Tenim un pla! Participem, fem-lo créixer, desbordem-lo!

El passat 5 de desembre el Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya va aprovar l’impuls del Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya. És un acord d’especial vàlua tenint en compte els anys que l’AAC feia que el sol·licita activament. En concret cinc. És necessari disposar d’un pla que revisi en profunditat el Sistema d’Arxius de Catalunya i que proposi una pas endavant en les polítiques d’impacte social de l’arxivística en aquest país. És innegable, i és palès als ulls de tothom, que les necessitats d’arxiu de la societat catalana han canviat d’ençà de la Llei d’Arxius i Gestió Documental del 2001. Aquella havia de ser una llei que afrontés el segle XXI. Disset anys després hem pogut observar que no és suficient ni cobreix totes les necessitats de les administracions catalanes ni de la societat digital del present. Precisament un dels aspectes centrals que el Pla haurà d’avaluar amb detall serà el grau de desplegament real d’una llei que ha fet créixer el SAC amb el fre posat quan les coses han anat bé i que ha demostrat incapacitats manifestes per superar un test d’estrès tant sever com el que la darrera crisi socioeconòmica ens ha plantejat. El Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya és una oportunitat d’or per revisar, proposar millores i adaptar el Sistema d’Arxius de Catalunya a les necessitats d’una societat que s’està transformant intensament. La nova Llei d’Arxius i Gestió Documental (o com es digui finalment) haurà de ser prou sòlida com perquè sigui d’obligada aplicació a totes les administracions catalanes i provoqui un retorn social clarivident derivat de les polítiques que permeti desenvolupar. El Pla s’ha d’elaborar en dos anys i en quatre hem de disposar d’una nova llei, aquests serien els terminis òptims. Aquest és el calendari i és a les mans de la comissió promotora el repte per a complir-lo amb plenes garanties. El Pla serà una eina d’utilitat en la mesura que qui n’assumeix el lideratge sigui valent i obert de mires, sense voler imposar cotilles ni sotmetre’s a intrigues o disputes internes absurdes. Però també és evident que el pla serà una eina poderosa en la mesura que els professionals ens hi sentim interpel·lats i l’aconseguim desbordar.

Aquesta editorial és una crida a la participació a tots els professionals del país. No tindrà cap sentit lamentar-nos durant tant de temps i ara, que disposem d’una oportunitat ben potent, ens deixem anar amb la falsa creença que la nostra opinió no serà ni escoltada ni té cap interès. Sí, la nostra opinió té un interès capital per poder sortir del nostre dia a dia i obrir-nos a planificar a l’engròs. Sí, la nostra experiència és una base sòlida per aportar coneixement expert i idees innovadores que superin el marc actual. Sí, el Pla és l’oportunitat per fer un pas endavant sòlid i poderós per a imaginar l’arxivística del futur, els valors que aquesta aportarà a la societat digital, i en la renovació i millora de la democràcia. Sí, el Pla és el camí per definir els nostres mercats laborals i els nostres millors productes perquè les indústries de l’experiència i de les noves tecnologies disposin de nosaltres com a professionals preparats i tot plegat ajuda a produir evolució positiva. I sí, el Pla és tot allò que no està escrit en aquestes línies (perquè l’AAC no ho sap tot ni té cap exclusiva) i que, de ben segur, ens ajudarà a tots plegats a créixer i millorar. El Pla ha de ser la catarsi que feia temps que sol·licitàvem i serà bo i eficient en la mesura que siguem capaços, fins i tot, de desbordar-lo. Si això passa serà el millor indicador que tots i totes estem implicats.

El dia 11 de desembre, al Palau de la Generalitat, es va presentar el document La Cultura eina de transformació on es van presentar un total de 208 iniciatives que demostren l’impacte transversal de les polítiques culturals en tots els àmbits de la societat. Aquest document pretén recuperar un espai central per la Cultura en les polítiques públiques i vol reparar, en certa mida, la crisi de legitimitat que aquesta ha patit els darrers any i que ha estat verbalitzada per molts agents culturals. En paraules de la consellera Laura Borràs cal entendre la cultura “com un agent essencial per a les polítiques de cohesió i inclusió, així com un motor de creació, d’ocupació i de dinamització econòmica. Concebem les polítiques culturals des d’una òptica transversal, com un dels eixos bàsics del nostre preuat estat del benestar. Una aliada indispensable de les polítiques socials d’un Govern que anhela avançar cap a una societat més lliure, democràtica, arrelada i solidària.” Moltes vegades hem qüestionat si els arxius d’aquest país podrien encaixar en una visió d’aquest estil liderada des de l’àmbit de la Cultura. I molts professionals fa temps que la posen en dubte. Però sí que hi ha quelcom que ens pot agermanar a la voluntat política que s’impulsa actualment des del departament de Cultura de la Generalitat. I aquest quelcom és el del valor de la transversalitat. En qualsevol iniciativa que vulgui tenir una posició central i un impacte transversal hi trobaran als professionals de l’arxivística d’aquest país. Potser després d’anys de provar d’explicar què és la transversalitat, quines són les virtuts de la gestió documental en un control holístic de la informació d’una organització, i que l’accés a la informació és infinitament més transversal que qualsevol política encarada des de la mera posada en valor del patrimoni documental, se’ns comença a fer cas i a entendre. No és un atzar, per tant, que a part de les 208 iniciatives que apareixen en aquest document, el consell executiu del Govern del mateix dia, adoptés sis acords d’impacte transversal de gran abast. D’aquests sis, dos tenen a veure clarament amb els arxius i la gestió documental.

En primer lloc s’acordà que fos el Govern qui impulsés el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya. En aquest sentit, és remarcable el treball de sensibilització que l’AAC porta fent des de fa temps i en especial des del mes d’octubre d’aquest any perquè el Pla no sigui merament impulsat pel departament de Cultura sinó per una comissió promotora més àmplia i plural. Aquesta voluntat també fou expressada pel MH President Sr. Joaquim Torra, en la trobada que vam tenir el passat 23 d’octubre per comentar la importància d’aquest pla i de la necessària transversalitat del seu abast.Fou el propi president qui ens va proposar de disposar el lideratge polític d’aquest pla en l’espai més central possible. El Pla es podria haver impulsat des de Presidència si el Govern ho hagués decidit així. Però finalment serà des del departament de Cultura, això sí, amb la participació de responsables del departament de Polítiques Digitals i del propi departament de Presidència. Si la voluntat política del departament de Cultura és la de guanyar en transversalitat no cal dir que ens hi trobarà a molts de nosaltres. Tanmateix, portem molts anys d’experiència com per tenir reserves sobre l’efectivitat d’aquest posicionament. Però no perdrem l’ocasió de sumar-nos a la iniciativa i a qualsevol altra que posi els arxius en un espai, com hem dit, transversal.

En segon lloc es van acordar un seguit de mesures per a l’impuls de la gestió de documents i dades en el marc de l’administració digital de la Generalitat de Catalunya (ARESTA). No cal dir que no es pot liderar un Pla d’Arxius de país ni pensar en dirigir el SAC, sinó s’és capaç d’endreçar la casa ni la pròpia institució central de Catalunya. En aquest sentit, és també una molt bona notícia que aparegui com un acord de Govern, amb, per tant, la implicació de tots els departaments de la Generalitat, l’impuls de la gestió documental com a mecanisme estratègic i integral del capital informacional que aquests produeixen.

És bona notícia disposar de projectes transversals com els enunciats després d’anys d’improvisació i supervivència. Ara només cal que el Govern sigui prou resilient per donar continuïtat als acords i tot plegat no quedi en paper mullat. Cal dir que l’AAC ha pres la decisió de promoure la participació i de donar suport a la iniciativa del Pla, i que farà tot el què estigui a les seves mans perquè totes les veus i opinions siguin escoltades. Tanmateix, aprofitem aquesta editorial per fer un seguit de demandes amb l’objectiu de potenciar més si cap el Pla d’Arxius.

• Demanem a la comissió promotora del Pla que destini tots els recursos necessaris tant a nivell econòmic com de personal perquè el Pla no avanci lentament i sense un rumb decidit.
• Demanem la màxima implicació de tots els responsables representats en la comissió promotora, siguin del departament que siguin, en la definició d’un Pla dinàmic, innovador i potent.
• Demanem que les persones que han de coordinar el pla des d’un punt de vista tècnic hi puguin dedicar plena dedicació i puguin estar alliberades durant la seva elaboració d’altres responsabilitats.
• Demanem que les persones implicades en la coordinació del pla no tinguin la mirada curta ni vulguin simplement posicionar interessos propis o de les àrees a les quals representen.
• Demanem que es destinin els recursos econòmics necessaris per fer front a les despeses que el foment de la participació necessitarà.
• Demanem una plataforma digital adequada que permeti la màxima participació i la consulta de l’evolució de totes les fases del Pla, bo i atenent que la participació no es pot limitar simplement a sessions de reflexió presencials.
• Demanem que no es perdi en cap moment la visió transversal del Pla i que no es contempli com una mera oportunitat per millorar el posicionament de certes àrees responsables en matèria d’arxius i gestió documental. És un pla de Govern i, per tant, un pla de país.

L’AAC estarà amatent a tot el desenvolupament del Pla i participarà en totes les iniciatives que s’impulsin per a fer-lo una eina de transformació real i efectiva. Esperem que això sigui així i que el 2019 ens permeti començar a veure com, després d’anys i anys de misèries, la situació deficient del Sistema d’Arxius de Catalunya comença a revertir cap a espais objectius de millora. Perquè si hi ha una cosa que la professió ha copsat des de fa molt de temps és que el gran problema de la direcció del SAC no només ha estat de recursos econòmics i humans, sinó sobretot d’idees i de visió. Ara és el moment.

Desitgem finalment que tots plegats gaudiu d’unes molt bones festes de Nadal i que el 2019 sigui realment profitós i ple d’expectatives realitzades.