació notarial, en especial de Benevento. Vera se centrà a detallar la figura del notari Mauriello, el qual oferí documents amb una escriptura molt uniforme i clara, amb estructures rígides i repetitives, ric en abreviatures i sense índexs. El sistema que utilitzaren per treballar seria Transkribus el qual permeté una feina accessible i llegible, que no requerís alts coneixements d’informàtica. La plataforma permetria el crowdsourcing entre altres característiques, així com el processament a servidor, l’aplicació d’intel·ligència artificial i models compartibles amb altres usuaris. A través del reconeixement automàtic d’escriptura, es convertiria el text d’una imatge a codi que pugui ser processat informàticament. Amb el Historical Document Processin fer un procés estàndard de treball sobre aquesta adquisició, preprocès, segmentació, extracció de característiques i classificació, i el postprocessament. I amb les xarxes neuronals artificials poder processar amb models matemàtics els textos, formant diverses capes de nodes.

Carlota Royo Mata, de l’empresa Coeli, en la seva intervenció sobre L’Arxiu digital de l’arquitectura moderna i contemporània de Catalunya, presentà el projecte elaborat amb la Plataforma Coeli, el qual elaboraren un entorn d’arxiu digital en un lloc web. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya buscava difondre tot el fons del seu arxiu, molt ric i divers, però que no era fàcilment consultable de forma interactiva. El projecte volia oferir una visió clara de la quantitat de continguts i un accés interactiu àgil per incentivar la consulta de l’usuari. A partir d’unitats documentals d’arquitectes i obres anar relacionant tota la constel·lació de dades a relacionar. La web fou creada expressament, sense un gestor de continguts concrets (ni WordPress ni Joomla ni cap altre CMS), per tal de poder adaptar-se a qualsevol demanda del client, és a dir el COAC. L’API de la web es connectaria amb la plataforma de Coeli la qual distribuiria els continguts a la web. Els resultats dins del cercador de la web permet tant la consulta d’obres com d’autors, però també es disposa d’un mapa d’obres geolocalitzades. Per finalitzar amb la presentació del formulari i els resultats d’augment de consultes d’usuaris tant en peticiones de millores com aportació de nova informació.

Josep Lladós Canel del Centre de Visió per Computador de la UAB, en la seva intervenció Visió artificial en la digitalització d’arxius històrics, com a partir dels OCR o reconeixement òptic de caràcters es pot transformar una imatge a text editable. Explicant els problemes que s’han d’afrontar, des del reconeixement com a tal, a la millora d’imatges, l’estructura visual del text, que sigui cercable, el reconeixement d’entitats mencionades (assignar categories semàntiques a les paraules que apareixen al text), reconeixement de gràfics i també de fotografies. En concret explicà el Projecte Xarxes, el qual treballa diversos temes d’anàlisi de documents històrics. Posà diversos exemples de treball com els Llibres d’Esponsalles de la Catedral de Barcelona els quals serien registres de matrimonis i, per tant, permetrien fer relacions de persones en l’antiguitat i crear «un Facebook d’època antiga». Anant a través de l’anàlisi vivencial construir les xarxes socials històriques i procés que anomenen digital twin. Josep Lladós exposà la problemàtica de com engresquem els usuaris perquè aportin informació en cas de crowdsourcing, incentivant el públic amb la gamificació, i aportant la idea de com ells han creat jocs per mòbil que amb la tria de paraules correcta en una proposta de joc anar validant transcripcions dels documents.

Marc Llamas i Devesa, oferí a la tarda la presentació del seu llibre Els Pinós-Fenollet als segles XVI i XV. El testament de Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet, el Cavaller. En aquest llibre l’autor recull la història del llinatge dels Pinós Galceran, a través d’un testament del segle XV, testament que es troba al mateix Arxiu dels Marquesos de Vilassar de Dalt. Coral Cuadrada introduí la presentació tot descrivint el testament de forma abreujada. Tot relatant els paral·lelismes amb altres llinatges nobles com el relatat al conte d’«El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve» dels Pinós, i passant per qui custodiaria la tomba del difunt, i d’altres detalls testamentaris que són similars a altres testaments nobiliaris. Marc Llamas agraí l’ajuda de l’equip de l’Arxiu dels Marquesos, i de les distintes institucions que li donaren suport per a poder editar el llibre, per tot seguit començar a relatar els inicis del llinatge dels Pinós al segle XIV fruit de la política matrimonial i interessos a mantenir la continuïtat del llinatge, a causa de la mort prematura que es pogués produir dins la família, així com la continuïtat del patrimoni en alguna de les branques familiars això sí mantenint per sobre de tot el cognom Pinós. Amb el litigi de finals segle XIV i inicis del XV entre la branca Pinós Fenollet amb Bernat Galzeran II i la branca De Castro Pinós de la muller de Galzeran I, com un fet rellevant que comportà fins i tot la intervenció de la monarquia per intentar rebaixar el conflicte. Al segle XII els Pinós ja aconseguiren amb les campanyes de Ramon Berenguer IV i posteriors com amb Jaume I, adquiriren territoris per dret de conquesta així com per vassallatge a l’Alt Urgell o també compravenda. La conflictivitat, però entre branques arribà a enfrontaments amb les armes, amb cavalleria atacant pobles de contrincants de dins la família, proclamant-se senyors de les baronies, obligant l’actuació de l’autoritat reial i fent perillar la possessió de les baronies per retencions que podien afavorir als Pinós Fenollet més que als altres.

Per concloure l’acte Coral Cuadrada agraí el fet que la família Pinós tingués tanta cura de la documentació que ens ha arribat conservada fins avui dia, sobretot després de les enormes vicissituds sofrides pel llinatge. Marc Llamas conclogué la seva presentació agraint la multidisciplinarietat amb què comptà per tirar endavant el llibre i demanà que aquest esperit de col·laboració es mantingués per enriquiment mutu.

En aquest mateix simposi es presentà també la web oficial de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) en la qual es poden consultar els treballs realitzats a l’arxiu i diversos recursos d’interès per conèixer-lo millor: https://arxiumarquesosdebarbera.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *