Editorial 165 – Tenim el Pla que volem? Posicionament de l’AAC sobre el document del Pla d’Arxius.

L’Associació de professionals de l’Arxivística i la Gestió de documents de Catalunya, ha mantingut una actitud positiva davant del Pla d’Arxius i Gestió documental, n’ha potenciat la participació i n’ha impulsat activament la difusió, des dels inicis fins a les darreres taules de contrast i exposició pública. Així mateix, l’AAC ha estudiat el Pla d’Arxius presentat pel Departament de Cultura, així com els resums i consideracions tant de les taules territorials com de les taules d’experts, les aportacions de les taules de contrast i les que s’han realitzat per mitjà de la plataforma participa.gencat.cat. Un cop feta aquesta anàlisi s’ha tingut en compte també el document de la Valoració de les propostes presentades en la fase d’exposició pública. 

Estudiat tot l’anterior, amb relació al vot al Pla d’Arxius que hem emès com a associació participant en el Consell Nacional d’Arxius, volem fer les consideracions següents per tal de donar les explicacions pertinents als i les nostres associades. 

Posicionament

En primer lloc, volem felicitar el Govern i el Departament de Cultura per haver finalitzat, tot i el retard, el procés participatiu del Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya. Per salut, tant del departament com del col·lectiu, era plenament necessari acabar-lo. També volem felicitar-los per haver construït un document en el qual es defineixen i es recullen elements esmentats a les taules, donant-los un context i una estructura, i amb una planificació econòmica associada. En aquest sentit, un pla que dota de fins a 71.694.613,01 € en 4 anys, i en matèria d’arxius, és ja de per si una bona notícia. L’AAC no és aliena a aquest esforç, a aquest intent de posar en negre sobre blanc les peticions del col·lectiu i les necessitats de la societat. No obstant això, hem de ser coherents, hem de veure més enllà de les xifres i hem de tenir una perspectiva de futur, sobretot pensant en els nostres professionals, no només els d’avui, sinó també en els del demà. Aquest pla és per a ells, pels que hi seran el 2030. Tenim la responsabilitat d’escriure el futur, i el futur mai no és còmode, mai no és immòbil. 

Per això mateix, cal considerar que ens trobem amb un Pla d’Arxius que, com a pla, és un pla de govern, però hauria de ser -i no és- un pla estratègic amb visió de país. El Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya s’entén com una eina imprescindible per conèixer l’estat actual dels arxius a Catalunya i les seves necessitats a llarg termini, així ho esmenta el mateix pla. Però en un pla de país, s’ha de veure el sistema de forma completa, en tota la seva complexitat, per entendre’n la dimensió. 

Volem afegir que creiem que aquest pla no té en consideració la veu dels participants amb relació al sistema de governança. Es recull aquesta veu en les taules territorials (malgrat que no s’hagi recollit, curiosament, en el resum general de les taules, sí en el resum individual) i en les d’experts, i més encara en les taules de contrast. En una taula territorial fins i tot es recull el següent: “cal resoldre aquest eix central, el problema de la capçalera del SAC, per poder abordar la resta de temes i el Pla pugui ser efectiu”. I en totes elles es posa d’exemple el cas municipal, on la ubicació en un espai central ja no és una discussió, sinó una realitat, essent essencial pel posicionament dels arxius i de la gestió documental en les polítiques estratègiques de cada organització. Veure els arxius com a finalistes o veure’n només la -important- vessant patrimonial, és el que el Departament de Cultura, per lògica funcional, vol potenciar dels arxius. I encara que hi hagi intents de col·laboració departamentals, sempre es veuen com un element auxiliar de l’administració electrònica, no com una peça central. El propi pla recull aquesta idea, quan l’arxivística i el futur professional, avui dia, ja no passa per aquest focus, i menys el 2030. El focus ja no està només en el patrimoni, sinó en l’accés a la informació (concepte que també inclou l’accés al patrimoni). Exemples de la manca de força fora de l’àmbit cultural per part de Cultura, la trobem en la poca coordinació entre CNAATD, GAIP i APDCAT, essent la CNAATD qui recull les altres dues en la seva comissió, però no a la inversa. O, sense anar més lluny, el mateix incompliment de la llei de transparència amb la no inclusió de professionals experts en arxivística i gestió documental en la GAIP, mostrant-se Cultura sempre com a inoperant en aquesta reivindicació, i deixant el pes del seguiment del compliment de la llei a la societat civil. Consideracions de totes les taules demostren que és comú i estès que s’està produint la substitució dels arxivers i arxiveres per altres perfils professionals no transversals que s’han posicionat millor i tenen un major reconeixement, tant a l’administració com al sector privat. Recentment, es publicava com en el món laboral no es busquen professionals de l’arxivística, i sí documents controllers, quan les funcions són les mateixes. Ens hem deixat perdre terreny per no entendre el món digital que vivim i les necessitats derivades d’aquest. Per no parlar de la manca de referències explícites a projectes d’incursió, millora i promoció professional en el món privat, una nova mostra de com es pot no entendre les necessitats del món privat, de les grans empreses, ni saber-les conjugar amb les necessitats d’altres mons com els arxius eclesiàstics, el món associatiu o el dels grans fons personals. I això afecta directament a un pla que ha de ser bo per als i les professionals, els ha de donar recursos i feina, i aquest departament està clar que no ha estat competent i diligent a fer-ho. Just per l’experiència i expertesa d’aquest departament, el que es demostra és precisament el contrari. Aquestes idees s’expressen en totes les taules territorials i no s’expressen en el Pla d’Arxius i gestió documental, on queden difuminades, allunyades, només minsament expressades. 

No és un rebuig a Cultura, no, i si s’agafa així és que no s’entén el discurs. Just el que expressem és un sentiment d’enuig per un divorci evident entre les línies estratègiques del departament amb les del col·lectiu professional a qui representem. Els últims exemples, el pla departamental de cultura de 2022, amb cap esment, ni un, a arxius (més enllà de la inversió en l’ampliació de l’ANC), tot i tenir un pla en marxa que, segons el pla d’actuacions annex al pla d’arxiu, ja té moltes inversions realitzades o pendents per a aquest exercici. Tampoc ajuden decrets d’organització interna dins de la Generalitat que es duen a terme dibuixant les línies del pla sense que aquest estigui aprovat (el darrer exemple, el decret de reestructuració del 7 de juny mateix, recuperant la subdirecció d’arxius quan el procés participatiu reclama una visió totalment diferent; però també anteriors, que mai el col·lectiu ha entès que s’elaborin en ple procés). Justament la recuperació d’una subdirecció, ens retorna a una situació prèvia, però ens allunya de l’alta direcció, de les direccions generals, i ens encasella, de nou, dins d’àmbits de comandament intermedis. La creació de la subdirecció és un símbol més de feblesa del paper dels arxius davant d’altres direccions com: DG de Biblioteques, DG de Cultura Popular i Associacionisme, DG d’Innovació i Cultura Digital, també recentment creades. 

També voldríem exposar altres mesures que, sense arribar a desgranar en detall perquè ja ho hem fet al llarg del procés, creiem que cal tenir en consideració, ni que sigui de forma somera:

• Tota l’anàlisi inicial del sistema parteix de la base de les enquestes dels arxius de l’any 2019. Partim d’un anàlisi desfasat, erroni, prepandèmic. Si el pla va començar el 2018, l’aturada del 2020-21 hauria d’haver servit per moure’s i impulsar nous estudis estadístics que permetessin tenir en compte els canvis organitzatius, normatius i socials del món posterior al 2020. Partir d’una anàlisi inicial, amb dades gens d’acord amb la situació real dels arxius avui dia, i que fan fer afirmacions que no es poden sostenir, fa que el pla comenci amb un error inicial de base. 

• El Pla d’Arxius se supedita en molts dels casos a les limitacions de la Llei d’Arxius, però alhora en reconeix la seva necessària modificació. Realitzar un pla que preveu un canvi a la llei, però alhora hi queda sotmès, implica que no es poden superar barreres ja caduques. 

• Idea important en el pla: els arxius no són institucions, són serveis. Això implica que no es poden entendre els arxius només des de la seva vessant d’infraestructura, sinó amb la seva completesa com a servei públic, molt més enllà de les limitacions estructurals o orgàniques. En les valoracions s’indica que sí que s’esmenten com a serveis, però compte: la inversió més forta en el Pla d’Arxius és en infraestructura. Dels 71 milions d’euros, 55 milions d’euros es destinen a infraestructura, i sols 16 a gestió. Per tant, és clar que els arxius i el pla no s’encaren amb elements estratègics de gestió i posicionament. 

• No es fa esment clar i explícit a eines de preservació digital de país, com ho és l’iArxiu, ni en quin context queda reforçat el que ha de ser el sistema de preservació digital dels actius digitals actuals i patrimoni del futur. És un pla que parla de tecnologies emergents, dades, actius, etc., però que contrasta fortament amb la visió patrimonialista que hi ha darrere. No s’expressa tampoc cap aspecte relacionat amb la reenginyeria de processos ni en el modelatge de dades vinculat a la producció des del disseny.

• El pes de la internacionalització dels arxius és molt pobre, mostrant-los com a participants i no com a membres destacats d’aquestes polítiques internacionals. Més enllà del Consell Internacional dels Arxius, cal posicionar-se en tots els organismes  o entitats que impulsin els arxius, aprofitant el coneixement i el lideratge que exerceixen ja molts dels professionals de l’arxivística en aquests àmbits. Mostra d’això, d’aquest poc lideratge, és la inclusió en el pla, molt vagament, del congrés internacional de 2025; si aquesta és l’ambició internacional, és un clar exemple de la seva feblesa real. 

Conclusions

Exposades les consideracions anteriors, només volem afegir una reflexió final. El Pla presentat és un pla que dona resposta només en part de les reivindicacions del col·lectiu, tot i que té associat un pressupost ambiciós. Cal també considerar l’esforç a fer un procés participatiu obert a tothom. Si més no, hem de ser clars en el nostre posicionament. Creiem que, en els punts claus de la governança i l’estratègia de futur de la professió, la veu dels i les professionals tenia una clara reivindicació i el Pla és un clar exemple de no haver estat valents en acceptar la veu dels participants, la veu majoritària, la de fora, la del col·lectiu. Nosaltres, com a associació de professionals, ho hem de fer, i ho farem. Creiem fermament que hem de vetllar per aconseguir el millor futur professional per al nostre col·lectiu, hem d’aconseguir que hi hagi mercat laboral, unes bones condicions de treball i un reconeixement i progressió organitzativa. I hem d’evitar que els professionals defugin, fins i tot dins de la Generalitat, de l’àmbit on es troben per poder progressar. En el pla es diu, literalment: “Professionals dels arxius administratius de la Generalitat passen a places vinculades als serveis d’organització on troben millors condicions salarials que els relacionats amb les places d’arxiu i gestió documental”. És una realitat. I nosaltres lluitarem sempre perquè la realitat de la professió no sigui l’actual, sinó una de més estratègica que situï als professionals al lloc que, per coneixements i competències, han de tenir dins de les organitzacions. Un lloc central, holístic, que entengui la professió com un tot. 

També volem ressaltar que, davant d’aquest posicionament, hem de ser lògics. Estem decebuts, clarament. Hem de ser conseqüents. I responsables. I d’aquí també el nostre posicionament. Un posicionament de consens, un posicionament clar, sense fissures, que torna a demostrar l’enuig del col·lectiu.  

Feta aquesta exposició extensa, però necessària, la proposta de l’AAC a la reunió del Consell Nacional d’Arxius i Gestió documental, de 12 de juliol de 2022, un cop valorat el document del Pla d’arxius i tot el procés, ha estat, en primer lloc, sol·licitar si hi havia la possibilitat de modificar el document, en els termes indicats anteriorment. Aquesta opció ha estat desestimada per part de la presidència del Consell Nacional.

Davant de la negativa anterior, s’ha demanat poder votar per eixos. La nostra principal objecció se situa dins de l’eix 6, que tracta del Sistema i model de governança. Encara que hi ha objeccions fermes i reiterades en altres eixos, davant de l’esforç que es preveu per part del Departament i de la inclusió de millores necessàries en el sistema d’arxius, creiem que, pel bé del col·lectiu, es podria emetre vot favorable en 7 eixos i vot negatiu a l’eix 6.

Aquest posicionament es realitza per coherència amb allò que hem defensat en aquests anys, pensant en el futur de la professió, pensant en una visió de futur real i ambiciosa, pensant en estructures orgàniques i de posicionament que donin llocs de feina qualificats i orgànicament posicionats en llocs centrals i estratègics; per un sentiment de responsabilitat, davant d’un pla amb dades de base desfasades i amb incongruències davant de l’absència de la veu majoritària sobre la capçalera del sistema, que sembla fins i tot silenciada; per transparència i per la defensa dels professionals de l’arxivística i la gestió documental de Catalunya, i per les evidències informades del que el col·lectiu creu que ha de ser el futur professional en un món clarament, en canvi; perquè hem de ser valents, i fer les accions que s’adeqüen, no a voluntats polítiques, sinó a voluntats documentades del col·lectiu que ha participat en el Pla. Per aquests motius, l’AAC és coherent, transparent i valenta, i alhora actua amb responsabilitat, votant en contra de l’eix 6, però no obstaculitzant l’aprovació total del pla, fent constar les esmenes corresponents. No som un aturador, però tampoc participarem de plans que considerem exigus, plans sense l’ambició suficient per situar l’arxivística catalana en un horitzó 2030 de plenitud professional.